Wonder Woman, Steve Trevor i el pes del romanticisme

L'article conté SPOILERS de 'Wonder Woman'.

L’adaptació d’un superheroi al cinema habitualment comporta adaptar al menys un dels seus interessos romàntics -que en personatges que, com Wonder Woman, tenen més de cinquanta anys de trajectòria, són més d’un i tenen dinàmiques ben diferents-.

Steve Trevor, l’interès romàntic de la tot just estrenada Wonder Woman amb Gal Gadot al capdavant, no és tant conegut com Lois Lane o Mary Jane Watson -tot i que ho és molt més que Pepper Potts, per exemple-, però ha estat part dels còmics de Wonder Woman des de literalment la seva primera pàgina. En totes les encarnacions del personatge, l’aterratge forçós del pilot a l’illa de Themyscira és part del naixement del personatge, instigant a Diana a descobrir el món més enllà de l'illa i participar dels seus conflictes.

1

Durant tota la seva història Steve Trevor ha passat de ser l'única motivació de Wonder Woman com a personatge, fins a estar mort i ressuscitar fins a tres vegades, arribant finalment al seu estatus actual com a enllaç entre el govern i la Lliga de la Justícia, mantenint una relació molt més distant amb Wonder Woman que permet a ambdós personatges gaudir de més entitat.

Era d’esperar, com passa a la pel·lícula, que Steve Trevor -interpretat per un Chris Pine magnífic- tingués un pes determinant a la història d’origen de Wonder Woman, i que fos un impuls per al personatge titular. El que no era d’esperar era que el personatge d’Steve Trevor a aquesta darrera adaptació aconseguís l’equilibri entre ser un simple interès romàntic i ser un personatge amb entitat pròpia tal com s’ha aconseguit. Però, tot i així, alguns aspectes de la seva relació i el seu pes a la pantalla són millorables o mereixen una anàlisi més detallada.

3

El primer que crida l’atenció d’Steve Trevor és que malgrat que han existit superheroïnes des dels anys quaranta, encara no tenim un vocabulari establert per a parlar dels interessos romàntics -masculins, habitualment- d’aquestes. Sense anar més lluny, a Steve Trevor se l’anomena una damisel·la en perill perquè simplement no tenim un equivalent masculí de terme. La versió que hem obtingut del personatge ha estat molt millor, però, que la versió que se n’oferia al guió filtrat escrit per en Joss Whedon -autor entre d’altres de Buffy- fa deu anys.

A aquest guió, que resulta xocant que vingui d’algú que públicament s’ha definit com a campió del feminisme, Steve Trevor és el protagonista i l’espectador veu a Wonder Woman a través d’ell, és literalment una força de la natura posada allà per a que un home li miri els pits i quedi esmaperdut. Joss Whedon ha estat durament criticat pel guió a les xarxes, cosa que sincerament resulta difícil d’aprovar vist que en deu anys ha canviat força el seu estil, però en qualsevol cas aquest guió filtrat ens serveix per contrastar amb la versió que finalment hem gaudit al cinema.

4

El consens de la crítica al voltant del Steve Trevor de la pel·lícula ha estat que si no és l’exemple perfecte d’interès romàntic per a un personatge heroic, s’hi acosta molt. Chris Pine interpreta un home que mai fa ombra a Wonder Woman, però també gaudeix de suficient pes al guió i temps en pantalla per a ser un personatge ben desenvolupat pel seu propi dret i que no es defineix només per la seva relació amb Diana. Tot i així hi ha un problema clar amb la relació entre Diana i Steve, i és que fa ombra a tota la resta de relacions de la protagonista a la pel·lícula.

Sense anar més lluny, un dels personatges amb més presència al primer terç de la pel·lícula, Antiope, tieta de Diana i general de Themyscira, té poc menys de sis minuts de temps en pantalla. Amb tot, la seva mort i el seu sacrifici són impactants. Però ni tres escenes després que mori Diana ja ni pensa en per què es va sacrificar per a salvar-la. Resulta tant absurd com si, recuperant l’exemple d’Spiderman, en Peter Parker s’oblidés de l’assassinat de l’oncle Ben quan li veiés els pits a la Mary Jane. Diana, en canvi, només pensa en l’Steve, especialment a la batalla final de la pel·lícula, i és el seu sacrifici, i no el d’Antiope, el que la mou a la seva apoteosi final.

2

Remarco, tot i així, que això no fa que Wonder Woman sigui una mala pel·lícula, és de lluny el millor que s’ha fet en superherois en molt temps, al costat de Logan. No obstant això, el pes donat a la relació Diana-Steve pren temps a d’altres dinàmiques interessants del personatge, com la seva relació amb Hipòlita, la seva mare, o la seva confusió vers a Etta Candy com a secretària al servei d’un home, la seva compassió vers el franctirador Charlie, que és incapaç de disparar, o la seva empatia vers els altres membres de l’esquadra i vers el patiment provocat per la guerra. Fins i tot el moment de revelació de Diana en descobrir que no només la intervenció divina és responsable del conflicte bèl·lic, el que la fa decidir-se a ajudar la humanitat és el seu amor per l’Steve i el sacrifici heroic d’aquest.

Tanmateix sovint passa que sembla que el guió s’esforci constantment per fer que l’Steve sigui co-protagonista de la pel·lícula, cosa que sincerament no és dolenta però tampoc és necessària, especialment si -especulo- s’ha fet perquè la pel·lícula resulti més “fàcil” per a un públic masculí. Ja en tenim prou d’herois, permeteu-li a Diana que tingui el seu moment al sol. Permetem també que tot i que l’interès romàntic de la protagonista tingui una certa entitat, no es mengi la pel·lícula. És com si a Thor li haguéssim tret temps al deliciós Loki de Tom Hiddleston per a que la Jane Foster de Natalie Portman -que fa un pèssim treball però això és tema per un altre dia- tingués més temps en pantalla.

6

Steve Trevor a aquesta darrera Wonder Woman és un gran avenç, especialment tenint en compte com de irrellevants acostumen a ser els interessos romàntics a les pel·lícules de superherois, però no ens passem de frenada, no cal que ocupin mitja pel·lícula.

Totes les imatges (c) Warner Bros.

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

2 comments

  1. S. 26 juny, 2017 at 12:17 Respon

    “Anàlisi” és un mot femení. Quan dius: “són millorables o mereixen un anàlisi més detallat” és ” una anàlisi més detallada”

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR