'Twin Peaks' recap: part 8

Que Twin Peaks flirteja amb el surrealisme i l'inesperat ja ho sabíem. El que potser no ens esperàvem és que per la part 8 David Lynch ens tingués davant la pantalla assistint a una hora de rellotge de cinema experimental. No hi ha una altra manera de qualificar el que vam presenciar la matinada de dilluns. El que ha estat descrit per Rolling Stone com "l'hora més estranya i ambiciosa de la televisió mai vista" és potser passar-se de rosca. De reaccions n'hi ha per tots els gustos, però entre la devoció cega al geni de Lynch i el rebuig absolut, em situo objectivament en terra de ningú per oferir-ne una lectura interpretativa. Com connecta la part 8 amb el que hem vist fins ara i fins a quin punt és rellevant? És possible treure'n l'entrellat? No perdeu l'esperança, no només és possible, sinó que a més considero que aquí rau la raó de ser de la sèrie: unir les peces del puzzle i debatre quina va a on i com és el més gratificant de ser fan de Twin Peaks. Som-hi!

Font: lauramaher25.tumblr

Font: lauramaher25.tumblr

El més normal de la Part 8 és la primera escena. En Bob, que acaba d'escapar de la presó, i en Ray s'aturen a mig camí. En Ray dispara en Bob, que per ser un esperit malèfic és un xic imbècil de no comprovar que l'arma amb la que vol assassinar en Ray un cop aquest li doni la informació que busca estigui carregada. Fins aquí bé. Tot el que passa a continuació és una anada d'olla impressionant.

Recordareu al senyor fosc que va aparèixer a la primera part, a la comissaria, a la cel·la del costat de la de'n Shaggy d'Scooby Doo. Doncs n'hi ha més, d'ell, n'hi ha molts, i tots apareixen de cop quan en Bob cau a terra, ferit. Una desena de senyors  amb les cares i la roba tacades de sutge envolten el cos de'n Cooper-Bob pintant-li la cara de vermell amb la sang de la ferida de l'estómag en el que alguns crítics han qualificat com a "banquet demònic" (Refinery). No se sap del cert què és el que fan: el ploren? El curen? Se n'alegren? Sigui el que sigui, de la ferida d'en Bob-Cooper en sorgeix la cara d'en Bob, com si d'un part molt repugnant es tractés.

Salt cap al passat: 16 de Juliol de 1945, White Sands, New Mexico, 5:29.

Font: agentammypreston.tumblr.

Font: agentammypreston.tumblr.

La història ens diu que en aquest lloc i en aquesta data (el minut, clavat) els Estats Units van detonar la primera bomba nuclear. No és casualitat doncs que en Gordon tingui penjat al seu despatx un quadre de la bomba nuclear d'Hiroshima. Tampoc ho és que el que sona de fons d'aquesta escena sigui "Threnody for the victims of Hiroshima". L'explosió origina una cadena: veiem llums, colors i formes que creixen i s'expandeixen, com si del Big Bang es tractés. Sembla prou evident que l'explosió provoca la creació de les realitats paral·leles/universos com el Black Lodge o les sales que va visitar en Cooper de camí cap a casa.

Una associació lògica seria que la maldat de la bomba atòmica creés els esperits del Black Lodge i els seus universos. Tanmateix, la sèrie ens ha induït a pensar que els esperits són ancestrals (la cova de Twin Peaks), i el 1945 no queda tan enrere. Però què són el passat i el futur, a Twin Peaks? No podem confiar en un desenvolupament cronològic. I ara ve la meva part preferida. Una cerca ràpida al google de "New Mexico, 1945" ens dóna dos resultats principals: "lloc de l'explosió", com hem vist, i... "OVNI estrellat". ELS ALIENS. Un cop més, Lynch juga amb l'ambiguïtat entre cultura popular freak, fantasia i història. Potser l'explosió provoca una esquerda a través de la qual les dues (o múltiples) realitats col·lisionen? Sembla clar que la distinció entre "aliens" i "esperits del Black Lodge" ja no s'aguanta, i que són simplement dues maneres de referir-se als mateixos éssers.

Font: chaptertwo-thepacnw.tumblr.

Font: chaptertwo-thepacnw.tumblr.

Mentrestant, a fora d'una botiga de comestibles, els senyors foscos d'abans entren i surten a càmera ràpida. Val la pena recordar una escena de Fire Walk with Me situada "damunt la botiga de comestibles" on en Mike, en Bob, dos senyors foscos i la senyora gran (Mrs Tremond) i el seu nét que s'assembla massa a un mini David Lynch per la meva comoditat seuen junts. Els senyors foscos (en Lynch els hi diu woodsmen) diuen el següent:

"Hem baixat d'aire pur".

"Anant amunt i avall. Relacions entre els dos móns".

I en Bob respon: "llum de nous descobriments" (referint-se a la bomba atòmica?).

Dins de l'explosió, un ésser que és molt possible que sigui l'assassí de la caixa de vidre, vomita en Bob. És blanc, té pits i unes banyes, com el símbol dibuixat a la carta que en Bob ensenya a la Darya abans de matar-la.

spankjonze1

Font: spankjonze.tumblr

Font: spankjonze.tumblr. Lynch, t'he descobert.

La següent escena és a casa del Gegant i la seva... companya de mansió? Cap? Amfitriona? El menjador, decorat amb l'estil dels anys quaranta, el tenim vist de la primera escena de la Part 1, on el Gegant parla amb en Cooper en aquest mateix lloc. És molt possible que la conversa que tenen tingui lloc poc després de l'escena que veiem a la part 8. Com hem dit, no ens podem fiar de la linealitat de la narrativa: "és a casa nostra, ara" va dir el Gegant a la Part 1. Al menjador, i en diverses habitacions del lloc, hi ha una espècie de campana gegant que també tenim vista (a la part 3, damunt de l'habitació de la dona vestida de vermell). El Gegant arriba a una altra sala on hi ha una pantalla on es projecta el que acabem de veure. Per alguna raó, levita i del seu cap surt una llum àmber brillant que produeix una bola. Aquesta bola la recull la dona, qui li fa un petó. Dins la bola, la cara de la Laura Palmer.

La música d'aquesta escena suggereix tot el contrari del de l'escena anterior. La bondat i l'esperança que destil·la contrasten amb la desesperació i l'ansietat de l'escena de l'explosió. Sembla ser, doncs, que el Gegant i la Dona existeixin en el moment de l'explosió. Significa això que en Bob, si és que és cert que sorgeix de l'explosió, és un... adolescent en el sí de la comunitat d'esperits/aliens? I per compensar la seva maldat, el Gegant crea la Laura? Són éssers diferents el Gegant, en Mike i en Bob i els senyors foscos?

Font: amoryingloriousblaine.tumblr.

El senyor fosc, altrament anomenat woodsman. Font: amoryingloriousblaine.tumblr.

5 d'Agost, 1956, New Mexico.

Una granota amb ales surt d'un ou enmig del desert. Una parella d'adolescents camina fins a casa d'ella. Els senyors foscos aturen un cotxe. El personatge que vam conèixer a la presó demana al conductor "Tens foc?" (got a light, en anglès). El foc (fire walk with me, la llum de nou descobriments que menciona en Bob) segueix sent un element recurrent a la sèrie, i val la pena no perdre'l de vista. Sense foc, el mateix personatge entre a l'emisora de ràdio, mata gent i recita davant del micròfon el següent missatge:

"Aquesta és l'aigua,
i aquest és el pou,
beu fins que en tinguis prou, i baixa.
El cavall és el blanc dels ulls,
i més fosc per dins."

Baixa. "Hem baixat d'aire pur". I el cavall blanc, la visió que té la Sarah Palmer just abans de les morts de la Laura i la Maggie. Laura Hudson connecta aquesta imatge amb el Llibre de les Revelacions: "Ai dels que vegin al cavall pàl·lid".

Tots els qui senten el missatge a través de la radio perden el coneixement, inclosa l'adolescent a qui haviem vist passejant abans. La granota amb ales la troba i entra per la seva boca. És l'adolescent Sarah Palmer i la granota amb ales l'esperit sant?

Jo ja no descarto res.

Font: blackwatersofpatriarchy.tumblr

Font: blackwatersofpatriarchy.tumblr

Imatge destacada: timebombtown.tumblr.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

1 comment

  1. Joange 7 juliol, 2017 at 17:23 Respon

    Moltes preguntes i la boca ben oberta durant tot l’episodi.
    No hagués pensat mai de posar l’esperit sant per enmig, i menys dins la “frog-fly”! Però sí que la noia té pinta de ser la Sarah.
    Només un parell de detalls, en Bob sí que comprova l’arma, està carregada, però suposo que l’altre l’ha trucat d’alguna manera (ha tingut temps de fer-ho, si acaben d’escapar de la presó? vol dir que ja estava orquestrat per l’agutzil a qui en Bob extorsiona, o per en Phillip Jeffries? Encara no tinc clar qui és aquest home i què hi pinta “el nostre home a Colòmbia”). També trobo a faltar una menció a l’actuació en directe 😉 M’encanta que ho estigui fent a tots els episodis!
    Ah, i
    -“Got a light”
    -“Fire walk with me”
    Sóc jo o sona a una mena de pregunta i resposta de seguretat?

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR