'Twin Peaks' recap: part 5

Twin Peaks s'està fent etern.

Aquesta és la conclusió que trec de la cinquena part del total de divuit hores -mare meva, encara ens en queda més de la meitat! "Part 5" l'aguanta el talent inmens de Kyle MacLachlan i prou. Malgrat un parell o tres d'escenes impactants i la introducció de personatges nous, la part fa plof perquè hi passa poc i el poc que hi passa és leeeeeent i avorrit. Tampoc esperava una acció trepidant, però fins ara Lynch havia semblat controlar les dosis de moguda i pausa, però ja no. Part del problema, com indica la nostra col·laboradora Amanda, és que hi ha tants personatges, nous i vells, que l'audiència ha perdut la seguretat que tenia a la sèrie original en saber del cert qui era qui i qui feia què, qui era rellevant i qui era marginal. Això ens desconcerta, negativament.

Sexisme: el temps passa, però els trops es queden

Si fins ara m'havia mossegat la llengua davant les dones innecessàriament vestides amb llenceria brutalment assassinades, les treballadores sexuals que apareixen despullades sense raó i l'obsessió de la càmera amb el cul de Tammy Preston, esperant que fossin part d'algun recurs narratiu que acabaria sent subversiu, "Part 5" m'ha demostrat que visc a Upendi.

L'escena del bar on una noia és assetjada amb total impunitat pel dolentot de torn (que sigui un trop en tota regla -fumar sota el signe de prohibit fumar? Ja no en fan de rebels així- no ho excusa) supera el meu límit de tolerància. Si la sumem a tota la resta d'instàncies sexistes, ens trobem amb un recopilatori de recursos misògins que no sorprenen a ningú avessat al Lynch cinematogràfic. D'acord, sabem que el Rebel de Merda, que apareix als credits com a Richard Horne (és fill o germà de l'Audrey?!), treballa amb el germà Renault de torn, i que aquesta trama ens ha de recordar a la violenta mort de Laura Palmer. Sent aquest el punt de partida de la trama criminal del Twin Peaks original, més o menys té sentit. Però és innecessari: és un recurs que, vist el que hem vist fins ara, està sent abusat, i si no tens previst subvertir ni adreçar críticament el trop, estàs reproduint-lo. Realment és passar-se fer que el Rebel de Merda posi les mans al coll d'una extra dient "Riuré quan et folli, puta" (Sona pitjor traduït, eh?). Tal i com diu Laura Hudson al seu recap per Vulture:

A les dones de 'Twin Peaks' els homes els fan coses, i elles fan coses pels homes. Rarament són elles el centre dels seus universos. Són drogadictes, treballadores sexuals, dones sent abusades per les seves parelles, dones sent explotades per les seves parelles per diners (i mares sent explotades a la vegada), dones adultes que tornen psicològicament a l'adolescència, dones que amb prou feines recorden on viuen, dones que són tan tecnològicament ignorants que el telèfons mòvils les terroritzen,  i agents femenines atractives a qui sel's diu que s'apartin de les converses importants i reben l'atenció lasciva de la càmera mentre s'allunyen.

Per què recorda tant l'escena de la Becky, col·locada, als últims moments de la Laura? És un indicador que no aprenem dels nostres errors i deixem que els nostres fills els repeteixin? Almenys això és el que li diu la Norma a la Shelly veient a la seva filla marxar amb el penjat del seu nòvio.

Font: shellyjohnsson.tumblr.

Font: shellyjohnsson.tumblr.

I què me'n dieu de l'escena de la dona que acompanya en Dougie al bany, i li diu que potser ara s'embolicarà amb ell? Hudson també esmenta la senyora esposa del sheriff Truman i l'escena de Las Vegas on tres làmpares en forma de dona assisteixen a l'apallissament del responsable del casino. PER QUÈ, LYNCH? PER QUÈ? Podriem encongir les espatlles i deixar-ho passar "és típic de les pel·lícules de Lynch", però han passat 25 anys i en David ara fa mobles, i cafè, i música, però encara no sap com escriure un personatge femení.

Font: thebabysittersguidetoexorcisms.tumblr.

Font: thebabysittersguidetoexorcisms.tumblr.

Kyle MacLachlan, colossal

Si el sexisme vintage és el pitjor, Kyle MacLachlan és sens dubte el millor. El pes narratiu recau en gran part damunt les seves espatlles, i l'actor es fa immens davant el repte. Les millors escenes, amb permís de Nafessa Williams i Naomi Watts, són seves. MacLachlan ho peta com a Cooper-Dougie i com a Bob-Cooper. Per una banda tenim a un Cooper que poc a poc respon a allò que li recorda a la seva antiga vida: cafè, casos, "agent", cafè, homes armats. Cafè. A mig camí entre l'humor absurd i la tendresa, en Cooper-Dougie s'ha fet un lloc als nostres cors. Els meus moments preferits de la part 5 són la llàgrima d'emoció que li cau mentre mira en Sonny-Jim (vol dir que en Dougie no ha desaparegut del tot?), i l'escena en què deixa anar "mentider" a mitja reunió, en el to de veu ferm i convençut d'en Cooper.

Font: shellyjohnsons.tumblr.

Font: shellyjohnsons.tumblr.

Per altra banda, tenim en Bob, tan terrorífic com sempre, a la presó. L'escena el mirall, en què l'ésser maligne diu "encara ets dins meu", referint-se a en Cooper, va ser increïble. És per això que en Dougie-Cooper no hi és tot? No és el trauma dels 25 anys al Black Lodge, ni que se li hagi fregit el cervell tornant a la seva realitat, sinó que, literalment, no hi és tot? És per això que en Mike va dir que un dels dos havia de morir, per així poder recuperar la part de si atrapada dins d'en Bob? Un altre dels seus moments estel·lars és quan descontrola el sistema de seguretat de la presó i esmenta un tal "Senyor Strawberry" i una "vaca damunt la lluna". You still got it, Bob.

tumblr_or43dilZlV1s39r69o8_1280

Per fi sabem  per a què són les pales del doctor Jacobi! "Shovel your way out of the shit". El discurs ecoanarquista d'en Jacobi just abans de promocionar les seves pales per 29.99 dollars és Humor de Qualitat. Mentrestant, a l'FBI Tammy Preston descobreix alguna cosa en relació al cas d'en Bob-Cooper. A Buenos Aires hi passen coses, i no és casualitat: és on va desaparèixer Phillip Jeffries a Fire Walk With Me. I sorpresa! Dins del cos de la víctima assassinada a la primera part, una doctora forense amb un terrible sentit de l'humor troba l'anell d'en Dougie. Treballava en Dougie d'assassí a sou? És tot part del pla d'en Bob? Li va caure a en Bob mentre assassinava en Briggs fent-se passar per en Dougie? Facin les seves apostes.

Imatge destacada: Preston investiga la desaparició de Dale Cooper. Font: thebabysittersguidetoexorcisms.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR