“M’agradaria millorar la conciliació de l’equip d’informatius de TV3”

David Bassa (Granollers, 1971) és cap d’Informatius de TV3. Abans, informava sobre actualitat política a El matí de Catalunya Ràdio i va presidir el Grup de Periodistes Ramon Barnils del 2011 al 2016.

El teu nomenament com a cap d’Informatius es va fer públic juntament amb els d’altres directors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), tots ells homes. Hi ha igualtat d’oportunitats per accedir a càrrecs directius de la CCMA?

La realitat de la televisió i de la ràdio publiques és que hi ha moltes dones. Mònica Terribas dirigeix El matí de Catalunya Ràdio, el buc insígnia de la cadena. També hi ha Sílvia Cóppulo i a la nit Maria de la Pau Janer. A Televisió de Catalunya tenim Agnès Marquès presentant el TN Cap de Setmana amb Ramon Pellicer, Ariadna Oltra presentant el TN Migdia amb Carles Prats, i Lídia Heredia i Núria Soler presentant Els Matins. I a les redaccions, encara hi ha més dones. La dona no té cap impediment. Segurament, en els càrrecs directius hi ha més homes per una qüestió generacional. En el nostre cas, a part d'aquest factor, ha coincidit que tots érem homes. No faria una anàlisi categòrica dient “hi ha un tap masculí que impossibilita que les dones accedeixin als càrrecs”.

Segons estudis divulgats per la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Capçalera, ja en els anys noranta les dones eren majoria a les facultats de periodisme...

... a les facultats sí...

...i, en canvi, quan es fan anàlisis de redaccions, i ja no diguem de direccions, sembla que o la cosa s’equilibra o que fins i tot hi ha un major nombre d’homes.

Als anys noranta a les facultats les dones ja van començar a superar en nombre als homes, i les redaccions a Catalunya Ràdio i TV3 són prou joves com perquè ja tinguin aquesta equivalència amb les facultats. En canvi, hi ha hagut menys relleu a les redaccions dels diaris en paper. Són majoria a la facultat i són majoria en els estrats més joves de la professió.

Però directius com Saül Gordillo o tu mateix sou joves.

Bé, ha anat així. Sóc un home... sí.

Series partidari de posar quotes?

La discriminació positiva sempre està bé quan hi ha una discriminació negativa flagrant. I és veritat que som una societat molt patriarcal, que venim d’anys d’un gran domini del gènere masculí. Però tot això va a menys, i tot i que a les cúpules encara passa, no sé fins a quin punt establir quotes... Establir quotes de cara a buscar tertulianes està molt bé, perquè t’obliga a buscar, a remenar, t’estimula. Però portar una dona pel fet de ser dona no sé fins a quin punt beneficia, no només el mitjà i no només aquella tertúlia, sinó també el gènere femení. Si al final la seva única aportació és que és una dona, però no aporta gaire cosa, o no en sap d’un tema o no s’expressa bé, potser no cal. Però és veritat que obligar a buscar dones és necessari.

No hi ha prou dones per ser tertulianes?

Hi ha moltes dones que quan els dius d’anar a una tertúlia et diuen que no, perquè, si bé són molt bones en parlar d’un tema concret, no volen parlar de tot. Els homes no et diuen mai que no. Tenen menys recança a parlar encara que no dominin el tema, i les dones són més responsables.

Deies que a la televisió pública hi ha moltes dones. S’ofereixen en els mitjans públics més possibilitats per conciliar?

Als mitjans públics, s’han establert torns per intentar facilitar la conciliació. Però no hi ha una conciliació al cent per cent. Si tens família, o pel matí o per l’hora de sopar vas coix. El periodista quan surt de la redacció no desconnecta mai del tot, sempre està pendent de l’actualitat. A vegades et poden trucar i dir-te que has d’anar a la redacció tot i que no et toqui. Però com a nou cap d’Informatius, una de les coses que m’agradaria intentar és trobar alguna fórmula per millorar la conciliació.

Has pensat ja en alguna mesura?

Estic estudiant la possibilitat de canviar horaris. Però no et puc dir quin seria l’ideal, perquè l’horari de Sant Joan Despí [on és la seu de TV3] és diferent de l’horari de les delegacions territorials, i els horaris del cap de setmana no són els mateixos que els d’entre setmana.

Vas dimitir de la presidència del Grup Barnils arran de l’acceptació del teu càrrec actual. El 2014, Mèdia.cat [gestionat pel grup], va fer un informe sobre l’edat dels presentadors d’informatius. Dels de TV3, destacava la diferència d’edat entre els presentadors del Telenotícies Cap de Setmana Ramon Pellicer i Agnès Marquès -19 anys-, que Maria Fernández Vidal era l’única presentadora d’esports i que no hi havia meteoròlogues. Com a cap d’Informatius, com es veuen aquestes dades?

Els informes de Mèdia.cat no es poden discutir, estan molt ben fets. La situació pressupostària de TV3 i Catalunya Ràdio és molt crítica. No podem fer grans canvis. No podem contractar una nova presentadora o una nova dona del temps. El que podem fer és canviar peces dins de la redacció, i això sí que ho intentarem.

Al canal 3/24 i al programa Els Matins de TV3 hi ha meteoròlogues.

Exacte.

Totes les persones que presenten els TN Comarques són dones. En canvi, llevat de Raquel Sans als EUA i Txell Freixas al Líban, la resta de corresponsals són homes. Les possibilitats de conciliació o els biaixos en assignar rols dins les redaccions –abans, solia haver poques dones a política i més a societat, per exemple- hi influeixen?

Són circumstàncies. És veritat que encara ara la dona pateix més la conciliació que no pas l’home. Això pot influir en casos particulars. Però tenim a Isabel Galí, que és redactora d’internacional, que l’enviem molt sovint a cobrir temes, que ha estat corresponsal i és mare. Raquel Sants té dues criatures i és a Estats Units.

L’Informe de la diversitat i la igualtat a la televisió del Consell Audiovisual de Catalunya publicat el 2014 va detectar desequilibris en els inserts dels informatius. El 70% es corresponien a homes; les dones apareixien sense identificar més del doble de vegades que ells; els inserts dels homes eren més llargs, i un de cada cinc actors polítics que hi apareixien era una dona. Com es poden canviar aquestes tendències?

En cap cas són buscades. Segur que ara la dada que un de cada cinc actors polítics citats és una dona canvia. Tenim una alcaldessa de Barcelona que surt molt, la cap de l’oposició és una dona, la presidenta del Parlament també, i a la resta de partits hi ha moltes dones en els primers números. Que els inserts siguin més llargs o estiguin més ben titulats, això no té cap sentit. La redacció de TV3 és més masculina que femenina. Dubto que sigui masclista.

L’informe diu que les intervencions de les metgesses representaven el 23% dels inserts del personal mèdic, tot i que la presència de les dones a l’estament mèdic és molt superior. En canvi, el 100% d’intervencions de personal d’infermeria eren de dones.

S’ha de corregir. Les dificultats que poden haver-hi poden ser les mateixes que en el cas de les tertulianes, la recança de les metgesses a sortir per la tele. Els periodistes no hi podem fer res. Potser és una qüestió educativa de les dones, d’un masclisme en el sistema d’ensenyament. No ho sé. A nivell informatiu, puc afirmar categòricament que en cap cas prioritzem els homes.

Encara es llegeixen notícies de violència masclista que destil·len incredulitat envers la versió femenina

Existeix un cercador d’expertes, així com guies de recomanacions per tractar la prostitució i el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual o la violència masclista als mitjans. Els utilitzeu?

Els professionals hi recorren, són útils. A la redacció de TV3 hi ha una clara majoria femenina i una especial sensibilitat per buscar dones i per lluitar contra qualsevol discriminació.

Com s’explica a TV3 una notícia sobre violència masclista?

Tenim un perfil tan rigorós i objectiu com sigui possible, i no ferim sensibilitats. No amaguem res, però alhora no ens recreem amb el drama. La funció que ha de fer un mitjà, i sobretot un de públic, és informar del que està passant perquè la gent en faci una valoració.

Com es pot preservar la presumpció d’innocència sense presentar els assassinats com si fossin accidents desafortunats?

La presumpció d’innocència ha de ser per a tothom. Però això no ha d’evitar informar amb rigor. Per culpa del masclisme sociològic, a molts mitjans encara es llegeixen notícies de violència masclista que destil·len incredulitat envers la versió femenina. Això no ha passat mai a TV3 ni a Catalunya Ràdio.

Teniu directrius per parlar d’aquests temes?

Tenim un llibre d’estil que parla de tot i es va actualitzant, però no tenim manuals específics.

Diversos anuaris dels silencis mediàtics de Mèdia.cat van tractar la prohibició del burca o la caiguda de les ordres de protecció per a les supervivents de violència masclista. Els temes que afecten les dones són silencis mediàtics?

No tot allò que fa referència a la dona ho és. Però sí que hi ha moltes informacions que haurien d’haver estat a la portada de grans mitjans i que no hi han estat perquè només afectaven a dones.

Algun exemple?

Els que hem tret als anuaris.

Has exercit com a analista polític. Una de les polèmiques dels últims mesos han estat els atacs sexistes cap a Ada Colau, Inés Arrimadas o les diputades de la CUP...

... Carme Forcadell també.

Quina explicació hi dónes?

S’ajunten dos factors. Un de vinculat al procés [independentista], que ha radicalitzat molt les posicions polítiques i també dels mitjans de comunicació. Hi ha analistes que caricaturitzen tots els independentistes, siguin homes o dones, però es recreen més amb elles. Perquè, a més de la caricatura per motiu ideològic, hi ha masclisme. I és curiós constatar que és des de les columnes d’anàlisi política de l’àmbit més de dreta que es fa una crítica sexista cap a les dirigents d’esquerres. A l’inrevés no passa.

Andrea Levy (Partit Popular) és tractada com una estrella del pop. Igual que Inés Arrimadas (Ciutadans), a qui han arribat a mostrar sense cap.

En el cas de la portada de El Mundo sobre Arrimadas, hi ha una part de masclisme i una part de crítica política, de fins a quin punt obeeix el discurs d’Albert Rivera. Quan hi ha analistes polítics de l’esquerra que desautoritzen o critiquen polítiques de la dreta perquè són dones, es tendeix a una crítica frívola i a treure’ls pes intel·lectual. En canvi, quan les crítiques són de l’àmbit de la dreta cap a dirigents d’esquerres, la crítica contra la persona és més ferotge.

Quan es realitza informació política, com s’evita caure en tòpics?

Hi fa molt l’entorn laboral. Si només hi ha homes és més fàcil que a nivell intern hi hagi la conyeta masclista sobre si una diputada és més guapa o menys, i això pot acabar afectant-te a l’hora de fer informació. Però cada cop hi ha més dones. Tenim una cap de política a TV3 i hi ha molts filtres que cauen sols.

Quines assignatures pendents li queden al periodisme per tractar els temes amb perspectiva de gènere?

S’ha avançat moltíssim. La professió periodística era fins fa vint o trenta anys exclusivament masculina. El món l’explicàvem els homes. I, com que la societat era molt més masclista i la dona estava molt més a casa, la informació la consumíem més els homes que les dones. Això ha canviat radicalment. Estic convençut que l’època de domini patriarcal està tocant a la seva fi.

Què pot aportar el periodisme en aquest canvi?

Una visió més femenina, donar més veu a les dones. I trencar qualsevol estereotip masclista a l’hora d’informar. Crec que TV3 ho està fent. Tenim moltes presentadores i moltes periodistes, i intentem fer una informació rigorosa fugint de qualsevol estereotip masclista. Si tots els mitjans fem això, estarem avançant.

Les notícies sobre esportistes femenines són escasses a les seccions d'esports dels telenotícies de TV3.

Aquí entraríem en un altre debat. L’esport és bàsicament el Barça.

TV3 és una televisió pública.

Ens hem d’esforçar més. Sí que apareix esport femení, però poc. Als esports hi ha una sobredimensió del F.C.Barcelona, sobretot de l’equip de futbol masculí. Intentem que la informació sigui rigorosa i equànime, que hi hagi moltes dones presentant i que l’esport femení surti. Que ha de sortir més, sí. I que estic convençut que serà així, també.

Imatge: David Bassa al seu despatx. Autora: Marta.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR