'Victoria', o com NO representar l'homosexualitat

La sèrie Victoria (iTV, 2016-), creada per l’escriptora i productora Daisy Goodwin, és una ficcionalització de la vida de la Reina Victòria d’Anglaterra protagonitzada per Jenna Coleman (Doctor Who).

Quan dic ficcionalització, em refereixo a què és una adaptació lliure, malgrat tingui pretensions documentals. Actualment, la sèrie compta amb dues temporades de vuit episodis cadascuna, a l’espera del novè, l’especial de Nadal. La segona temporada va acabar la setmana passada amb un cop molt fort per al ship més seguit de la sèrie, l’anomenat Drumfred, que entrellaça Lord Alfred Paget (Jordan Waller), caballer de la Reina, i Edward Drummond (Leo Sutter), secretari del primer ministre Robert Peel.

Victoria, que no destaca per la seva brillantor narrativa, ha aconseguit amb aquest ship una atenció a les xarxes socials que no havia tingut fins ara. La sèrie, que sent generosa diré que està mal escrita, havia jugat fins ara amb el triangle amorós entre la Reina, el seu marit Albert (interpretat per un terrible Tom Hughes que té la capacitat d’una granota en coma de transmetre emocions) i Lord Melbourne (Rufus Sewell, que està deu anys lluny per damunt de la resta del cast)  i la relació heterosexual d’ara sí-ara no de dos treballadors de la cort com a únic al·licient. Quants capítols poden començar amb la Victoria i l’Albert discutint per una ximpleria i acabar amb una reconciliació sense cap reflexió sobre els evidents problemes de parella que tenen? Massa. Hi ha oportunitats per parlar sobre temes com la depressió post-part o qualsevol dels milions de conflictes socials de l’època Victoriana? De sobres! Però no hi ha temps per això entre els conflictes de parella. Mira, per això no necessites una sèrie història, si el que vols és una excusa per arguments superflus i personatges amb qui és impossible empatitzar, fes una comèdia romàntica i t’estalvies tots aquests decorats, el vestuari i les terrorífiques lents de contacte blaves de la Jenna Coleman.

Imatge promocional.

Imatge promocional.

Un cop establert on se situa el llistó exactament, us vull parlar de Drumfred, el ship. De cop i volta i sense cap tipus de construcció, el capítol segon de la segona temporada ens va sorprendre amb una escena que deixava les intencions de l’equip de guió molt clares. Els dos únics homes joves, de classe alta i no protagonistes flirtegen de manera força matussera ("vaja, que ben equipat que estàs", li diu un a l'altre quan li encén una cigarreta amb un proto-encenedor) i, a partir d'aquí, tot un seguit d'escenes memorables com aquella on es banyen junts despullats, quan un s'enfada perquè l'altre s'ha promès, o el petó final que comparteixen, un capítol abans de la mort d'un d'ells, tot això acompanyat de referències gens subtils a gays icònics com Jonathan i David o Achilles i Patroclus, com si d'un fic dolent de l'any 2009 es tractés. Guió a part, Drumfred neix acompanyat d’una problemàtica amb diverses ramificacions, que és el que vull analitzar aquí.

tumblr_owifj72TBa1s5zz26o2_r1_500

parkerwho.tumblr

Subtil. parkerwho.tumblr

En primer lloc, fins a quin punt podem alterar la base biogràfica en una adaptació històrica? On és la línia entre fidelitat a l’original (històric o literari) i la llicència artística en una adaptació? No hi ha cap evidència que Drummond i Paget tinguessin cap tipus de relació, i és evident que s’ha utilitzat la seva orientació sexual per atraure atenció d’un segment de l’audiència molt concret (el fandom de Tumblr, més que la comunitat LGTB+ britànica). Però no és l’únic que s’ha alterat. A més a més, en termes de representació, és més benvingut això que no pas el contrari. D’exemples d’straightwashing (ignorar la queerness d’un personatge, fictici o no, i fer-lo heterosexual) n’hi ha de sobres, els més recents Ayo (Black Panther), o Jughead Jones (Riverdale), i dels més sonats Mystique (X-Men), Lestat i Louis (Entrevista amb el Vampir) o, alerta, l’icona homosexual historicoliteraria clàssica per excel·lència, Achilles (Troia) i això sense esmentar la bisexual erasure de personatges històrics com Virginia Woolf o Lord Byron en les múltiples adaptacions de les seves vides a la petita i gran pantalla.

suspectsim.tumblr.com

suspectsim.tumblr.com

Una altra de les problemàtiques és com s’ha fet aquesta representació LGTB+. No podem obviar que la sèrie és històrica, i per tant tot el que hi passi ha de tenir una base fidel a la realitat històrica, en aquest cas, a l'homosocialitat i homosexualitat de l’època Victoriana, un tema sobre el qual se n’han escrit biblioteques senceres. Tanmateix, la sèrie sembla estar per damunt de la recerca documental, i fins i tot d’un cop d’ull ràpid a la wikipedia, i desaprofita completament l’oportunitat de posar damunt la taula un tema d’interès social que podria informar l’audiència de manera didàctica, i que a més a més, donaria una base i una consistència argumental i de caràcter al ship.

Però no, vinga, aquí teniu a dos homes flirtejant, sense cap tipus d’anàlisis ni exploració del context sociohistòric. I quin és, em preguntareu, el context sociohistòric que no s’ha explorat? Doncs bé, si Daisy Goodwin i el seu equip de guionistes haguéssin fet bé la seva feina, haurien explorat l’estatus de l’homosexualitat en termes de classe, és a dir, l’homosocialitat acceptada socialment als cercles aristocràtics als quals pertanyen Paget i Drummond, o el que és el mateix, la masculinitat victoriana reflectida en el concepte de gentleman. Quan Drummond es promet en matrimoni, la sèrie utilitza això en una escena dramàtica com si d’una parella heterosexual es tractés, ignorant el context sociohistòric de la situació. La legalitat i les conseqüencies de ser acusat de sodomia públicament (que li preguntin a Oscar Wilde sobre això) no són mai ni tan sols esmentades. El potencial hi és, i el pressupost també!!!! Aprofiteu-los!

From Hero to 0. Font: victbert.tumblr.

From Hero to 0. Font: victbert.tumblr.

En conclusió: Victoria fa moltes coses malament, però d'entre totes aquestes coses, la pitjor és Drumfred. Què ens queda ara del personatge de Lord Paget, una vegada mort el seu amant? Probablement tornarà a desaparèixer, perquè la seva funció com a estratègia de màrqueting ja ha estat explotada plenament.

Imatge destacada: Jordan Waller i Leo Sutter en una activitat promocional de la sèrie.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR