'Tierra firme': Què és normal?

Tierra firme comença apropant-nos lentament a un punt de llum, per descobrir-nos que ens trobem sobre una barcassa que avança amb calma sota un túnel d'un dels canals de Londres. Hi viuen l’Eva (Oona Chaplin) i la Kat (Natalia Tena), una parella amb una vida poc estable: cada dues setmanes han de moure casa seva per evitar ser desnonades. Quan mor el seu gat, el Chorizo, l’Eva revela que vol ser mare.

Els tres protagonistes.

Els tres protagonistes.

La pel·lícula no amaga la intenció de retratar les relacions de la generació millenial, enfocant el gènere del cinema romàntic des de nous punts de vista. No només la seva parella protagonista està formada per dues dones, una de les quals desitja ser mare, sinó que retrata la dificultat de la generació per establir-se, trobar feines regulars, aconseguir un habitatge i formar una família convencional. Però el realment interessant del film és el qüestionament d'aquesta convencionalitat, que porta els personatges a plantejar-se si realment és aquesta vida a terra ferma, idealitzada pels seus pares, la qual desitgen.

La relació de l’Eva i la Kat fa un gir quan entra en escena en Roger (David Verdaguer), un amic de la Kat que les visita des de Barcelona i es mostra més que disposat a ajudar-les a ser mares. Digne d'esmentar: la pel·lícula no passa el test de Bechdel invers, ja que en Roger és a la pràctica l'únic personatge masculí. És ell qui catalitza un conflicte que ja venia creixent a la relació entre les dues dones: el desacord sobre la maternitat. Mentre l’Eva està convençuda que vol tenir un fill sigui com sigui, la Kat es mostra reticent a assumir les responsabilitats i l'estabilitat que comporta. En Roger, per la seva banda, sembla no plantejar-se seriosament el que suposa el seu compromís amb la família.

Tierra firme Zena 2

Tierra Firme és la segona pel·lícula dirigida per Carlos Marques-Marcet, que va guanyar el Goya a millor director novell per 10.000 KM. La característica delicadesa amb què s'acosta als personatges, realistes i imperfectes, aconsegueix reflectir de forma intimista les ansietats i conflictes de tota relació, amorosa o no. A partir de moments que podrien semblar narrativament irrellevants, Tierra Firme aconsegueix emocionar i divertir a parts iguals, al mateix temps que reflexiona sobre la complexa realitat dels joves contemporanis. És digna de destacar la conversa entre la Kat i la Germaine, mare de l’Eva (Geraldine Chaplin, mare també de l’Oona Chaplin), en la qual la Kat li recrimina a la seva sogra el conformisme de la generació que va oblidar ben ràpidament els ideals revolucionaris per acollir-se a la comoditat de la família i la forma de vida tradicionals. La reacció de la Geraldine Chaplin, tot i que amb prou feines utilitza paraules, converteix l'escena en absolutament imprescindible i memorable.

Tant el director com la directora de fotografia (Dagmar Weaver-Madsen) fan una feina exemplar en deixar funcionar per si sols els silencis, les expressions i les ambientacions. La pel·lícula està així plena d'escenes que ens fan qüestionar on queda la línia entre el guió (del mateix director i Jules Nurrish) i la improvisació dels actors, amb una química indubtable. Només cal veure a Tena amb el cor trencat, al piano, cantant a dues veus amb Verdaguer sobre la mort de Chorizo, el gat que es tirava del vaixell.

tierra-firme-2

Despertant simpatia i empatia pels personatges, Tierra firme reflexiona sobre la normalitat i allò que és convencional. En cap moment la parella protagonista queda definida per la seva homosexualitat, però al mateix temps, des de la subtilesa, és central per la narrativa. El punt de vista de la Germaine, tot i amable, representa la mirada d'una altra generació amb dificultats per comprendre modes de vida més enllà dels tradicionals, com el que comparteixen la Kat, l’Eva i el Roger a bord de la barcassa. El guió jutja les decisions i reaccions dels personatges, però mai la família no convencional que formen, esperant que l'espectador respongui de la mateixa forma.

Un últim apunt: La pel·lícula juga amb dos idiomes, l'anglès i l'espanyol, en ser la Kat i el Roger de Barcelona i l’Eva de Londres, així que és important, si podeu, veure-la en versió original.

Imatges: Avalon Distribución Audiovisual


T'agrada la nostra feina?

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR