rag doll treatment

Weird Love i Cosmopolitan, cinquanta anys de dones sotmeses

Weird Love fa furor al món geek. No és cap relat de superherois, tampoc és ciència ficció èpica; és el recull de còmics de Yoe Craig i Clizia Gussoni. La parella són historiadors de còmics especialitzats en rescatar edicions dels anys cinquanta i ja tenen una sèrie anomenada Haunted Horror, dedicada exclusivament a relats gràfics de terror d’aquesta època.

 La compilació de Craig i Gussoni conté la flor i nata de tebeos dels anys cinquanta per a dones, amb títols brillants com Em vaig enamorar d’un comunista (I Fell For A Commie) o Tu també ronques estimada (You Also Snore Darling!). Provenen d’una època on els superherois no eren el gènere més venut en còmics: sèries romàntiques com Just Married, Young Love de DC o Teenage Romances eren les més exitoses del mercat.

La fascinació per aquest treball d’arqueologia literària és comprensible. Weird Love cau a la categoria de “és tan dolent que és bo”, com Trolls 2 o Sharknado, obres de ficció que, tot i tenir una narrativa absurda, personatges poc creïbles i poca qualitat artística en general, atrauen a un gran nombre de públic que les consumeix per riure, escandalitzar-se i fer-ne burla amb amics.

i fell for a commie

Em vaig enamorar d’un comunista

En aquest recull s’estableixen uns patrons morals que l’editor, Yoe Craig, qualifica de “pertorbadors”. Són històries moralitzadores, sobre el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer per aconseguir un home. Els còmics sempre acaben amb una boda, un petó final o una dona penedida i humiliada per deixar anar l’home de la seva vida. A vegades es va una mica més enllà i veiem vinyetes amb homes castigant amb natjades a les dones per demostrar el seu domini, una escena que, des d’una òptica actual pot semblar deliciosament pervertit.

spank

Jo m’ho havia buscat... i aquí ho tenia.. però certament no esperava que fos tan dolorós!
- Ara dona... qui porta els pantalons a la família?
- T-tu Nick! Mai ho tornaré a oblidar!

D’on ve la fascinació amb aquestes històries? La distància ens fa veure la narrativa de Weird Love com quelcom exòtic, una relíquia dels anys cinquanta, com els anuncis de faixes o els sostenidors punxeguts. Tot i així és estranyament familiar, l’estètica és retro però el missatge es manté. Weird Love és als anys 50 el que la Cosmopolitan és al segle XXI.

La Cosmopolitan o Cosmo va néixer al 1886 com a revista familiar i va evolucionar a revista literària, amb col·laboradors com Ruyard Kipling, Jack London o P.G. Wodehouse. William Randolph Hearst la va comprar i va introduir més reportatges d’investigació. La tirada de la revista va disminuir notablement a mitjans dels anys 50, quan la televisió i els mitjans de comunicació de masses van obligar a les revistes a especialitzar-se en un públic reduït. El 1965 Helen Gurley Brown es va convertir en l’editora en cap de la revista i la va remodelar al producte que coneixem avui, un producte dirigit semi exclusivament a dones solteres amb carrera, dones professionals i realitzades que es volen casar, tenir un cos perfecte, anar sempre a l’última moda i complaure sexualment a l’home.cosmo 1948

  cosmo actual

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cosmopolitan 1948 / Cosmopolitan actual

Els còmics que es recullen a Weird Love i els articles de la Cosmopolitan comparteixen més que un públic objectiu, moltes de les seves històries amaguen el conservadorisme amb una fina capa progressista.

 Massa Grassa per l’Amor (Too Fat for Love) narra els problemes de la Mona. La Mona està grassa i es passa tot el còmic plorant i afirmant que mai trobarà l’amor. Tot i que el seu millor amic l’estima, ella es pensa que no ho diu seriosament. Finalment troba la felicitat amb aquest amic, però abans pateix una malaltia que fa que perdi tot el greix del seu cos i la converteix, amb molta alegria per part seva, en una noia de cos normatiu. La Cosmo exerceix la mateixa narrativa. D’una banda, hi ha diversos articles amb la premissa “estima’t tal com ets”. Per l’altra, la revista s’inunda de consells sobre com perdre pes sense fer exercici, les millors operacions d’extracció de greix i fotografies de les models de Victoria’s Secret.  Als articles es troben consells tan contradictoris com “no vigilis el que menges” i “menja amb forquilla gran plats petits”, o “no et prohibeixis menjar” amb “els capricis es passen al cap de cinc minuts”.

too fat for love fat cosmo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diuen que el món adora als homes grassos... però i una noia grassa? La història és molt diferent doncs... molt diferent, jo ho sé molt bé! Com veieu, jo sabia que era... Massa Grassa per l’Amor!
- No m’estimes Tony Cleaver! No em pots estimar! Només estàs sent amable i no vull la teva compassió!
- Però ho dic de debò Mona, creu-me, si t’estimo!
- Ves-te’n Tony i no tornis! No ets prou bo per la meva filla!

Últimament Cosmopolitan ha fet un cert retorn al seu passat com a revista literària, publicant relats de Wattpad amb títols com Què passa quan un milionari s’enamora d’una cambrera? o Dark Fall, Què passa quan un pacient s’enamora del seu doctor?, que no tenen res a envejar a Amor estàs despatxat! (Sweetie you’re fired!) o Allunya’t dels homes casats! (Stay away from married men!). Les històries de Wattpad que publica Cosmopolitan segueixen l’estela de Cinquanta ombres d’en Grey. A Dark Fall, una doctora d’èxit professional s’enamora obsessivament d’un criminal que no dubta a dir-li que “Se la vol follar” i que “Estaria bé dins d'ella”. El darrer capítol del llibre acaba amb la doctora despertant-se a cada hora preguntant-se per què l’home no l’ha trucat i si la relació ha acabat. El tractament de l’amor en ambdues publicacions també és molt similar. Les dones poden tenir una carrera, poden ser domadores de lleons o gerents d’una empresa, però el final feliç sempre serà als braços d’un home, i sempre serà l’home el que reafirmi el seu domini com a mascle fort i decidit.

spank 02
- La propera vegada que intentis portar els pantalons a la família, t’assotaré fins que tornis al teu lloc... així!
- No, no t’atreviries... No Mike, no em peguis, si us plau no... No tornaré a ser dolenta!
- Molt bé doncs, assegura’t de mantenir-te a ratlla, dona!
- Sí, Michael, el que tu diguis.

cosmo doctor

Potser l’única diferència de Weird Love i la Cosmopolitan és la quantitat d’articles de sexe que apareixen a la Cosmo, però després de veure els panells de natjades es pot afirmar que els relats de Weird Love poden ser molt més pervertits que qualsevol article sobre orgasmes.

rag doll treatment

Nena... Així és com és tracta a les nines de drap... Ara et deixo caure de cap!

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR