Tres fets del documental “Amb ulls de dones” que caldria seguir-ne la pista

Amb ulls de dones retrata el rol de les dones i el feminisme en els moviments veïnals de l’Hospitalet de Llobregat durant la Transició a través de cinc dones que hi van participar: Juana Ibáñez, M. Dolors Fernández, Clara Parramón, Toni Casellas i Mercè Olivares. En atorgar tot el protagonisme a les vivències personals i deixar de banda dades que perfilarien el context social, polític, cultural i econòmic de l’època, la sensació és que els 30 minuts d’experiències personals són el trailer d’una obra més àmplia. Les pinzellades d’esdeveniments històrics i de moviments socials que s’hi plasmen mereixerien, fins i tot, un documental propi. En destaquen tres:

1. Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Celebrades al paranimf de la Universitat de Barcelona el juny de 1976, apleguen entre 3.000 i 4.000 dones de moviments veïnals, moviments d’esquerra i grups independents. Com es va gestar, qui participava a les jornades, qui hi parlava, què es va discutir i, sobretot, a quins acords es van arribar i com van influir al moviment feminista són temes interessants per investigar.

2. Les vocalies de dones. Integrades al sí de les associacions de veïns, donaven suport a les dones maltractades, organitzaven classes de lectura i escriptura i, fins i tot, oferien atenció a la salut sexual i reproductiva que incloïa assessorament sobre avortament.

3. El paper de les dones en les reivindicacions municipals. Una de les protagonistes destaca el rol de les dones a l’hora d’exigir millors equipaments per a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat: elles van demanar que els carrers fossin més ben il·luminats -per sentir-se més segures-, van reivindicar millors centres educatius i van impulsar la creació de centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva. També passava a altres municipis? Si és així: quins factors econòmics, polítics, culturals i socials han causat que siguin les dones les més preocupades per millorar l’entorn on vivim?

PD: Per a algú que no va viure ni la Transició ni el Franquisme, el documental serveix per entrar en contacte amb el paper que el règim atorgava a les dones, consolidat mitjançant unes lleis que costa de creure que fossin vigents fa poc més de quaranta anys. És aquest context el que posa en valor la lluita de les protagonistes -i de tantes altres dones de l’Hospitalet i de Catalunya i Espanya en general- i les fites que van assolir. És per això que, en posar rostres al moviment i donar-li la paraula, el documental és un gran homenatge a la lluita i a les dones que la van fer possible.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR