'Un lloc tranquil' (2017)

Des dels seus inicis en el remake americà de The Office, la carrera de John Krasinski ha protagonitzat un ascens tranquil, però ferm, al panorama fílmic americà.

Un lloc tranquil no és el seu primer treball com a director. Prèviament ja havia dirigit alguns capítols de The Office, amb bon resultat, tant que la seva visió personal es podria entreveure malgrat com d'encotillada era l'estructura dels episodis de la sèrie. També va dirigir un film, Brief interveiw with hideous person que va ser ignorat per crítica i públic el 2009. I al 2016 també va realitzar una altra pel·lícula, Els Hollar, que també va passar desapercebuda.

Ara ens presenta una pel·lícula, radicalment oposada als dos dramèdia anteriors, entrant en el gènere pur. Allunyant-se de manera relativa de la capa de terror mainstream de consum fàcil i ensurt efectista. La proposta que exposa Krasinski amb el film està més treballada i interessa més a l'espectador, encara que per desgràcia també empra algun d'aquests efectismes en moments puntuals. Cal recordar també que malgrat que el film té aquest aire de construcció indie, està produït per la productora de Michael Bay, per tant, aquests efectismes i altres moments narratius es poden arribar a entendre.

Emily Blunt

Emily Blunt

Un lloc tranquil ens proposa un trama postapocalíptica de supervivència familiar en un futur relativament proper al que ens trobem, on unes criatures, que suposem alienígenes, han aconseguit eliminar gran part de la població mundial. Aquestes criatures, que es guien bàsicament pel so, determinen que la supervivència de la humanitat sigui només possible en silenci. En el més absolut dels silencis.

John Krasinski

John Krasinski

Gràcies a aquesta premissa tan interessant i ben explotada, ens trobem un llargmetratge on el so i el silenci cobren una part essencial de la seva estructura narrativa. El disseny de so és excel·lent a la major part, potser pecant de moments on la mà de la productora de Bay entra. Moments com els jumpscares, ensurts normalment a contraplà acompanyats de so estrident de cordes, es presenten barats i innecessaris i amb un sol intent efectista que desmillora  algun moment la pel·lícula en conjunt. Aquí és on el seu perfil comercial es mostra en tot el seu esplendor, fent que la intensitat narrativa de l'ús del so i del silenci es perdi. Potser una utilització més extrema del silenci i d'un so diegètic extrem haguessin portat al film a cotes d'excel·lència dins del gènere. Tot i així, la pel·lícula és genial durant el 90% del metratge.

Normalment, els films de gènere intenten tractar altres temes a nivell dramàtic, ho vam veure amb Get Out, Déixa'm sortir (2017), o amb It follows (2014), films on s'explora el racisme o l'ostracisme sexual. A Un lloc tranquil, ens trobem amb un drama sobre la família com a unitat de supervivència, on la culpa i la redempció són els motors principals. Motors que s'inicien ràpidament amb una de les seqüències d'inici més interessants i punyents que es recorden.

Silencio frente a la desgracia

Silencio frente a la desgracia

Cal destacar que un dels protagonistes, la filla del matrimoni, Regan, és sorda, motiu també pel qual la família ha aconseguit sobreviure tant, ja que es comuniquen via llenguatge de signes. També els moments en què la perspectiva narrativa canvia a ella, el disseny d'àudio es opacat, posant a l'espectador al cap d'ella. Això podria haver quedat realment efectista i buit però aconsegueix ser bonic i realista. Com a dada interessant, Millicent Simmonds, l'actriu, és sorda en la vida real, fent que la seva actuació i les petites interaccions amb els protagonistes a les escenes siguin realistes.

Millicent Simmonds

Millicent Simmonds

Des d'una perspectiva de gènere i sense entrar molt en terreny de l'spoiler, el film n'ofereix una de freda i una de calenta. Per una banda, tenim moments on el pare i el fill deixen les dones a casa per fer coses tradicionalment considerades masculines, per reforçar el caràcter d'home protector del pare i transmetre'l al fill. Per l'altra, ens trobem que cap a la meitat del segon acte, i al clímax, existeix una inversió de rols molt satisfactòria.

Los hombres de la familia

Els homes de la familia

Definitivament, Un lloc tranquil, és una pel·lícula molt interessant, que malgrat alguna concessió al mainstream, serà recordat, analitzat i usat com a exemple d'una manera nova d'apropar-se al gènere. Dotant-lo d'una capa de profunditat poques vegades vista. I on l'ús del silenci serà estudiat.

 


T'agrada la nostra feina?

Javi Morán

Javi Morán

Graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC i especialitzat en guió audiovisual. Activista LGTBI+.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR