Nostàlgia|'Cat People', 'La Dona Pantera'

Vaig llegir un article de Pilar Pedraza sobre La Dona Pantera, Cat People, de Jaques Torneur,  fa més de quatre anys, a la meva classe de literatura comparada.

La història em va atraure com sempre han fet les narratives de dones monstruoses, dones bruixa o dones dolentes. Des de Medea i les mènades fins a Morgana i les banshees fins a la Dona Pantera i Poison Ivy.

Irena Druvona és estrangera, sèrbia. Coneix el protagonista masculí, l’Oliver, davant de la gàbia de la pantera negra del zoo. Es casen. La nit de noces, ella li demana paciència perquè no es sent preparada per consumar el matrimoni. Més tard confessa sota hipnosi al psiquiatra que té por de convertir-se en una temible dona gat si consuma el matrimoni o es sent contrariada. L’origen d’aquesta por recau en la història de la seva família i en la tradició sèrbia: sa mare va formar part d’una facció de bruixes adoradores de Satanàs (seitan) que podien convertir-se en gats gegants. L’explicació és confusa, perquè s’hi mesclen elements mítics del folklore serbi amb pors i neguits íntims d’Irena. El matrimoni s’estanca (Oliver té els ous a punt d’explotar) i no triga en sorgir la tercera en discòrdia, la companya de feina de l’Oliver, l’Alice.

L’Alice està enamorada d’ell i, per cert, ha esperat a què es casi i a que el seu matrimoni sigui un fracàs per aparèixer com a interès romàntic (el puritanisme de 1944). Irena, gelosa, persegueix l'Alice en una escena en la que s’intueix que s’ha convertit en una pantera perseguint la seva presa. Irena torna al psiquiatra, que fa patent els seu desig de seduir-la. Finalment Oliver anuncia la seva intenció de divorciar-se i casar-se amb l’Alice. Ambdós volen internar Irena, arriben a un acord amb el psiquiatra que la visita i, inesperadament, li fa un petó. En aquell moment ella es converteix en pantera i el mata. Immediatament Irena es dirigeix al zoo, obre la porta de la gàbia de la pantera i es deixa matar pel felí, que després escapa i és atropellat per un cotxe.

24-simone-simon-theredlist

Cat People, la Dona Pantera, toca tants temes que m’és impossible fer-ne un anàlisi en profunditat en un sol article. No és d’estranyar que una pel·lícula com aquesta cridés l’atenció de la crítica feminista. En primer lloc, en una època en què la gran majoria de monstres de la RKO eren masculins, tenim una dona amb la que, tot i la seva monstruositat,  podem empatitzar, de la que coneixem les pors i els desitjos, que està dibuixada amb arc evolutiu, que és indiscutiblement la protagonista de la pel·lícula.

Com en el cas de tantes dones monstruoses, aquesta pel·lícula parla de la perillositat del desig femení en una societat patriarcal reprimida en la que això representa quelcom aliè i impur. Durant la pel·lícula es parla múltiples vegades de la religió cristiana com a quelcom aspiracional i representatiu del , en contrast amb les creences de les avantpassades de Irena. En un punt de la pel·lícula un guàrdia del zoo cita la Bíblia per anomenar la pantera com un animal que representa el mal absolut. En un altre moment, una dona sèrbia (presumiblement una altra dona gat) saluda a Irena com a “germana”, gest al que ella respon persignant-se. Aquesta escena, juntament amb el fet que fos la mare de la Irena la bruixa gat, planteja una oposició d’una societat matriarcal pagana amb una de patriarcal cristiana.

catpeople_2

La faceta reprimida de dona gat de la Irena és el que la fa atractiva pel sexe masculí: l’halo de misteri i màgia que l'envolta la fa sexualment irresistible. Oliver confessa a l'Alice que, tot i no saber si estima la Irena, quan ella és present l’ha de mirar i quan és a prop sent la necessitat de tocar-la. Això no és nou, la femme fatale resulta sempre irresistible pel protagonista masculí de manera irracional, no us sona aquesta excusa? –No ho vaig poder evitar... La diferència amb Irena és que ella no exerceix d’antagonista, sino de protagonista i que lluita contra allò que la fa irresistible: el seu jo animal. Com altres femme fatale, però, l’alliberació d’aquest desig porta a la perdició d’aquells que la envolten.

D’altra banda, la cristiandat i el paganisme també alimenten l’imaginari del perill d’allò estranger. Irena és quelcom exòtic, atractiu, incomprensible i perillós. La veiem envoltada de simbologia d’allò salvatge, des de pintures selvàtiques fins a una estàtua enorme d’Anubis, déu egipci de l’inframón que en un context de confrontació entre cristiandat i paganisme es pot considerar un paral·lel de Satanàs. També s’explica la història de com el Rei Jordi va expulsar i eliminar els mamelucs (avantpassats de Irena) i va portar el cristianisme a Sèrbia. En aquest sentit tant el Rei Jordi com Oliver representen la civilització –i el cristianisme- com també quelcom a aspirar, la normalitat del quotidià i occidental.

catpeople1942

Mitjançant la negació per part d’Irena de consumar el matrimoni se’ns planteja una visió força clara de la importància del consentiment. És Irena la que decidirà el moment en què es sent preparada per fer un petó (la versió puritana d’una pel·lícula del 1942 de consumar) al seu marit. Oliver en cap moment trenca el consentiment, tot i que és la frustració del seu desig el que trenca el matrimoni. Irena s’entristeix per no poder complaure el seu marit, però tot i així no cedeix en cap moment. El psiquiatra, però, té una visió del consentiment “diferent”. El psiquiatra li expressa a Irena el seu desig de fer-li un petó, al que ella respon: “El que sé és que no m’agradaria que vostè em fes un petó”. Tot i així, el psiquiatra es presenta al seu pis i l’agafa per petonejar-la, no pregunta ni dubta, la desitja i per a ell –i per a la societat patriarcal que representa- amb això n'hi ha prou, la conseqüència és la mort del doctor però no sense que abans li clavi una espasa a l'Irena (no és metafòric, literalment l'atravessa amb una espasa que portava amagada al seu bastó, tot molt fàl·lic).

Tot i ser una pel·lícula referent per a la crítica feminista, és dubtós qualificar la pel·lícula com a tal. No oblidem que l’aspiració principal de la protagonista és ser una dona “normal”, formar una família i ser allò que anomenaven una bona dona cristiana i que la incapacitat de fer-ho la porta a la mort. Tot i així hi ha múltiples temes per explorar i l’aire melancòlic, surrealista i misteriós de la pel·lícula fan d’ella quelcom hipnòtic que, com Irena, la dona gat, atrau irremeiablement a l’espectadora.

Totes les imatges són fotogrames de la pel·lícula.

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR