'Ordeal by Innocence' s'encara al privilegi

Hi ha poques coses més nadalenques que les baralles familiars i les trobades amb coneguts d'un passat que preferiries oblidar; de fet, les històries de fantasmes s'associen amb aquesta època de l'any en la cultura britànica des de l'època victoriana.

No sorprèn, doncs, que l'any 2015 la BBC es proposés adaptar una novel·la d'Agatha Christie cada nadal perquè tota la família pugui gaudir de paisatges preciosos però desoladors, cases aïllades que cauen a trossos i assassinats truculents després que els nens se'n vagin a dormir.

La BBC és coneguda tant per la seva ficció original com per les seves adaptacions literàries: la cadena pública britànica ha tingut un paper clau en la construcció i el manteniment del cànon occidental, ja que ha portat els Grans Clàssics de la Literatura a la petita pantalla durant dècades, fomentant la identitat nacional mitjançant l'exaltació d'escriptors i escriptores nacionals: l' Austenmania i el Holmesianisme no es poden separar ni de l'anglofília ni de les adaptacions televisives. Això comporta, és clar, que moltes de les seves produccions siguin d'època.

No obstant això, som al 2018 i ni el públic ni els productors estan disposats a repetir les històries de sempre sense qüestionar les ideologies que articulen. La BBC ha adaptat clàssics per a una audiència contemporània de diferents maneres i amb diferents resultats. Sherlock va modernitzar l'ambientació, però els seus rols de gènere són més retrògrads que en els relats originalsThe Musketeers va convertir la novel·la de Dumas en aventures episòdiques donant més pes als personatges femenins i més visibilitat als cossos racialitzats; fins i tot les sèries originals de la BBC que s'han convertit en clàssics en si mateixes es mostren més receptives als temps que corren, i la tretzena encarnació del Doctor serà Jodie Whittaker.

L'encarregada d'aquestes adaptacions d'Agatha Christie és la guionista i productora Sarah Phelps, que també va ser responsable d'Oliver Twist (2007), Grans esperances (2011) i Una vacant imprevista (2015), a més de guionista d'Eastenders (2002-2016), The Crimson Field (2014) i Dickensian (2015-2016). La recepció de les tres minisèries ha estat excel·lent: la primera va ser And Then There Were None (I aleshores no en quedà cap, 2015) i la segona The Witness for the Prosecution (Testimoni de càrrec, 2016). Avui ens centrarem en la tercera, Ordeal by Innocence (Innocència tràgica, 2018), ja que mostra especialment bé com la BBC intenta negociar canvis en la perspectiva del públic i en la indústria de l'entreteniment en general.

15595738-high-

El Mickey definitiu i Kristen / Font: 'The Big Issue'

Si us heu fixat en les dates us haureu adonat que no va haver-hi minisèrie el nadal de 2017: tocava l'emissió d'Ordeal by Innocence, però es va reprogramar per la setmana santa de 2018. El personatge de Mickey havia de ser interpretat per Ed Westwick, que està sent investigat per agressions sexuals després que l'acusessin de tres dones. Seguint l'exemple d'All the Money in the World, on es van tornar a gravar les escenes de Kevin Spacey substituint-ho per Christopher Plummer, la BBC va substituir Westwick per Christian Cooke, rodant les seves escenes en només dotze dies. El treball de post-producció, encara que fet a presses, és fantàstic.

És difícil explicar la trama sense esbudellar-la, perquè la gràcia d'aquest thriller dirigit per Sandra Goldbacher consisteix a descobrir què ha passat, qui menteix, i qui li oculta quins fets a qui. Kirsten Lindstrom (Morven Christie), majordoma d'una mansió escocesa, troba el cos de la senyora Rachel Argyll (Anna Chancellor) un nadal a la dècada dels cinquanta. Tot apunta a que l'ha assassinada el seu fill Jack (Anthony Boyle), que és empresonat i mor a mans d'un altre pres. Leo (Bill Nighy), el vidu de Rachel, intenta reconstruir la seva vida amb la seva secretària, Gwenda (Alice Eve), i els fills que queden tornen per a les noces: Mary (Eleanor Tomlinson) i el seu marit Philip (Matthew Goode), Tina (Crystal Clarke), Mickey  i Hester (Ella Purnell).

Els altres quatre germans Argyll / Font: 'Digital Spy'

Quan solament queden tres dies per a les noces passa una cosa imprevista: un tal Doctor Calgary (Luke Treadway) es presenta en la mansió dels Argyll i explica que va veure en Jack la nit de l'assassinat: Jack tenia una coartada, i per tant és innocent. Si fos una història de misteri de les de tota la vida, Calgary faria de detectiu amateur i recolliria pistes, parlaria amb tots els sospitosos i al final els reuniria en una sala per dir-los exactament què havien fet aquella nit, amb qui i per què. No obstant això, Calgary no està en condicions de reconstruir res, i el dubte principal no és “qui va matar la Rachel Argyll” sinó “què li passa exactament a aquesta família”.

Ordeal by Innocence fa servir elements narratius del Gòtic -la casa aïllada, els secrets familiars, la majordoma que tot ho veu, els personatges tan ambigus com extrems, l'ansietat, el ressentiment, la ira i la gelosia a flor de pell- que la converteixen en una espècie de thriller universal, però alhora fa servir el context històric -la paranoia de la guerra freda, l'amenaça dels experiments nuclears, el racisme sistèmic, els abusos de la psiquiatria, l'autoritarisme patern, el clasisme reforçat per aquells que diuen fer actes de caritat- com a eines per sembrar la desconfiança i la por tant en els personatges menys privilegiats com en els espectadors.

Rachel Argyll, la matriarca / Fuente: Radio Times

Rachel Argyll, la matriarca / Font: 'Radio Times'

Rachel, una dona blanca, rica i casada, es revela com algú que pretén fer servir el seu privilegi per a bé, adoptant nens i donant-los seguretat econòmica, però que mai és capaç de veure'ls com a persones sinó com a extensions de si mateixa. Leo, per la seva banda, es dedica al hobby de ric culte ociós per excel·lència: l'egiptologia. Com a conseqüència, els fills desenvolupen codependències i ressentiments obsessius que els marquen al llarg de les seves vides. Els cinc pateixen els efectes del classisme i el patriarcat, i a més la Tina pateix el racisme obert dels seus veïns i el racisme més insidiós dels seus pares, que exigeixen que sigui la més intel·ligent, responsable i obedient -és a dir, la més exemplar- de tots i que mai s'enfronti als que la insulten, negant la realitat que viu.

La integració dels diferents eixos d'opressió en el thriller és interessant, i l'èmfasi en la diversitat de personatges (i per tant d'actors) és per descomptat una cosa positiva. Tanmateix, aquests temes es tracten de forma sensacionalista en algunes escenes, sobretot en el cas de les malalties mentals: el muntatge sembla delectar-s'hi com per subratllar la seva innovació. La BBC és una estructura pública d'un estat occidental amb el poder de representar idees i identitats i de donar-los legitimitat i fer-les accessibles: no és un monòlit, sinó que articula diferents mitjans i perspectives. Sèries com Ordeal by Innocence responen als discursos del feminisme, l'antiracisme i el post-colonialisme, però encara queda camí per recórrer.


Imatge destacada: 'Den of Geek'


T'agrada la nostra feina?

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR