18870866103_ba466db821_k

Sense eurodiputades catalanes: una qüestió de jerarquia

El 1987, al Parlament Europeu hi havia un 18% de dones. Espanya hi era present per primer cop i Concepció Ferrer es convertia en la primera eurodiputada catalana. Avui, la composició del Parlament és la més paritària de la història: un 37% dels eurodiputats són dones. A diferència de fa trenta anys, no n’hi ha cap de catalana. No és degut a la falta de paritat en les llistes, sinó a quotes territorials i de partits que influeixen en la seva confecció i a l’absència de dones que encapçalin les llistes a Catalunya o que estiguin en posicions superiors a les dels candidats catalans.

Des del 2007, la llei per a la igualtat efectiva de dones i homes exigeix un mínim del 40% de candidats d’un mateix sexe, tant de forma global com en trams de cinc posicions, a les llistes electorals espanyoles. Com a resultat, a les últimes eleccions europees el 46% dels candidats titulars i el 41% dels eurodiputats van ser dones. Tanmateix, només un 15% de les candidatures estaven encapçalades per dones.

El territori, present a les llistes dels partits estatals

A les eleccions al Parlament Europeu, Espanya és circumscripció única i té 54 seients. A més de la paritat, els partits amb àmplia representació estatal busquen l’encaix territorial a les llistes.

Santiago Fisas, l’únic eurodiputat català dels setze del Partit Popular, ocupava la dotzena posició a la llista. Andrea Levy, l’altra candidata catalana, era la número 39.

Podemos, amb cinc eurodiputats, va realitzar primàries per escollir tots els candidats i va optar per una llista cremallera. No hi va haver ni catalans ni catalanes entre els vint primers candidats, si bé Carlos Jiménez Villarejo, número tres, ha exercit part de la carrera professional i política a Catalunya. A UPyD, que va escollir el cap de llista en primàries i té quatre eurodiputats, la catalana Teresa Giménez va ser la número sis. Ciutadans va triar els cinc primers candidats en unes primàries obertes a tot Espanya on es van escollir dues candidates i tres candidats. D’ells, el català Juan Carlos Girauta és un dels dos representants al Parlament.

El Partit Socialista, amb Elena Valenciano al capdavant, va presentar una llista cremallera, on s’alternen dones i homes i que resulta en una candidatura paritària. Javier López, el primer diputat del PSC, partit que també va realitzar una llista cremallera amb Valenciano com a número 1, ocupava la sisena posició. Si el PSOE hagués tret un quinzè eurodiputat, Esther Niubó (PSC) hauria entrat al Parlament.

El PSC és la formació que ha tingut més eurodiputades catalanes. Anna Terrón ho va ser el 1994 i el 1999, i Maria Badia la va seguir el 2004 i el 2009. Badia és l’única de les tres eurodiputades catalanes que ha anat per davant del seu company català a les llistes. El 2009 ocupava la quarta posició i Raimon Obiols la tretzena.

Partits catalans: poca representació i fragmentació

Els partits catalans van formar coalició amb altres formacions i, a nivell estatal, van obtenir resultats molt inferiors als dels partits majoritaris. Això dificulta l’elecció d’eurodiputats més enllà de qui encapçala les formacions de la coalició.

Esquerra pel Dret a Decidir, formada per ERC, Nova Esquerra Catalana i Catalunya SÍ, va vèncer a Catalunya amb el 23,7% dels vots. A nivell espanyol, va suposar el 4% dels vots i va guanyar dos eurodiputats, Josep M. Terricabras, independent, i Ernest Maragall, de Nova Esquerra Catalana. S’haurien d’haver doblat representants per tenir una eurodiputada: Elisabet Nebreda (ERC) ocupava la quarta posició.

Convergència i Unió ha estat el partit amb l’eurodiputada més veterana. Concepció Ferrer ho va ser des del 1987 fins al 2004. Sempre va ocupar la segona posició de la candidatura, reservada a Unió Democràtica. Fins ara, el cap de llista ha estat de Convergència Democràtica i sempre un home.

Des del 2004, CiU concorre a les eleccions europees amb altres partits. El 2014 –també el 2009–, ho va fer dins Coalició per Europa, amb EAJ-PNV, Coalición Canaria (CCa) i Compromiso por Galicia. A Catalunya va ser segona força, amb el 21,9% dels vots. Com que en el total estatal va aplegar-ne el 5,4%, va obtenir tres diputats: Ramon Tremosa (CDC), Izaskun Bilbao (EAJ-PNV) i Francesc Gambús (UDC). Mireia Canals, la primera candidata catalana (CDC), era cinquena, després d’un diputat de CCa.

 

Dels sis eurodiputats de La Izquierda Plural (10% dels vots), on hi ha els eurodiputats d’ICV-EUiA, quatre són dones. Al cap de llista a Catalunya, Ernest Urtasun, el seguien cinc candidates i un candidat. Tot i que Urtasun és eurodiputat, la número dos a la llista catalana, Núria Lozano, no ho va poder ser, ja que a la candidatura de La Izquierda Plural ocupava el novè lloc.

 

Imatge: "© European Union 2015 - European Parliament"


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR