‘Wonder Woman’: un bon començament

Crítica SENSE SPOILERS.

Wonder Woman és una de les millors pel·lícules de DC. Veient el panorama, no és que sigui gran cosa, cert. Tampoc podia ser d’una altra manera: després dels desastres que van suposar les dues últimes pel·lícules de superheroïnes, Catwoman (2004) i Elektra (2005), un altre cataclisme corria el risc de tornar a enterrar les pel·lícules del gènere protagonitzades per dones. Una de les coses que m’ha fascinat de les superheroïnes és que, per molts superpoders que tinguin, els seus obstacles són els que pateixen la majoria de dones de carn i ossos: un error d’una d’elles condemna tot el sexe, de manera que la següent ho ha de fer tant bé com el millor dels homes per obtenir el reconeixement d’un home mediocre.

El llargmetratge és una bona història d’origen per a un personatge que ja era hora que tingués la seva pròpia pel·lícula. El film narra el creixement personal de la protagonista, que es podria dir que compleix la transició cap a l’edat adulta. Aquest viatge està marcat per tres actes, ben diferenciats. Sobretot el primer, que succeeix a Themyscira, la illa utòpica habitada per les amazones on ha crescut i viscut Diana/Wonder Woman (Gal Gadot). El segon serveix perquè Diana conegui el món dels humans i es prepari per a la seva missió, que es desenvoluparà en el tercer acte, on, en paral·lel a la lluita, acabarà d’entendre’s a si mateixa com a heroïna i també com a amazona.

A aquest argument rodó s’hi sumen una estètica ben cuidada i un bon ritme, que fan que les 2 hores i 21 minuts de llargmetratge siguin entretingudes i passin bé. Amb això, i amb el fet de veure una superheroïna valenta i noble –gens mediocre, com ho era Elektra (Jennifer Garner)– i que lluita en les grans batalles on es juga el destí de la humanitat –no per coses cuquis com Catwoman (Halle Berry)–, l’orgasme femení està assegurat.

Com sol passar amb molts productes culturals dirigits al públic de masses, el missatge de la pel·lícula pretén ser transgressor però només una mica. Estableix que les amazones necessiten els homes per la reproducció però no pel plaer, però la principal trama romàntica és heterosexual, i tampoc s’insinua cap relació amorosa o sexual entre les amazones. Un altre exemple és el fet que les amazones responen als cànons de bellesa heteronormatius: Gal Gadot va ser Miss Israel, i una altra amazona, Venelia, està interpretada per Doutzen Kroes, model de Victoria’s Secret.

Més enllà de les amazones –que desapareixen en el segon i tercer acte– i del fet innovador que el prototip de científic brillant perillós tan estès en els gèneres d’aventures i superherois recaigui en una dona, la representació femenina és més aviat escassa. El film també intenta fer una crítica a qüestions de representativitat racial, que queda aigualida pel rol que desenvolupen les amazones negres, amb papers d’extra basats en l’estereotip de la mammy i de la negra brutota.

Així doncs, a Wonder Woman se li ha d’agrair que hagi apujat el llistó de les pel·lícules de superheroïnes i, tal com vam explicar en aquest article, que hagi permès a moltes fans ocupar espais de lleure tradicionalment dominats per homes. Tanmateix, això no ens de ha de fer perdre de vista que aquesta pel·lícula no és ni de bon tros tan rodona en qüestions de representativitat com podria arribar a ser. Tenint en compte el paper, entre escàs i poc rellevant, de les dones en els films de superherois, la pel·lícula es pot valorar com un doble primer pas a la gran pantalla: per al personatge de Wonder Woman i per a més millor representativitat.

La imatge destacada és promocional i pertany a Warner Bros. Font: Vanity Fair.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR