Nostàlgia: Xena, la princesa guerrera

La meva companya de pis i jo hem pres com a passatemps la categorització dels personatges masculins de la cultura popular com a hard bros (Tony Stark, El Tito Rober d’Un paso adelante) i soft bros (Steve Rogers, Pedro d’UPA). La teoria en desenvolupament és que a totes les parelles de compis masculins hi ha un de cada. El problema va arribar quan vam intentar estendre la teoria a les parelles de personatges femenins de la cultura popular: no hi ha prou com per generalitzar una norma. D'aquí el tema d'avui: Xena, la princesa guerrera.

AMAZONES

AMAZONES (FemPop)

Xena ens ensenya que, per a sorpresa de Hollywood, una dona és més forta quan comparteix la seva perspectiva amb una comunitat femenina. Es tracta de quelcom revolucionari, considerant com la pròpia figura de l'heroi (o heroïna, encara que tinguem poques) es basa en una concepció individualista i d'aïllament de la comunitat; l'heroi és, convencionalment, heroic per als altres, i rarament amb els altres. En el cas de les heroïnes, l'exili de la comunitat és encara més gran, en ser representades com l'excepció a la norma de la feminitat acceptable. Però Xena trenca aquesta norma, escrivint l'amistat entre dones com a base imprescindible de l'heroïcitat: Gabrielle (Reneeé O'Connor) i Xena (Lucy Lawless) es complementen, cadascuna aportant-li a l'altra una percepció diferent del que significa ser una heroïna i creant una interdependència tradicionalment insòlita a les figures heroiques.

No només Xena reforça la idea de poder a la comunitat femenina, també demostra el potencial d'aquesta comunitat per enfrontar-se a les injustícies patriarcals. En un dels seus capítols, Xena discuteix amb les participants d'un concurs de bellesa en no entendre per què posen els seus cossos al servei d'homes que les objectifiquen. Després de parlar amb elles i escoltar el seu punt de vista (les necessitats econòmiques i la pressió familiar i social), Xena comprèn la situació i passa a acusar directament als homes que organitzen aquests actes. Durant la sèrie, la missió de Xena i Gabrielle és oferir alternatives a les diverses dones que viuen sota l'opressió patriarcal, comprenent les dificultats amb què es poden trobar.

xena-gabrielle-lovewins

Per descomptat, en un exercici bastant meta, la parella ha de lluitar contra la norma que insisteix en separar-les; sota l'escriptura patriarcal, no és concebible una amistat femenina honesta. La moralitat és, en tot cas, que treballant juntes aconseguiran arribar més lluny que per separat. Ignorant les temptatives ofertes que el patriarcat els ofereix a les protagonistes (les dues rebutgen ser convertides en deesses per Ares), la sèrie descobreix com a través dels vincles entre la comunitat de dones s'aconsegueix crear un espai propi d'autoritat i poder des del qual enfrontar-se a l'opressió comuna.

Xena no és perfecta: peca d'exclusió racial i de classe, i és un clar exemple de queerbaiting. Tot i això, en un temps en què les heroïnes d'acció tornen a estar de moda, moltes narratives contemporànies (guiño, guiño, Wonder Woman, guiño) haurien de prendre nota de com la sèrie integra la seva heroïna en la comunitat femenina que l'envolta.

Imatges: NBC/Universal.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR