Sexe, dona i etiquetes (i II): ‘prude-shaming’

Davant del conjunt de representacions i actituds socials -tan variables i arbitràries- associades a l’slut-shaming, es podria arribar a la conclusió que la millor opció per a una dona és la de limitar, tant com sigui possible, la seva sexualitat, així com vestir d’una forma que no es consideri provocativa per al desig dels homes heterosexuals.

Això és, a grans trets, el que va pensar Veronica Partridge. Aquesta estatunidenca va escriure al seu blog que havia decidit no vestir malles en públic mai més perquè no volia despertar desitjos sexuals a cap home que no fos el seu marit.

Els atacs personals que Partridge va rebre a la xarxa per aquesta decisió han estat englobats dins del que es coneix com a prude-shaming (ridiculitzar la puritana). Aquest concepte fa referència al rebuig o mofa que rep una dona per tenir valors sobre la seva sexualitat o forma de vestir considerats socialment com a “conservadors”. Les raons que poden portar al prude-shaming poden ser:

  • La percepció que es tracta d’una forma retrògrada i/o religiosa -llegiu opressora i nociva- de veure la sexualitat. En aquest context, es tracta, doncs, d’actituds a evitar.
  • La percepció que una dona amb actituds sexualment conservadores serà incapaç de satisfer les necessitats sexuals de l’home.

Si bé poden semblar mútuament excloents, els conceptes de slut-shaming i prude-shaming poden conviure perfectament en una mateixa societat i, de fet, és el que sol passar en la cultura occidental. Val a dir que l’objectiu de la creació dels dos conceptes no és blindar de qualsevol crítica, debat o reflexió les decisions que pugui prendre una dona sobre la seva identitat.

Ans al contrari, es tracta de dos conceptes que ens poden ajudar a posar el focus en qüestions sobre:

  • com s’exerceix el control de la sexualitat femenina i/o com es defineix en relació a la masculina,
  • sota quines condicions determinades actituds sexuals esdevenen normatives i, en conseqüència,
  • quins mecanismes es posen en marxa per castigar aquelles dones que no les realitzen.

Basant-nos en aquesta utilització, ambdós principis poden servir, de retruc, per discernir biaixos en la posada en pràctica de polítiques feministes en camps com la prostitució, la pornografia o l’striptease (slut-shaming); així com la religió, el racisme i la islamofòbia (prude-shaming).

_______________________________________________________________________

Imatge principal: vinyeta crítica amb l’estigmatització de la sexualitat femenina. Font: Your Ecards.

"Llavors... si no tinc sexe amb tu sóc una puta puritana, si prenc pastilles anticonceptives una meuca, si em quedo embarassada una idiota i si trio avortar sóc el Dimoni. Entesos".


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR