Nostàlgia| ‘Embrujadas’: el poder del gènere femení

Coincidint amb els deu anys de la finalització de la sèrie del canal WB Charmed (Embrujadas), que es va emetre del 1998 al 2006, han començat a sortir rumors sobre un possible retrobament de les bruixes Prue (Shannen Doherty), Piper (Holly Marie Combs) i Phoebe (Alyssa Milano) Halliwell i la seva germanastra Paige Matthews (Rose McGowan). Sembla un bon moment, doncs, per recordar la sèrie.

La història comença arran de la mort de l’àvia de Prue, Piper i Phoebe, quan les tres joves descobreixen que, a més d’heretar-ne la casa, n’han heretat poders màgics. Uns poders que la seva mare, morta en combat, també tenia. Partint d’aquesta premissa, la sèrie se centrarà en les aventures de les tres germanes per protegir la terra de les forces del mal. El canvi més significatiu al llarg de les vuit temporades és la mort de Prue a la tercera, que donarà lloc a l’entrada de la germanastra de les Embruixades, Paige, a partir de la quarta. A mitjans de la setena, les germanes acolliran una altra bruixa, Billie (Kaley Cuoco, la Penny de The Big Bang Theory) i li faran de mentores.

Apoderament heterosexy

En un imaginari popular en què les bruixes solen ser senyores grans, decrèpites i amb un nas gros coronat per una berruga –llevat de quan toca disfressar-se o estàs veient una pel·lícula porno–, les quatre protagonistes d’Embrujadas són tot el contrari: joves i sexis. Al final de la sèrie, acaben amb fills i emparellades amb mascles de molt bon veure –Paige destaca que el seu marit l’ajuda amb els nens. Malgrat els clixés, la sèrie contenia elements positius per a les preadolescents, adolescents i joves que la miraven, que es barrejaven amb missatges que, mirats amb distància, no ho semblen tant. La conclusió a la que he arribat és que les Embruixades són tan apoderades com ho permeten els cànons heteronormatius occidentals de finals dels noranta i principis del nou mil·lenni.

En primer lloc, totes les Embruixades tenien feina. Prue era primer historiadora i després fotògrafa; Piper, cuinera i posteriorment propietària del pub P3; Phoebe comença a estudiar Psicologia i acaba donant consells en una secció pròpia d’un diari de San Francisco i Paige és assistent social –tenint en compte que és meitat bruixa meitat àngel de la guarda, la feina ja li encaixa. La majoria són feines que pertanyen a sectors feminitzats, però la sèrie deixa clar que es tracta de dones independents econòmicament i que tenen èxit a la seva professió. Gran part de les trames giren entorn sobre com conciliar la vida professional, la familiar i la màgica. En el món de la màgia, les tres germanes són les més poderoses. I punt. És més, són els valors associats al gènere femení els que les fan ser la canya. Més endavant parlarem d’això.

Un altre dels aspectes interessants és el tractament de les relacions amoroses. Seguint amb la lògica heteronormativa, cap d’elles té una relació bisexual o lèsbica significativa. Tanmateix, les bruixes tenen vides sexuals molt actives i la sèrie no cau en l’slut-shaming.

El cas més rellevant és el de Phoebe, que és de llarg la que té més amants. Algunes trames de la sèrie han girat entorn de la seva libido, però, en general, no han caigut en trops del tipus “t’ha passat això perquè vas tot el dia oberta de cames, porcota”. En les últimes temporades, i sobretot arran d’una visió en què es veu amb una filla, Phoebe s’obsessiona amb trobar l’home perfecte amb qui complir la visió, i això l’aboca a una crisi en què reflexiona sobre totes les relacions passades.

Finalment, els Savis li envien un Cupido-mascle de bon veure perquè l’ajudi a trobar l’amor veritable, però, en un gir espectacular dels esdeveniments, resulta que, en realitat, els Savis li han enviat el Cupido-mascle de bon veure perquè s’enamori d’ell. Si bé tot està emmascarat sota una pàtina d’amor romàntic semiconcertat amb finalitats reproductives, sempre he trobat molt punky que, després de vuit anys salvant contínuament el món de la seva extinció, un consell de Savis que es preocupen per afers seriosos entre els diferents universos màgics arribi a la conclusió que la millor forma de compensar-te és enviar-te un bon manso amb qui cardar a sac cada dia reproduir-te.

Phoebe i el seu manso de bon veure. Font: WB.

Phoebe i el seu manso de bon veure. Font: WB.

Per la seva banda, Piper té la relació més estable de tota la sèrie, amb l’àngel de la guarda Leo, si bé no està exempta de daltabaixos que en general recorden a la història de Romeu i Julieta –les bruixes i els àngels de la guarda no poden mantenir relacions amoroses. Precisament, la mare de les bruixes, Patty, va deixar el seu marit per iniciar una relació amb el seu àngel de la guarda –Paige neix d’aquesta unió. L’àvia de les Embruixades, Penelope, s’ha casat quatre vegades.

Poder femení

Com deia a l’inici, la gran fortalesa de les Embruixades rau en valors que tradicionalment s’han considerat del gènere femení i, per extensió, de segona categoria. La casa on viuen les tres germanes és en sí mateixa un protagonista més: en ser el lloc que acull El llibre de les ombres –el pòsit de totes les experiències de les bruixes de la nissaga Warren-Halliwell acumulades durant segles– es tracta d’un enorme centre de poder màgic, i escenari de nombroses batalles entre les bruixes i els seus enemics màgics.

La centralitat de la casa no deixa de ser una subversió de la divisió social entre l’àmbit públic i productiu –on es prenen les decisions que afecten la comunitat i on es desenvolupa el treball que genera diners– i el privat, domèstic i reproductiu, perquè a la sèrie és en aquest àmbit on sovint es decideix el destí de l’univers. A més a més, la fortalesa de les germanes rau en aquesta geneaologia de bruixes poderoses que les han precedit: en el capítol final, sense aquesta unió no hagués estat possible salvar el món. Les germanes es barallen entre elles, però sempre, sempre, el Poder de Tres (i el poder de la resta de bruixes) acaba triomfant. Aquesta és la lliçó que li transmeten a Billie quan ha de buscar la seva germana.

 

Le stres protagonistes, disposades a escriure al llibre per a les properes generacions. Font: WB.

Les tres protagonistes, disposades a escriure al llibre per a les properes generacions. Font: WB.

Masculinitats

A la sèrie, els personatges masculins tenen un rol de suport i cura envers les protagonistes, malgrat que la majoria tinguin professions associades a l’ideal masculí –policia, detectiu. El més destacat és Leo, el marit de Piper i l’àngel de la guarda de les protagonistes, la missió del qual és curar les ferides –principalment físiques, però també emocionals. Si bé a la llarga Leo agafarà rols vinculats al comandament dins de les diferents jerarquies del món màgic –fet que abocarà a Piper a cuidar, durant un temps, el seu primer fill com a mare soltera amb el suport de les germanes–, Leo serà sempre un puntal i, a la llarga, un bon pare.

Durant la tercera, quarta i cinquena temporada, Phoebe mantindrà una relació tortuosa amb el dimoni Cole. La relació passarà de l’amor apassionat a l’amor prohibit i acabarà amb una relació absolutament tòxica en la que Cole aïllarà Phoebe de les seves germanes, no podrà superar la ruptura amb Phoebe quan aquesta es produeixi i, primer, s’obsessionarà en tenir-la i, després, en matar-la. Finalment, Cole serà derrotat, un fet que, tenint en compte com ha avançat la relació, és el millor que podia haver passat. L’altra opció era tirar per la via Crepuscle –fer passar relacions de dependència emocional com la cosa més romàntica del món. I no.

Durant la seva relació amb Cole, Phoebe esdevindrà la Reina de l’Inframón, i es quedarà embarassada d’una criatura demoníaca. La trama de l’embaràs de Phoebe, i part de la del primer embaràs de Piper –en què gestarà la criatura més poderosa de la Terra–, contenen tocs del que és el trop de l’embaràs místic, que, segons Anita Sarkeesian, té com a objectiu “crear drama i terror envaint, violant i explotant les capacitats reproductores de les dones”.

Tornant als homes, una figura que guanya protagonisme amb el pas de les temporades és el pare de les Embruixades, Victor Bennet, que les va abandonar quan va morir la mare, fet que va propiciar que l’àvia Penelope es fes càrrec d’elles. A la llarga, Victor es reconcilia amb les seves filles. Els fills de Piper, Drew i Wyatt, tindran papers destacats durant les últimes temporades, sempre com a secundaris en relació a les protagonistes.

Orientalisme

Fa un parell de setmanes, vam analitzar la pel·lícula de Doctor Strange des de la vessant de l’apropiació cultural i de la pàtina orientalista que desprenia el film. En aquest sentit, la pel·lícula ofereix una clara distinció entre un Occident basat en els principis de la il·lustració, la ciència i la racionalitat, i un Orient abocat a les arts místiques. Molts dels poders de Doctor Strange també els tenen les Embruixades. Elles, però, no han anat a buscar-los a Orient, sinó que són fruit de les tradicions paganes presents a Europa i els Estats Units.

En un món la narrativa del qual està basada en el xoc de civilitzacions, resulta interessant recordar que alguns dels elements que tradicionalment associem negativament a les altres cultures amb finalitat de rebaixar-les –superstició, màgia, obscurantisme– també són presents a les nostres tradicions. És cert que sempre podem fer el relat que nosaltres les hem superat i ells no, però resulta curiós com, en el cas de les altres cultures, tenim tendència a convertir-les en un tret intrínsec i perenne –immutable- del seu ADN, mentre que, en el nostre cas, es tracta d’un element del folklore que pot marcar les nostres tradicions i costums però que, en cap cas, defineix la nostra essència d’una forma que ens impedeixi evolucionar.

Això no treu, però, que quan a Embrujadas hagin aparegut mags i bruixes d’altres cultures no s’hagi recorregut a representacions orientalistes, ni tampoc que la mateixa tradició wiccana estigui representada sota una pàtina pop atractiva per a l’audiència de la sèrie.

Totes les imatges són fotogrames de la sèrie i propietat de WB. La imatge destacada és promocional i pertany a Spelling TV.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR