Stephen Hawking, Jane Wilde i la cura

La mort de l’astrofísic Stephen Hawking, com no podia ser d’una altra manera, ha generat una allau d’obituaris als mitjans.

El fet que Hawking patís durant més de cinquanta anys d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) ha fet que molts obituaris hagin presentat la vida del brillant científic i divulgador com un exemple de la dualitat entre el cos i la ment, i de la victòria de la segona sobre el primer, per acabar sent un al·legat final a les infinites possibilitats de l’intel·lecte humà.

 

 

El que aquestes biografies tendeixen a ometre, però, és que si Hawking va ser capaç de seguir endavant amb la seva prometedora carrera científica va ser gràcies a què la seva primera esposa, Jane Wilde, el va cuidar a ell i als tres fills que van tenir durant prop de trenta anys. I ho va fer mentre intentava establir la seva pròpia carrera acadèmica: el 1981, Wilde es va doctorar en poesia medieval espanyola.

La situació de Wilde recorda a la vida de dones com Zenobia Camprubí, Véra Nabokov o Sofía Behrs. Més enllà de ser, respectivament, les esposes de Juan Ramón Jiménez, Vladímir Nabokov i Lev Tolstoi, eren les seves editores, traductores, assistents, xofers, mecanògrafes, mestresses de casa, mares dels seus fills i còmplices en el procés creatiu.

D’aparèixer, Wilde és esmentada als articles de forma tangencial. En altres casos, és protagonista de peces en què el tema central és la vida amorosa de Hawking, i que solen estar publicades a la secció de Gent o similars. Aquestes peces posen al mateix nivell els trenta anys de treball de cures de Wilde envers el seu marit i els maltractaments que el físic teòric va rebre a mans de la seva segona esposa, Elaine Mason. Les peces, a més, solen reforçar la dualitat entre una masculinitat vinculada a la raó i la claredat i una feminitat inescrutable i misteriosa.

 

 

En última instància, el que aquestes peces posen de manifest és una visió medicalitzada de la discapacitat, que queda reduïda a una malaltia a batre per part de l’individu que la pateix. Tal com explica el nostre redactor Marc Bellmunt, aquesta imatge se sol emmarcar en un relat que situa la persona amb una discapacitat com un exemple de superació. En atribuir la responsabilitat de guariment a l'individu, el relat obvia tots aquells factors socials que permeten a la persona amb una discapacitat fer una vida més o menys autònoma, molts dels quals depenen de la societat en el seu conjunt. En el cas de Hawking, la seva classe social i, sobretot, el fet de tenir una persona que va treballar per a ell i per als seus fills, gratis, durant trenta anys.

Imatge principal: Stephen Hawking. Font: Wikipedia.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR