Novel·les de fantasia i ciència ficció per a l'estiu

Aparentment a l'estiu es llegeix més.

Serà perquè amb la calor costa sortir al carrer a segons quines hores, perquè el ritme de vida en general sembla més relaxat, o perquè (alguns més que altres) tenim la sort de tenir vacances i desconnectar de les responsabilitats de la vida adulta durant unes setmanes. Els més privilegiats fins i tot disposen d'hores mortes a la vora del mar o de la piscina de torn, situació idònia per obsessionar-se amb un llibre i no deixar-lo fins a l'última pàgina.

La qüestió és que arriba l'estiu i ens llancem a la recerca de nou material de lectura, ignorant les muntanyes de llibres que tenim pendents de llegir. Per empitjorar encara més la situació dels vostres prestatges, us recomanem cinc novel·les de ciència ficció i fantasia: quatre novetats i un clàssic de moda.

'En estado salvaje' 
Charlotte Wood, 2015 (Ed. Lumen, castellà)

NaturalWay

Deu dones es desperten recluses a una granja del desert australià, envoltada d'una reixa electrificada i sense cap tipus de contacte amb l'exterior. Els seus guardians les forcen a treballar al camp i es neguen a donar-los cap tipus d'explicació. Poc després descobreixen el que tenen en comú: totes elles han estat víctimes d'escàndols sexuals amb homes mediàtics. La novel·la alterna el punt de vista de dues de les dones: la Yolanda (que va ser violada per un grup de futbolistes) i la Verla (amant d'un polític).

En estado salvaje ha estat descrita com una obra mestra de l'horror feminista, per com la seva autora construeix una distòpia que resulta cruament propera a la realitat, destruint la mentalitat patriarcal a cops de destral i qüestionant la forma natural de les coses (The natural way of things, el seu títol en anglès).

'La quinta estación' 
N.K. Jemisin, 2015 (Ed. NB Nova, castellà)

LA-QUINTA-ESTACIONEl món està a punt d'arribar a la seva fi. Al planeta hi ha un sol continent, La Quietud, i cada certs centenars d'anys els desastres naturals i el canvi climàtic oprimeixen la humanitat, incapaç de subsistir en el que denominen "la cinquena estació". L'única manera de resistir és gràcies els orogenes, éssers amb poders geològics que poden inferir en l'estat físic de la terra. Els orogenes, malgrat ser increïblement poderosos, són perseguits i esclavitzats per mantenir els col·lapses geològics a ratlla.

L'autora de La quinta estación narra l'opressió de tres dones orogenes, en tres èpoques diferents, que viuen els seus propis apocalipsis: l’Essun, que busca la seva filla desapareguda; la Syenite, enviada a una missió en la qual descobreix la brutal realitat de la seva pròpia existència; i la Damaya, una nena que és segrestada per ser entrenada per l'imperi.

'La lectora'
Traci Chee, 2016 (Ed. Gran Travesía, castellà)

La lectora; Traci Chee

La Sefia ha après de la seva tieta Nin com caçar, robar i rastrejar. Abans de morir, la seva mare li va ensenyar a llegir, cosa insòlita a la seva terra, on ningú ha vist mai un text escrit. Un dia la Sefia descobreix que el seu pare ha estat assassinat, i entre les ruïnes de casa troba amagada una cosa increïble: un llibre. A la recerca de respostes i venjança, la protagonista aprèn a poc a poc a llegir més enllà del llibre, buscant resoldre els misteris que l'envolten. La seva història s'entrellaça amb tres més: la història de pirates del llibre que llegeix, la del noi amnèsic i mut que rescata, i la de l'ajudant d'un llibreter clandestí.

La lectora és la primera novel·la de la sèrie juvenil Mar de tinta i or, i planteja un univers de personatges diversos amb molt potencial mitològic per explorar.

'Un cuento oscuro'
Naomi Novik, 2015 (Ed. Del Rey)

51neJtwIrwL._SX324_BO1,204,203,200_

L’Agnieszka viu en un món fantàstic, creat per la seva autora a partir de folklore polonès i rus, en el qual els poblats de Polnya i Rosya estan separats per un bosc en el qual habita un misteriós mag. Cada deu anys, el mag escull auna noia que haurà d'anar a viure amb ell. Per a sorpresa de tot el poble, quan l’Agnieszka fa 17 anys és l'escollida per ell per explorar els seus propis poders màgics.

Un cuento oscuro ha estat considerada per la crítica com un conte de fades feminista, principalment per com l'autora desenvolupa la relació entre l’Agnieszka i la seva amiga Kasia com a força motora de la narració, a més d'explorar les diverses representacions del poder femení al folklore.

 

'Un replec en el temps'
Madeleine L’Engle, 1962 (Ed. Gran Travesía, català)

81Vy5Cz4OYL

Un replec en el temps segueix les aventures de tres joves viatjant per l'univers a la recerca del desaparegut pare de la Meg, una adolescent aficionada a la ciència i extraordinàriament intel·ligent.


Deixant de banda el debat sobre si és o no una història feminista, és un bon moment per llegir la novel·la de L’Engle, considerant que està sent adaptada al cinema per Ava Duvernay (Selma, Queen Sugar) amb Storm Reid (Dotze anys d'esclavitud) com a heroïna protagonista. La novel·la va ser publicada a Estats Units el mateix any que La mística de la feminitat  de Betty Friedan (1962), època en què la literatura de ciència-ficció escrita per dones i per a dones era poc comú. De fet, va ser rebutjada per 26 editors diferents.

 

 

Imatge de portada: promocional de 'La lectora'.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR