Nostàlgia| 'Memento' (2000)

Memento (Cristopher Nolan, 2000) és un  meravellós repte per a la ment de l'espectador. Té una de les millors combinacions d'estil i narrativitat.

Aquesta narració diacrònica i per res lineal, on les escenes van de davant cap enrere, emulant una cinta de casset que es rebobina. Està escrita de tal manera que el final d'una escena enllaça amb el principi de l'escena anterior.  Aquesta deslocalització narrativa, on cada seqüència ha d'encaixar amb la següent, genera a l'espectador una sensació de dispersió fins que comença a entendre el joc narratiu i comença a veure la història.

A més, per acabar-ho de genialment enredar, Memento ens afegeix una narració complementària, en blanc i negre, que va en paral·lel amb la història segmentada que ens explica el film, fins que es creua temporalment amb el relat i continuant més enllà.

Confosos? Bé.

Resumint, el que va per enrere en la primera estructura narrativa, la segona ho avança, convergint al final del film, en el mateix punt, moment on el film acaba a color. Encara que el que veiem a l'inici del film és el que últimament passa des d'un ordre cronològic, l'espectador ha d'arribar fins a l'última seqüència i escena del film per tenir tota la informació i ordenar-la. Nolan, amb el seu mestratge narratiu, ens brinda una segona línia narrativa, on recau tota la part expositiva per entendre la trama, i que no sigui maniquea i artificiosa.

Pèrdua de memòria i polaroids

Leonard Shelby, interpretat per Guy Pierce pateix una malaltia, que és el motor narratiu del film. La pèrdua de la memòria recent i la seva fatídica conseqüència, no poder generar records nous permanents, fan que el personatge sigui un mar de dubtes. Utilitzar la metàfora de la polaroid és molt eficaç per a explicar aquesta malaltia. La seva memòria dura el que dura el revelat d'una fotografia. I ja des de la seqüència pròleg del film, que és el final, ja se'ns està indicant d'aquesta malaltia. La manera en què la història se'ns presenta, ens mostra la limitada percepció que té el protagonista de la realitat, que és caòtica i laberíntica. Podríem dir que viu atrapat pel seu passat i que li anul·la qualsevol possibilitat de veure el que li passa davant dels seus ulls, generant així autoengany que crea una idea falsa de felicitat.

polaroids

Els tatuatges que es fa al cos l'ajuden a recordar totes les deduccions que el condueixen a l'assassí de la seva esposa. Per poder venjar-se de l'assassinat de la seva dona, interpretada per Jorja Fox, ha de portar una vida metòdica per controlar aquesta falta de memòria recent utilitzant estructures mnemotècniques, com anotacions, fotografies i rutines que es converteixen finalment en estructures de supervivència. Els tatuatges són moments claus en les deduccions per atrapar l'assassí, en ser inesborrables, cosa que genera una mena de mapa perenne. I les fotografies l'ajuden a complementar la seva informació.

Mememento y sus tatuajes

Memento no és l'única obra fílmica on es trenca la unitat temporal. Films com Atracament Perfecte, de Stanley KubrickMullholand Drive, de David Lynch, contemporània a Memento, o Pulp Fiction, de Quentin Tarantino, advoquen per aquesta estructura narrativa que fa de l'espectador un element no passiu i l'impliquen en la seva construcció. Amb Mullholland Drive, a més, presenta paral·lelismes pel que fa a la identitat dual dels personatges, fins i tot amb diferents noms. Betty és Diane en el film de Lynch i, a Memento, Leonard i Sammy són la mateixa persona.

Aquesta dualitat estarà present durant tot el film i, quan l'espectador connecti els punts d'aquesta realitat, més disfrutable seran tots i cadascun dels misteris que envolten el personatge. Qui és real? Sammy o Leonard? I quan aquesta es descobreix, en l'última seqüència, que també és la primera, gran part el film cobra molt més sentit.

El rapartiment, a més, és genial, i tots els actors i actrius que hi apareixen estan magistrals. Encapçalat per un Guy Pierce inspiradíssim, que dota el seu personatge de Leonard Shelby, l'agent d'assegurances venjatiu i amnèsic, d'aquesta força i temor de la dualitat que pateix, creure en els seus records que ell mateix ha construït i desconfiar de les persones, o desconfiar de si mateix i de tot el que ell creu i confiar alguna vegada en algú. Simplement genial.

natalie

Una Carrie-Anne Moss post-Matrix ens presenta un dels personatges més interessants del film, Natalie. Personatge inicialment bo, interpreta una ambigua cambrera amb una vida sentimental bastant tèrbola marcada pel sexe i el tràfic de drogues. Com tots els personatges d'aquest film, Natalie també té dues cares, una impostada fragilitat i una de les més manipuladores i cruels de totes les que presenta el film. Culmina en la famosa escena de l'habitació on aquesta li treu tots els bolígrafs perquè ell no pugui recordar el que li he ha dit que li va a fer. Una intepretació magistral.

Teddy

Joe Pantoliano interpreta el tercer personatge principal de la història, Teddy. És un policia corrupte que fa servir Leonard per caçar tots els que li han fet mal o l'han venut en la trama de contraban de drogues. En una de les escenes finals, Teddy fa que Leonard arribi a dubtar de si mateix, de la seva pròpia idea, i dels seus records tatuats, fent-lo sentir espantat i agredit. Aquestes sensacions acabaran per apuntar una frase en una de les polaroids referents a Teddy: "No creguis les seves mentides".

Fotograma

Memento, al seu moment, va ser un fenomen mundial a nivell cinematogràfic i va suposar en molt poc temps que el film es convertís en un de culte. Va posar Christopher Nolan en el punt de mira de tots els creadors, gràcies al seu genial muntatge, estructura i guió no convencional, i va marcar tendència en aquest tipus d'històries desordenades. Grans exemples d'aquest tipus d'històries que van néixer a la seva ombra són la interessantíssima i molt controvertida Irreversible, de Gaspar Noé, o El maquinista, de Brad Anderson.

Les imatges són fotogrames de la pel·lícula, llevat de la de portada, que és promocional, i pertanyen a Summit Entertaintment i Team Todd.

Javi Morán

Javi Morán

Graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC i especialitzat en guió audiovisual. Activista LGTBI+.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR