Wonder Woman, icona o fracàs feminista?

Avui s’estrena Batman vs Superman, la nova entrega de la DC que vol ser l’inici d’una propera Lliga de la Justícia, imitant l’èxit de Marvel amb la fórmula de reunir superherois. En aquesta nova entrega se’ns presentarà un personatge que, excepte en les pel·lícules i sèries animades, no ha aparegut a la pantalla des dels anys 70: Wonder Woman, la primera superheroïna famosa arreu del món.

Wonder Woman s’ha convertit tant en una icona feminista com en un fracàs del feminisme. Per què? Explorant els seus orígens i la seva evolució potser podrem dibuixar un marc més clar de referència de la icònica superheroïna, per als qui us fa mandra llegir l’entrada de la Viquipèdia i voleu semblar experts en l’amazona a la sortida del cinema.

WONDER WOMAN: FEMINISME I FETIXISME

Som en plena Segona Guerra Mundial. Les dones entren a l'exèrcit com a pilots, enginyeres i prenen el buit laboral que molts homes han deixat anant a la guerra. És l'època de Rosie the Riveter i, després de l’alliberament sexual dels anys 20, sembla que la dona també avança laboralment cap a una societat més justa.

wonder_woman_the_riveter

 

El psicòleg William Moulton Marson rep un encàrrec que canviarà la història del còmic. L’editor d’All American Publications, Max Gaines, li demana que creï un nou superheroi. William és un home amb idees força progressistes per a l’època. Creu en el potencial dels còmics per influir en la societat, és un dels creadors del detector de mentides i viu en una relació poliamorosa amb dues dones. És de la mà de la seva dona, Elizabeth Followay, i la seva amant Olive Byrne, que neix la superheroïna Wonder Woman. Elizabeth li suggereix que el nou heroi sigui una dona, mentre que Olive és clau en la creació de les peces de vestuari més icòniques de la superheroïna, els braçalets deflectors de bales.

William té idees revolucionàries per a l’època. No creu en la igualtat de la dona, creu en la superioritat moral de la dona envers l'home i en una utopia matriarcal que succeirà en acabar la Segona Guerra Mundial. En els seus còmics, aquesta utopia es diu Paradise Island, l'illa de les amazones on Wonder Woman neix formada de l'argila per l'amazona Hipòlita, que desitja una filla. L’heroïna subverteix els tòpic dels superherois en rescatar el pilot Steve Trevor quan té un accident a la seva illa. Wonder Woman guanyarà un torneig que la convertirà en l'amazona mereixedora de tornar Steve al món patriarcal i portar la justícia i la pau la món.

wonder woman origin

Els còmics de Wonder Woman són certament progressistes per a l’època. Els números completen la narrativa de l'heroïna amb consells per a les lectores sobre possibles opcions laborals durant la guerra i històries d’heroïnes històriques com Marie Curie.

Wonder Woman té una força i rapidesa sobrehumanes, i lluitarà contra lladres, assassins i nazis amb una de les seves armes infal·libles, el Llaç de la Veritat. Una corda màgica que fa que els que estan lligats amb ella es sotmetin a la voluntat de l'amazona i siguin incapaços de mentir. El Llaç de la Veritat serà fruit de dues de les passions de William, la cerca per la veritat i el bondage. El psicòleg era un amant del fetitxe de la submissió i el bondage i, molt sovint, Wonder Woman apareixerà lligant els enemics amb aquest llaç o lligada ella mateixa per aquests.

Aquesta serà una de les problemàtiques del personatge. Segons Noah Berlatsky, autor de Wonder Woman: Bondage i Feminisme, William creu que les dones en el sexe són millors essent submises, però també pensa que han d’ensenyar la submissió als homes. Més enllà de les insinuacions fetitxistes en els còmics de Marston, l’heroïna presenta una certa incoherència en adquirir l’alter-ego humà de Diana Prince, que s’acaba convertint en la secretària d'Steve. Fins i tot a la Societat de la Justícia d’Amèrica -la precursora de la Lliga de la Justícia-, l’heroïna hi entra com a secretària de la Lliga i no serà fins anys després que tindrà un paper actiu en el grup de superherois.

WONDER WOMAN, DONA CUQUI

Uns anys més endavant, la guerra acaba, i la utopia matriarcal que imaginava i desitjava William no succeeix. William mor el 1947. Als anys 50, la Comic Code Authority veu a Wonder Woman com un perill, una font de corrupció de les joves a través del lesbianisme. Això provoca una deformació de les històries de Wonder Woman cap a una línia més orientada al romanticisme, on la seva relació amb Steve Trevor és el focus d’atenció principal. Aquest serà l’inici de la caiguda de l'amazona.

wonder_woman_steve_trevor

Durant els anys 60, Wonder Woman perdrà tots els seus poders i es convertirà en Diana Prince, l’esposa cuqui d'Steve Trevor que, com a bona dona cuqui, regentarà una botiga de moda. Tot i així, Diana segueix lluitant contra enemics gràcies als ensenyaments del seu mestre d’arts marcials, I-Ching. Aquesta línia narrativa serà un fracàs de vendes.

Als anys 70, els moviments de protesta feministes agafen força i Wonder Woman recupera els seus poders. Coincidint amb aquest canvi de narrativa sorgeix la primera sèrie de televisió amb el personatge de l’amazona com a protagonista. Durant aquesta dècada apareixeran diverses sèries d’acció amb dones com a protagonistes, com La Dona Biònica o els Àngels de Charlie.

La Diana Prince televisiva serà interpretada per Linda Carter, Miss World USA, una elecció d’actriu polèmica per la seva gairebé nul·la experiència com a actriu fins aleshores. Wonder Woman treballarà primer com a administrativa per a les forces navals a la Segona Guerra Mundial i, a la segona temporada, com a agent per a una agència secreta d’intel·ligència (IRAC).  Durant aquesta temporada s’eliminarà la trama romàntica amb Steve Trevor per convertir-lo en el seu superior a l’IRAC. A més, la seva força no serà innata, sinó que procedirà del cinturó del seu uniforme.

lynda_carter____wonder_woman_by_c_edward-d8aadoe

EL TANGA DE WONDER WOMAN

A finals dels 80 el seu origen torna a canviar. Quan Hipòlita la crea, Diana rep favors de tots els déus, entre ells Hermes, que li concedeix l’habilitat per volar. L’heroïna ja no necessita el jet invisible i es converteix en ambaixadora de la seva illa d’origen, fet que dóna al personatge un aspecte de caire polític. La trama romàntica amb Steve Trevor també desapareix al còmic. Als anys 90, l’amazona rep un dels canvis de vestuari més polèmics: ara Wonder Woman porta tanga. Mike Deorato, el creador d’aquesta nova versió de l'heroïna, declarava en una entrevista anys més tard:

“Vaig poder dibuixar a Wonder Woman [al 1994]. En tres mesos les ventes es van duplicar i triplicar. Perquè em van donar llibertat per fer el que volgués amb el personatge. No es va dir, però vaig seguir fent coses i vaig seguir fent-la més... hum... sexy? Portant tanga. Vaig parlar amb Bill Loebs [l’escriptor] a la convenció [de còmics], i em va dir que ell i els seus amics anomenaven aquesta sèrie de Wonder Woman amb els meus dibuixos “Wonder Woman pornogràfica”. Ok, gràcies per fer-m’ho saber. Però aleshores va funcionar. Cada vegada que el bikini es feia més petit, les ventes augmentaven” - Mike Deorato

 wonderthong

LES DIVERSES CARES DE WONDER WOMAN

Wonder Woman presenta diversos canvis des del 2000. Al 2005 mata el seu primer enemic, Maxwell Lord. Es retira uns anys i després torna a aparèixer. Al 2010 vesteix amb pantaló llarg i jaqueta de cuir. Un any més tard torna al seu vestit pin-up i canvia l’origen, ara l’heroïna és la filla il·legítima de Zeus i Hipòlita, convertint-se en una semideessa. Pocs anys més tard es converteix en la successora d’Ares o Mart i es esdevé la deessa de la guerra. La seva personalitat també canvia, des d'una heroïna compassiva a una deessa que mostra agressivitat i falta d’empatia (Justice League: Gods Among us o Flashpoint).

L’historiador de còmics Tin Hanley i autor de Wonder Woman Unbound: La curiosa història de l'heroïna més famosa del món remarca que, tot i la popularitat de la superheroïna, la seva importància pública segueix essent menor. Mentre que la mort de Superman va ocupar fins i tot portades de diaris, Wonder Woman ha mort dues vegades sense que els mitjans de comunicació hi paressin massa atenció.

WONDER WOMAN A LA PANTALLA GRAN

L’aparició de Wonder Woman al cinema hauria d'haver passat fa temps. S’haurà de veure si la seva popularitat torna a renéixer i com encaixa en una trama tan testosterònica en la que el conflicte principal serà l’enfrontament entre Batman i Superman i no s’acaba convertint en la dona simbòlica o token woman, és a dir, l’única dona en un equip o cast d’homes com, fins fa poc, era la Vídua Negra en el grup dels Venjadors. Sobretot tenint en compte que la Lliga de la Justícia, la formació d’herois cap a la qual està avançant el món cinemàtic de DC, té nombrosos membres femenins, des de Black Canary fins a Hawkwoman o Zatanna, tot i que en el seus orígens Diana era l’única dona.

L’actriu que interpretarà l’heroïna, Gal Gadot, ha estat criticada no només per la seva falta d’experiència com a actriu -el seu únic paper important fins ara és com a Gisele a la franquícia d’acció i cotxes Too Fast Too Furious-, també per la seva forma física. Els detractors d’aquesta actriu critiquen que Gadot és massa prima per representar a l’amazona que, tradicionalment, té un físic més robust. Sembla indicar que l’elecció de Gadot és similar a l’elecció de Lynda Carter als anys 70, dones normativament belles (Gadot va guanyar el concurs de Miss Israel als 18 anys) però amb poca experiència com a actrius.

Gal-Galot-Wonder-Woman

La falta de pel·lícules de superherois amb protagonistes femenines és notable. Tenim un univers cinemàtic amb pel·lícules dedicades a Iron Man, Thor, Antman, Batman, Superman, Hulk i Capità Amèrica on les dones només apareixen com a protagonistes secundàries. Amb el renaixement de pel·lícules de superherois dels darrers anys, una gran part del públic clama per una pel·lícula amb protagonista femenina.  Sembla que els productors han escoltat el públic i ja han programat l’estrena d’una pel·lícula amb  Wonder Woman com a protagonista dirigida per Patty Jenkins, la directora de Monster i de la sèrie de televisió The Killing (també amb protagonista femenina). Haurem de creuar els dits col·lectivament perquè aquest sigui l’inici de la inclusió al mainstream cinemàtic de narratives sòlides amb superheroïnes i no es converteixi en el fracàs de crítica i públic que van ser Catwoman o Supergirl. MERCIFUL MINERVA!


T'agrada la nostra feina?

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR