'Lady Bird' i els rebuigs de l’adolescència

AVÍS: Aquesta crítica conté SPOILERS de la pel·lícula.

Lady Bird és l'opera prima de Greta Gerwig com a directora; Gerwig ja havia participat com a guionista en altres pel·lícules, entre les més conegudes dins del cinema mainstream, la comèdia romàntica Sense compromís.

També l'hem pogut trobar a l'altre costat de la càmera sota les ordres de Woody Allen a A Roma amb amor o a Frances Ha, pel·lícula en la qual també va ser guionista. En la seva aventura com a directora s'ha envoltat de dues actrius de pes, les seves protagonistes,  Laurie Metcalf i Saoirse Ronan, que malgrat la seva jove edat ja és un nom conegut a Hollywood i col·lecciona un parell de nominacions als premis Oscar. Lady Bird és una comèdia dramàtica que s'ha definit com una història sobre la relació entre una mare i una filla, i encara que és veritat que la relació entre ambdues té gran protagonisme dins de la història, jo la definiria més com un bildungsroman, una pel·lícula sobre el coming-of-age de la seva protagonista.

Saoirse Ronan i Greta Gerwig (Imatge de EW)

Saoirse Ronan i Greta Gerwig (Imatge d''EW')

La Christine McPherson (Saoirse Ronan) o Lady Bird, com a ella li agrada ser anomenada, està en el seu últim any d'institut i com bona adolescent té una relació complicada amb la seva mare, el seu germà, els amics, els professors i els nois. La Lady Bird viu a Sacramento, és filla d'una família de classe baixa amb problemes econòmics i estudia en un bon col·legi catòlic, fet que accentua encara més tot el que ella odia: no tenir una casa gran i bonica com la resta dels seus companys, no poder comprar vestits bonics o revistes de moda per llegir al llit perquè, com li diu la seva mare (Laurie Metcalf),  “això son coses que fa la gent rica”. Però. sobretot, la Lady Bird odia Sacramento i somia escapar a l'est de l'Estat, on segons ella hi ha la cultura.

tumblr_ovucs3h87k1rmyfvko2_400

La Lady Bird rebutja qui és i d'on ve, fins al punt de mentir sobre on resideix, perquè segons ella “viu al costat equivocat de les vies”; d'alguna manera creu que mereix més o necessita més i aquest rebutj cap a qui és és el principal motiu de disputa entre ella i la seva mare. Les baralles entre mare i filla són els moments clau de la pel·lícula, en mostrar per què ambdues són com són i per què les seves personalitats xoquen d’aquesta manera. Són també els moments on les actuacions de Metcalf i Ronan arriben a la seva màxima expressió, una en el paper de mare exigent però afectuosa, l'altra en el paper d'adolescent rebel. La relació entre ambdues passa de l'amor a l'odi en segons. Així i tot, és entranyable veure com, malgrat aquestes grans discussions amb la seva mare, la Lady Bird torna a ella a la recerca de consell o no amaga les seves llàgrimes i s’enfonsa davant d’ella quan perd la virginitat de la manera menys romàntica possible.

Lady Bird rebutja, però també és rebutjada, per nois i -perquè no incloure-ho com a rebuig també, sent un moment transcendental dins de la cultura nord-americana- per universitats.  No obstant això, el primer pas que porta a la nostra protagonista de nou cap a Christine és el rebuig que ella fa dels seus nous amics i del seu pèssim segon xicot d'institut per anar al ball de final de curs amb la seva millor amiga, a la qual havia deixat de banda. Finalment, la Lady Bird aconsegueix el seu somni i va a una universitat a l'est de l'estat; el fred comiat de la seva mare trenca el cor com si d'una història d'amants desventurats es tractés. A la maleta descobreix unes cartes que la seva mare li havia escrit, però llençat a les escombraries i que el seu pare (Tracy Letts) -antítesi de la seva mare i personatge entranyable- li ha ficat a la maleta. Era necessari deixar enrere la seva ciutat i a la seva família per adonar-se que allò que tenia en realitat no estava tan malament. L'amor d'una mare i la nostàlgia porten de volta a la Christine.

Madre i filla ( Imatge de Universal Pictures)

Madre i filla ( Imatge de Universal Pictures)

Greta Gerwig presenta un guió senzill, però és potser en aquesta senzillesa on resideix la bellesa d'aquesta història. Són moltes les pel·lícules sobre adolescents que intenten forjar-se una identitat allunyant-se i renegant el màxim possible dels seus orígens, però Gerwig ha sabut donar-li aquest què especial. Sens dubte, amb l'ajuda de les seves dues protagonistes.

Imatge de portada: Universal Pictures.


T'agrada la nostra feina?

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR