'Twin Peaks' recap: final

Si heu seguit Twin Peaks: the Return capítol a capítol i heu llegit aquests recap setmana rere setmana, felicitats, heu arribat al final del camí. Ara, finalment, sou lliures. Si és així, doncs, per què no sentim cap tipus de tancament, argumental i/o emocional? Divuit hores després Twin Peaks ha acabat i, per sorpresa de ningú, ens ha deixat amb les mans buides i una marcada sensació de pèrdua, confusió i insatisfacció que ara mirem de suplir parlant, escribint i llegint totes les interpretacions que poguem trobar. I així seguirem, tota l'eternitat, compartint teories per mirar de convèncer-nos que hem entès Twin Peaks.

tp tapesfromtheblacklodge

Tapesfromtheblacklodge.tumblr

Tapesfromtheblacklodge.tumblr

Algunes (poques) trames s'han tancat, d'altres, han quedat penjades. En Bob  ja no existeix, i en Dougie torna amb els Jones, però la Laura i en Cooper, com l'Audrey, queden orfes d'una resolució. Però el més demolidor ha estat el desenllaç, un final que és una lliçó moral. En Cooper, el bé encarnat, torna al passat i viatja a una altra realitat (és un somni? és un univers paral·lel?) a salvar la Laura, però la noia s'esvaeix en un crit d'horror abans de ser rescatada, el qual ens indica que el que havia aconseguit en un primer moment,  allunyar-la del seu destí, queda desfet -tot i que això, com gran part de la sèrie, queda obert a la interpretació. Veiem com el cos de la Laura s'esfuma, perquè mai va ser assassinada, però una estona després sentim com xiscla en horror en resposta a una veu incorpòrea que diu el seu nom (Judy?).

És la batalla entre la bondat i la maldat, les bones intencions i els designis més malignes, com la vida mateixa. I, al seu centre, una dona que pateix la mateixa nit d'horror una vegada rere l'altra. El més colpidor, a part del destí inescapable de la Laura, és veure en Cooper, tot just després de retrobar-se amb el poble, la gent i la dona que estima (el retorn del títol) tornant a perdre-ho tot: el Twin Peaks on entren la Laura/Carrie i en Cooper no és el Twin Peaks que coneixen. El Double R està tancat, la casa dels Palmer no és la casa dels Palmer. Quin any és, pregunta en Cooper, adonant-se que, un cop més, ha perdut la partida. "El passat dicta el futur", com diu en Mike. Els somnis i les realitats abstractes de Twin Peaks s'entrellacen en un univers on en Cooper no és en Cooper, la Diane no és la Diane, i la Laura Palmer no és la Laura Palmer. On ningú és qui era i res és familiar (els noms detectius desapareguts a Fire Walk with Me tornen però no ells), acollidor, i segur com un cafè i un tros de pastís de cireres. En Cooper ha esborrat una realitat que ja mai podrà recuperar, el qual explicaria el seu horror a l'última escena. Però, si fos així, per què persegueix l'horror a la Laura?

tp my ellenficant

myellenficent.tumblr

myellenficent.tumblr

En Freddie mata en Bob amb el seu puny màgic, després que la Lucy li dispari. La Diane real estava capturada entre les realitats, i la Naido és la porta al seu retorn. La cara flotant d'en Cooper, i el rellotge aturat mentre s'acomiada de la gent a qui més s'estima ("vivim dins d'un somni") indiquen que és aquest el punt d'inflexió entre les realitats. O no. En Coops intercepta la Laura i li ofereix la mà per evitar la seva mort, intentant rectificar el crim que ho va originiar tot, sinó per ell, almenys per nosaltres. Al Black Lodge, el braç-arbre amb un cervell-boca repeteix la frase de l'Audrey "és aquesta la història de la nena que viu en una casa a final del carrer?". L'escena, eterna, de sexe entre en Cooper i la Diane planteja preguntes. Una possible interpretació és que sigui la manera com la Diane intenta tancar les ferides de la violació d'en Bob, i és per això que li tapa la cara mentre ell està quiet en tot moment. A Odessa, la Laura/Carrie ha matat un home.

El final no només deixa trames obertes, sinó que planteja noves preguntes. Què passa amb l'Audrey? Per què duuun tatuatge de mussols al braç? I què passa amb la resta dels habitants de Twin Peaks? Qui és l'home darrere la màscara i què li passa a la Sarah? Són les dues persones Judy? Què passa amb el caball blanc a casa de la Laura/Carrie, quin significat té? Quin sentit té tot? Per què sentim la necessitat de trobar-li un sentit, racional i lògic a tot, i si no el trobem reaccionem amb ràbia o por o desolació? Què passarà ara amb en Cooper, perdut de nou en un món que no reconeix? Descansarà algun dia la Laura? Què li diu la Laura del Black Lodge a en Cooper?

A quin any estem? 2017 o 1991?

DI5WDoBXUAAJgfF

Imatge destacada: Deggowaffles.tumblr.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR