"La indústria dels videojocs és molt insular i petita"

Andrea Morales Coto em respon des de la seva habitació a Bushwick, un dels barris de moda de Brooklyn, acabada de llevar, amb la seva samarreta de suport a Bernie Sanders.

Ella podria representar, en certa manera, el somni americà. Va arribar a Nova York des de Costa Rica fa dos anys, en dos anys d'estudi a la prestigiosa escola de disseny Parsons, ha estat vocal a l’Indie Cade, Festival Internacional de Jocs Indie a Los Angeles, finalista al "Play Everywhere Challenge" de Kaboom, una ONG dedicada a catalitzar i crear llocs de joc per a nens creixent en entorns de pobresa, i en una setmana començarà a treballar en una de les empreses pioneres en justícia social tecnològica a Estats Units, Thoughtworks. Thoughtworks proporciona disseny i lliurament de programari així com eines innovadores en serveis de consultoria. L'empresa ha contribuït a una àmplia gamma de productes de codi obert i basa la seva empresa en tres pilars fonamentals, el negoci sostenible, l'excel·lència en el programari i la justícia social.

Andrea va sortir de l'armari fa set anys, reconeix el seu privilegi de pertànyer a una família llatina acomodada i fins i tot de tenir la pell blanca. Parlo amb ella del que ha significat ser queer, llatina i dona tant a Costa Rica com a Nova York. En l'àmbit de la tecnologia, parlem de política, del gamergate, també d'Orlando i de catolicisme, tot això abans del seu primer cafè.

Afirmaves fa un temps en el teu perfil de Facebook que les identitats són importants, he pensat que com tret de sortida a l'entrevista m'agradaria que t'identifiquessis.

Jo sóc Andrea Morales Coto, amb els dos cognoms. Sóc dissenyadora, sóc llatina, encara que sigui de pell blanca, sóc queer i sóc dona cis. Pel que fa a identificar-se específicament amb l'etiqueta queer, he fet servir l'etiqueta bisexual abans i no em sentiria malament emprant-la, però em sento més còmoda amb l'etiqueta queer perquè sento que la gent m'entén una mica més quan dic queer que quan dic bisexual.

Perquè creus que és així?

Quan m’identifico com a bisexual la gent em comença a fer preguntes sobre quin percentatge de gènere m'agrada més i si jo dic que m'agrada més el gènere femení no s'acaba d'entendre. També obre les portes a què certs homes em convidin a trios, cosa que mai he volgut, i a fer preguntes molt personals. Encara que no m'importa dir de mi mateixa que sóc lesbiana o que algú em digui que sóc gai, segueixo pensant que és millor per a mi dir que sóc queer perquè és més adequat a l'experiència de cap a on podria anar la meva sexualitat. Jo m'he enamorat d'homes i de dones.

El problema d'identificar-me només com a Andrea o com a un ésser humà sense dir que sóc queer és que la comunitat a la qual pertanyo segueix patint homofòbia i segueix morint per això (Andrea es refereix a les altes taxes de suïcidi entre la comunitat LGTBI adolescent) i, com deia Harvey Milk, "existir és una forma de rebel·lió" i sortir de l'armari és important i és un acte conscient. En aquest sentit, als Estats Units he d'estar sortint de l'armari constantment com llatina.

andrea id

La carta de presenteció d'Andrea

Parlem de la teva identificació com a dissenyadora i la teva trajectòria professional. A Costa Rica estudies comunicació. Quan acabes la carrera a què et dediques al teu país natal?

Vaig estar un temps fent producció audiovisual per a publicitat, després disseny. Vaig començar a fer un curtmetratge com a projecte personal que es va acabar convertint en un projecte transmèdia, en el primer del país. Finalment vaig treballar com a directora de màrqueting a una empresa emergent abans d'anar als Estats Units a estudiar disseny transdisciplinar a la Parsons.

Per què vas decidir estudiar disseny transdisciplinar?

Vaig estar saltant molt del món creatiu al món estratègic, el que està més relacionat amb la part de negocis, i em vaig adonar que volia tenir veu en els dos i em va semblar fascinant poder trobar aquest punt mig.

Després del teu màster a la Parsons vas fer una tesi en tecnologia i economies alternatives. Ara treballaràs en el departament d'iniciatives de canvi social Thoughtworks, en una de les empreses pioneres en justícia social en l'àmbit de la tecnologia als Estats Units.

M'interessen molts les xarxes que connecten aquest món globalitzat, l'economia, la tecnologia, internet... M'interessa la infraestructura de finances i d'internet, sobretot saber qui està inclòs en aquestes xarxes i qui no i quins són els sistemes de poder inherents a ser propietaris d'infraestructures de xarxes. Estar representat comunicativament és molt important per començar, per conscienciar, però cal pensar més enllà, en la infraestructura del poder, l'organització econòmica i la tinença de recursos físics, la desigualtat econòmica, la desigualtat d'oportunitats i la centralització de recursos.

La meva intenció era treballar en una empresa de l'àmbit tecnològic i de disseny per canviar-la des de dins. He tingut la sort de poder treballar a Thoughtworks, on tenen una política interna boníssima en la qual no hauré de lluitar des de dins, però podré treballar en una empresa de tecnologia tenint en compte el seu lloc en les nostres vides i la desigualtat d’accés a recursos tecnològics.

project parsons

Primer projecte per a l'escola de disseny Parsons

Sempre t'ha cridat molt l'atenció l'àmbit dels videojocs, professionalment i personalment, encara que una vegada vas començar a entrar en l'ambient en certs congressos et va decebre l'ambient. Per què?

Perquè és una indústria que sempre ha tingut molts problemes amb la misogínia, encara que jo no n'he experimentat molts, i com a persona gai he tingut cert avantatge.

Per què?

En ser gai en entorns masculins, em tracten potser erròniament com a un d'ells, és terrible, i encara que em proporciona avantatge, igualment m’hi enfronto i, a vegades, els he de recordar que sóc dona.

Creus que a part de la misogínia l'àmbit de la tecnologia i els videojocs també té problemes d'homofòbia i racisme?

Jo he viscut en comunitats obertes i no ho he experimentat, però no hi ha dubte que existeix.

Com a usuària de videojocs i persona que treballa i s'ha format en l'àmbit de la tecnologia, com has viscut el gamergate? Ha estat decebedor per a tu veure aquest costat de la indústria o era una cosa que sabies que sempre hi havia estat?

Jo crec que en molts sentits sempre he tingut molts problemes amb el sexisme en els jocs. Des de molt jove, quan tenia setze anys, li vaig dir a un dissenyador de videojocs que volia dissenyar jocs i ell em va dir: "Tu, dissenyar jocs?" I es va morir de riure i mai em va dir per què no podia dissenyar jocs. Crec que la raó era clara, perquè jo era dona, simplement, ja que ni em coneixia ni tenia ni idea de qui era jo.

El fet de jugar a videojocs em va treure, als ulls de moltes persones, certa feminitat, fet que també és extremament interessant. De fet, que m'agradessin els jocs, en molts sentits em va tancar espais de feminitat. Que m’agradessin els jocs significava que m'anava a agradar clarament la tecnologia i, clarament, en ser espais relacionats i per estar en ells, m’hauria de mantenir en aquests espais. D'altra banda, els jocs han estat llocs que a mi m'han obert molt la ment sobre viure com a persona queer, perquè puc viure altres avatars i puc ser un home i moltes coses en un joc que no podria ser a la vida real. Això no vol dir que no ho pogués ser en llibres o en cinema, però el fet d'estar en el joc i tenir capacitat de decisió sobre com el joc s'estava desenvolupant em donava espais per explorar la meva pròpia orientació sexual i la meva identitat de gènere.

Dit això, sempre han estat espais de discriminació perquè són espais que s'han identificat amb la masculinitat, tot i que les dones programadores i dissenyadores de videojocs han estat de les pioneres en aquests camps des de fa molt temps.

En general vaig créixer en espais opressivament masculins. De fet, en el moment en què vaig haver de prendre la decisió sobre quina havia de ser la meva carrera inicial, vaig escollir comunicació i no programació que era el que més volia fer, perquè estava cansada. Portava ja disset anys jugant a jocs i essent a espais en què era constantment rebutjada o en què se’m demanava que demostrés la meva habilitat jugant per poder provar que podia ser part d'un món de disseny de jocs. No volia ser part d'aquesta gent i em va costar anys retrobar-me i tornar a formar part d'aquest món, però sota els meus termes. Sota les meves condicions com a dissenyadora que és, al final del dia, el que més faig, però m'ha costat i continua costant i mai ha parat de costar perquè és un món en el que constantment has de provar qui ets. Estranyament, ha estat ara, en un moment en què estic més obertament segura de la meva sexualitat, quan he pogut incorporar-me a aquests móns, Quan veig una injustícia, puc simplement aixecar-me i dir que no hi estic d'acord i no tinc per què fer cas d'algú pel fet de ser home.

andrea-indiecade

Andrea, moderadora a IndieCade

Crec que ha estat un procés d'alliberament personal el que m'ha permès tornar a un món extremadament opressiu a nivell de sexualitat i identitat de gènere, però que ha estat evolucionant molt en part gràcies al gamergate. Gràcies a l'exposició que ha tingut ara la indústria a aquests problemes de misogínia, i per culpa d'això, la indústria ha hagut de canviar, enfrontar-se als seus dimonis i adonar-se que ha estat fent les coses malament. Però segueixo definitivament en un espai privilegiat en el qual estic envoltada d'acadèmics, de persones de color, persones queer i persones que estan en jocs per raons eminentment semblants a les meves. Persones que, un cop hem patit el rebuig dins d'aquesta comunitat, hi hem decidit tornar voluntàriament perquè hem vist que hi ha alguna cosa en els jocs que volem. Però estem fins a cert punt protegits del gamergate.

Jo crec que la indústria dels jocs és una indústria molt insular i petita, és fàcil entendre per què existeix toxicitat en aquests cercles tan petits, són cercles fàcils d'infiltrar o manipular. La indústria dels jocs sembla més gran del que és, és una indústria molt "masturbatòria" en què moltes de les coses que hi succeeixen es mantenen a la indústria i moltes vegades ens oblidem que hi ha un món fora d'ella. L’únic positiu [del gamergate] és que, almenys, es va desenvolupar una discussió, però crec que en cal una de més profunda. Hem d'orientar-la no només sobre qui està representat en els jocs ni quina classe de jocs estem fent, sinó com existeix i trascendeix el sexisme en tots els aspectes de la indústria, des de la creació fins la distribució, i com abandonem els jocs un cop els hem “acabat”, la cultura tòxica de l'usar i llençar.

Abans has esmentat que als Estats Units surts de l'armari constantment com llatina. Per què creus que és important?

Perquè és una part important de qui sóc. Jo no vinc aquí a jugar al fet que sóc blanca, tot i que ho sigui de pell, sóc llatina i quan ho dic estic respectant les meves arrels i als altres llatins. No vull apropiar-me d'un lloc i sistema de privilegis que em nego a perpetuar.

Als Estats Units hi ha una discriminació sistemàtica en la qual el llatí és l'immigrant que ve a treure'ns feina i no pot ser immigrant documentat. Tot i que tinc molts beneficis que vénen pel meu entorn socioeconòmic i la meva pigmentació, al final del dia jo també sóc llatina i no puc allunyar-me de tota la gent que està patint, de moltes d'aquestes persones que són de pell més fosca, que parlen el meu idioma i que s'identifiquen amb símbols culturals amb els quals jo m'identifico. Ells són la meva gent.

Hi ha discriminació dins de la comunitat llatina?

Sí, és clar, sempre hi ha hagut discriminació dins de la comunitat llatina cap als negres. No sé si ho has escoltat, però entre els llatins es diu molt això de "millorar la raça". Es diu que estàs "millorant la raça" quan et cases amb algú més blanc que tu.

Com t'enfrontes a aquest doble privilegi i discriminació, com a dona llatina de pell blanca?

M'ha donat privilegis ara que la comunitat tecnològica està buscant minories sent dona, gai i llatina. Això m'ha fet atractiva dins de la comunitat tecnològica, però també et treu coses. El primer que em diuen quan saben que sóc llatina és "Ui no tens ni tan sols accent" com una cosa positiva. Com respons a això? Jo estic feliç amb el meu accent, molts dels nord-americans, dels gringos, ni tan sols parlen un altre idioma que no sigui l'anglès.

Segur que als Estats Units et trobes a molta gent que idealitza Costa Rica com a país. Certament un país sense exèrcit, amb més del 27% del país sent territori natural protegit i liderant els rànquings de país més feliç del món pot resultar atractiu. Però com vas viure aquí la teva sortida de l'armari? És un país realment ideal legalment i socialment per a la comunitat queer?

Vaig sortir de l'armari fa set anys i l'evolució del país ha estat molt interessant per a mi. Fa set anys no estàvem bé i formava part d'un món en el qual encara estava molt amagada la comunitat queer, en què sortia de l'armari amb els meus amics de l'escola i encara em feia por perdre'ls. Probablement segueix succeint, però a mi m'ha fet molta gràcia que en set anys vam passar de no tenir marxa de l'orgull a tenir-ne una que tanca carrers i carrers a Costa Rica.

marcha diversidad cr

Marcha de la Diversidad a Costa Rica

Costa Rica com a queer m'ha tractat millor que a molts, vinc d'un entorn socioeconòmic alt i tinc la pell clara. Sento que hi ha un canvi en gent que parla de ser gai i gent que diu, "jo sóc jo i no he de posar-me cap etiqueta". Abans no podies no posar-te una etiqueta, la gent te la donava automàticament.

I a nivell polític i legal, també han canviat les coses a Costa Rica?

No gaire. A Costa Rica la gent queer no es pot casar, no pot adoptar, no té ni tan sols unió civil, això el 2016, en un país que teòricament és molt avançat. Ara hi ha una llei que protegeix treballadors públics de l'acomiadament per discriminació, encara que he escoltat d'un munt de gent acomiadada per això. La gent trans té moltíssims problemes. Per exemple, conec una doctora trans que treballa a l'hospital general de nens que té una vida duríssima.

Un avanç és que la Caixa Costa-Riquenya d'Assegurança Social (la Seguretat Social de Costa Rica) pot donar cobertura a les parelles del mateix sexe i sé que ara també pots rebre pensió de viudetat. Però ni et pots casar ni tens els mateixos drets legals sobre el fill.

Una cosa que em sorprèn de tu és el fet que t'identifiquis com a catòlica. No em sorprèn pel fet que has crescut com a catòlica, però, com concilies ser catòlica amb la institució catòlica, històricament sexista i homòfoba?

No ho conciliava fins que vaig venir a Nova York. M’identificava com a cristiana i volia anar a l'església catòlica, però no havia trobat un espai per a això, ja m'havia donat molt per vençuda en aquest tema, seguia creient, però no tenia on anar. Quan vaig venir aquí a Nova York vaig anar a una església catòlica apostòlica romana, l'església es diu Saint Francis Xavier i l'increïble és que tenen al newsletter un grup de catòliques lesbianes i un grup de joves catòlics en el que diuen: no importa si ets "single, married, straight or gai" (solter, casat, heterosexual o homosexual). Han tingut molts problemes amb l'església perquè durant el Dia de l'Orgull posen banderes gais a l'església i és una església enorme. No entenc com ho han aconseguit, crec que és perquè estan en una ciutat molt liberal i alliberada i la institució eclesiàstica es rendeix davant això.

La primera vegada que vaig anar a un sermó, el capellà va dir que hem de lluitar contra la indiferència i la desigualtat i que això implicava admirar persones com Harvey Milk, per a mi això va ser un xoc. Tots els estereotips que jo pensava que representava per a aquesta gent es van caure. A Costa Rica no hi ha manera d'escapar del catolicisme, però si en altres llocs hi ha hagut manera de replantejar-se el catolicisme, no entenc per què allà no. Jo visc la meva religió com un sistema de creences i no com a quelcom institucional, l'església som nosaltres, no el Vaticà, jo crec que el Papa és pura mentida.

st francis xavier pride

Església de Sant Francis Xavier al dia de l'Orgull Gai

L'atemptat d'Orlando s'ha identificat amb un atemptat terrorista islàmic, però per em deies que tu ho identificaves més com un atemptat homòfob. Per què ho identifiques com a tal i per què creus que la versió política s'ha enfocat en el terrorisme islàmic?

Hi ha analistes que parlen d'això millor que jo, però crec que al final del dia és perquè ell era musulmà i aquí hi ha un racisme imperant identificant tot el que sigui musulmà com a terrorista. I, segon, perquè bàsicament, parlar d'homofòbia és parlar d'uns cosa que els gringos no volen parlar, sobretot els liberals.

Crec que ells pensen que l'homofòbia no és un problema i per això em segueixen preguntant per què dic que ser gai és una part vital de la meva identitat. La gent pensa que no és important, però després, quan veus que els nois i noies gais es segueixen matant tots els dies, es segueixen fotent un tret al cap, veus que encara és essencial, hem de manifestar-nos, lluitar i enfrontar-nos a l'homofòbia. Però el gringo liberal vol pensar que això ja va passar, que ja no és un problema.

Aquí, per exemple, en una ciutat tan liberal, continua havent-hi misogínia. Caminant de la mà amb la meva xicota, segueixen dient-nos coses com "Ui, tant de bo estigués al mig". Pensava que venia a Nova York i això ja no passaria.

Parlem de les eleccions als Estats Units, el proper novembre. Et sents representada per algun dels dos candidats a la presidència?

Ni per Trump ni per Hillary. Ella històricament ha fet moltes coses contra les comunitats de les que jo en sóc part. Sé que tots tenim dret a canviar, però ella no ha donat suport a les poblacions de color, va contribuir a què el sistema judicial actual nord-americà sigui parcial en beneficiar persones blanques sobre persones negres o llatines.

No ha donat suport a la comunitat gai durant molts anys, i encara que té dret a canviar segueix dient que Kissinger és el seu amic i mentor, em sembla una persona molt violenta que ha donat suport a diverses guerres. Em sembla una persona poc transparent, no em representa i com que als Estats Units l'única opció és entre el suposat mal i el suposat bé, si pogués votar votaria demòcrata, encara que realment escolliria Bernie. Ell és tot el contrari del gringo liberal privilegiat, tot i que no m'agrada que no especifiqués com implementaria les mesures que proposava i em fa pensar que és una mica il·lús. I va donar suport a la tinença d'armes en el passat, encara que va canviar a temps, no com Hillary, que va canviar fa quatre anys.

Si Trump guanyés les eleccions tens por que, com ha passat a Anglaterra amb el Brexit, hi hagi una onada de racisme als Estats Units?

La cosa és així, sempre hi hauran sentiments homòfobs i racistes entre la població, però en el moment en què les autoritats validen i legitimen aquestes actituds és quan comença la violència.

Alguna vegada hem discutit sobre si el món està avançant o retrocedint socialment, políticament i ecològica. Què en penses després de les teves vivències personals i professionals?

Crec que és bo estar preparat per al pitjor, però esperar el millor. Sense esperança, per a què som aquí? M'he adonat que molts dels avenços que pensava que existien només existeixen en un percentatge molt petit de la poblaci. S'ha deixat de banda poblacions pobres o gent sense accés a l'educació i ens estem transformant en pseudocosmopolites, pensem que estem avançant molt. però només som un tros molt petit de la població. Per això penso que hem de treballar molt i saber que, encara que tot se’n vagi a la merda, és millor seguir tenint esperança. Per això som vius.

Les imatges han estat cedides per Andrea Morales Coto.


T'agrada la nostra feina?

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR