Joc de Trons: la nena que ho va petar

Lyanna Mormont, la nena de deu anys que els espectadors de Joc de Trons han conegut aquesta setmana, s'ha convertit en la revelació de la sisena temporada. Més enllà de la interpretació de la joveníssima actriu Bella Ramsey, el que més atrau del personatge és que dóna pistes del que és una rara avis a la saga televisiva: una veritable sobirana.

L'exotisme, altra vegada

Lyanna Mormont, senyora de l'Illa de l'Ós, se suma a la llista de sobiranes o guerreres procedents dels extrems del sistema de Ponent. Tant ella com les Serps de Sorra, Daenerys o Yara Greyjoy -en aquest capítol descobrim la seva atracció sexual per les dones- són personatges amb una agenda política marcada que o bé solen ocupar rols que no estan pensats per al seu sexe o bé que no segueixen les normes de la cort. Fins ara, la incompetència -Daenerys-, el fracàs -Greyjoy- o l'excés d'ànsies de revenja -les Serps- han impedit que veiem una governant exercir el poder. Mormont, en canvi, sembla tenir controlades les seves terres i ser respectada tant pels seus súbdits com pels seus iguals. Un altre aspecte positiu és que el seu personatge s'escapa de la imatge que hem vist fins ara de les nenes petites, que solen ser un dels subjectes predilectes quan els guionistes necessiten traumatitzar un pèl més l'audiència.

El que destacaria de negatiu, però, és el moc a Sansa ("Ets Bolton o ets Lannister... m'han arribat veus contradictòries") que li fa perdre punts de sororitat, si bé en un sistema on el llinatge és important per saber amb qui t'has d'aliar es pot considerar pur pragmatisme. Igual que Daenerys, té un consell d'homes que li dóna suport, però sembla que no es deixa endur tan fàcilment pel que li diuen, a diferència de la Mare de Dracs -de moment, l'hereva Targaryen ha demostrat ser només això-.

Vist l'últim capítol, on sembla que ja hem abandonat qualsevol esperança de veure una dona fent alguna cosa rellevant és al bàndol dels salvatges. Ygritte va ser una Trinity -aquell personatge femení fort que és la repanotxa fins que apareix l'heroi- i una altra líder salvatge es va deixar matar en veure nens convertits en caminants blancs, per allò de l'instint maternal. Des de llavors, gel i neu.

Joc de reines

Margaery Tyrell ha tornat, i això són bones notícies. A Zena sempre hem dit que la diferència entre Sansa i Margaery és que la primera creu en el sistema i la segona se n'aprofita -perquè no té més remei-. I sembla, pel paper que dóna d'esquitllentes a la seva àvia, que segueix fent-ho. Bones notícies, doncs, que una de les poques relacions d'apoderament femení que hi ha a la sèrie es mantingui. Amb la seva conversa amb High Sparrow confirmem dues coses. La primera, que el grup religiós opina que el rol de la dona en el sexe és el de callar i aguantar (quina sorpresa, eh, venint d'una institució eclesiàstica que s'alia amb el poder polític per governar). La segona, que Tommen és un personatge irrellevant i insuls, i que la trama ara mateix a Desembarcament del Rei depèn de Margaery i Cersei Lannister.

La reina mare segueix paint amb elegància la humiliació de la temporada passada, però el dubte és saber quant temps trigarà a enviar la frankimuntanya a repartir xarop d'estopa. Faci el que faci, té tot el nostre suport. Sansa Stark, per la seva banda, sembla que va aprenent de què va la vida, si bé se la nota perduda en la lluita de Jon Snow per captar cases a la seva causa, en ser una tasca que es desenvolupa mitjançant normes i relacions masculines.

Quo vadis, Arya?

El més curiós d'aquesta sisena temporada és que dos dels personatges preferits dels fans, Daenerys Targaryen i Arya Stark, tenen dues trames que van camí de ser un autèntic avorriment. El més trist és que ambdues són les que se solen presentar com a exemples més clars de poder femení. Aquest capítol també ha servit per retrobar-nos amb el Gos, que encara recorda l'espasa de Brienne de Tarth.

Imatge de portada: Lyanna Mormont. Font: captura de pantalla del capítol 7 de la sisena temporada. HBO.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

1 comment

  1. Joc de Trons: Ja era hora | Zena 27 juny, 2016 at 22:24 Respon

    […] El capítol 9 va ser el del triomf de Sansa Stark sobre el seu violador i torturador. En aquest, la seva mirada amb Petyr Baelish mentre la resta de senyors del Nord proclamaven Jon Snow com a Rei del Nord fa sospitar sobre les seves intencions. Voldrà frenar Littlefinger o s'hi aliarà? Què passarà quan sàpiga qui és la mare de Jon? Aquesta escena, per cert, ens va deixar un altre moment memorable: la intervenció de Lyanna Mormont. Perquè sabem que si ella tingués els tres dracs, la sèrie hauria durat una sola temporada. […]

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR