Herois trencats – Superherois, discapacitat i malaltia mental

Avís: aquest article inclou spoilers relatius als còmics, pel·lícules i sèries de televisió de Marvel i DC, tals com X-men, Daredevil, Civil WarLa broma asesina, Oracle i Batgirl.

Com a discapacitat, una de les primeres coses que aprens és que la resta de gent et veu diferent. Aquesta diferència es manifesta en tot un espectre de frases, des del “què t’ha passat a la cama” fins al més benintencionat “és admirable que facis tot el que fas patint la teva malaltia”. Però és una diferència, una separació.

Aquest estigma, que va des de la por a la compassió, passant per la condescendència o la intrusió a la privadesa, exclou la persona discapacitada. Dia rere dia, setmana rere setmana, any rere any, una vida sencera de diferència, una erosió constant. I el que és pitjor, la internalització inconscient del rebuig que es rep de la societat, una idea al nucli del teu pensar, esperant a emboscar-te en els teus pitjors moments: ets insuficient, ets inadequat, ets, en resum, minusvàlid.

Una de les moltes maneres d’afrontar aquest desgast és, directament, l’evasió. És d’esperar que a la cultura popular, on tan ben representades estan les minories -ha, ha- els discapacitats puguem trobar un descans i una representació d’un món més igualitari. Llavors veus com està representada la discapacitat a la televisió i al cinema.

Us heu fixat mai que a Piratas del Caribe els únics pirates que duen ulls de vidre, ganxos i potes de pal són els dolents? O com tots els malvats de Batman són gent amb problemes mentals a qui es tanca en un manicomi? O que quan un minusvàlid és protagonista a moltes sèries és essencialment perquè és minusvàlid i ha fet alguna cosa pròpia d’una persona normal com tenir una feina? O que Daredevil és cec però hi veu millor que una persona sense ceguesa? La representació de la discapacitat i la malaltia mental a la ficció deixa molt que desitjar, com la d’altres col·lectius. En particular, al gènere dels superherois, un dels gèneres de fantasia d’apoderament i d’escapisme per excel·lència, trobem una sèrie de personatges amb discapacitats i problemes psicològics que podem analitzar.

La discapacitat física com a dispositiu narratiu

Lizard & Spiderman (C) Marvel

Lizard & Spiderman (C) Marvel

La discapacitat d’un personatge a les narratives de superherois és simplement un dispositiu narratiu. No cal dir que això no només banalitza la discapacitat sinó que a més invisibilitza les seves implicacions en presentar-la de manera poc realista. Podem parlar d’una sèrie de trops narratius amb els que s’utilitza la discapacitat. Notablement, el primer és el de l’antagonista discapacitat.

Seguint l’exemple que comentàvem més amunt, referent a Pirates del Carib, els personatges que pateixen discapacitats són sovint marcats com a bojos o malfactors. És més, de vegades fins i tot es justifica la seva maldat i ressentiment a causa de la seva discapacitat. És el cas per exemple del Doctor Mort, amb tot el cos desfigurat, o del Llangardaix, un enemic de Spiderman que va parar boig i es va convertir en un monstre mig home mig llangardaix perquè volia recuperar un braç amputat.

Seguint aquest fil, la majoria d’enemics d’en Batman cauen dins d’aquest epígraf, i mostren una imatge brutalment distorsionada de l’impacte dels problemes de salut mental que pateixen. No només és aquest problema una marca de maldat, sinó que no s’espera que es pugui afrontar de cap manera positiva i se’ls confina a un manicomi tenebrós on s’espera que morin oblidats i lluny dels ulls de la societat.

Arkham Asylum (C) DC Comics

Arkham Asylum (C) DC Comics

Un ús de la discapacitat física força recurrent és el de manera mitjançant la qual s’aprèn una lliçó moral. La discapacitat és un problema -fàcilment- superat pel protagonista, que n’aprèn una valuosa lliçó. Seguint dins del món dels superherois, és el cas d’Iron Man. Tony Stark aprèn, a la primera pel·lícula de la saga, a canviar la seva manera de ser i deixar de ser un traficant d’armes internacional quan una explosió d’una de les seves pròpies armes li provoca una lesió cardíaca, amb les conseqüències de la qual viu aproximadament uns quinze minuts de metratge abans de construir un superreactor que li permet pilotar una armadura metàl·lica que li dóna superpoders. Pregunteu-li a una persona amb marcapassos si es sent Iron Man.

Civil War (C) Marvel

Civil War (C) Marvel

Seguint amb en Tony Stark, trobem un ús encara pitjor d’aquest trop narratiu de la discapacitat com a vehicle de superació personal a Civil War. Després que en James Rhodes, l’amic d’en Tony Stark que pilota l’armadura War Machine, quedi paraplègic en una caiguda en la seva confrontació amb Visió, el personatge apareix durant una escena extremadament breu en la que no té pràcticament línies de diàleg, però se’ns vol donar a entendre que el fet que en Rhodes hagi de viure la resta de la seva vida amb una lesió medul·lar ha fet que en Tony Stark s’adoni de les implicacions del seu conflicte personal amb el Capità Amèrica.

Si ja existia –i està àmpliament condemnat- el concepte de les dones a neveres com a referència al trop de matar la xicota del protagonista com a manera de fer avançar la trama d’ell, en James Rhodes es converteix en el trist primer cas d'amic en cadira de rodes.

Daredevil (C) Marvel

Daredevil (C) Marvel

En darrer lloc, trobem els casos de superherois com Daredevil i el Professor X. Més enllà que aquests superherois tenen la discapacitat com a característica que hem d’entendre que els fa més heroics perquè són herois malgrat la seva discapacitat, els dos personatges no pateixen les conseqüències de la seva discapacitat en absolut. Atureu-vos un moment a pensar si heu vist algun cop al Professor X tenir problemes per moure’s per la mansió on viu, tota escales i barreres arquitectòniques. O si en Daredevil necessita un gos pigall per moure’s pel carrer. Més aviat, són individus als quals la seva “discapacitat” no els suposa cap impediment. El Professor X pot levitar a voluntat i és un dels telequinètics més poderosos del planeta. En Daredevil pot veure amb el seu sònar literalment a través de les parets. Podríem incloure també en aquest grup la “cardiopatia” d’en Tony Stark.

La malaltia mental com a estigma

Captain America, Winter Soldier (C) Marvel

Captain America, Winter Soldier (C) Marvel

Si als darrers paràgrafs parlàvem de discapacitats físiques o en alguns casos sistèmiques i l’estat de les coses era qüestionable, quan ens fixem en com es tracta la malaltia mental, el tema ja és de traca. Els superherois -o supermalvats- que pateixen problemes mentals són castigats pel simple fet de patir-les i són marcats com a alienígenes, perillosos i inestables.

Recuperant Civil War, a l’escena de després dels crèdits en Bucky Barnes, que pateix una sèrie de problemes mentals que el fan susceptible a condicionament exterior, a més a més de, podríem dir, un cert grau de dissociació d’identitat, és ajudat pels seus amics a superar aquests problemes. Més específicament, és literalment congelat perquè no li faci mal a ningú més. En Bucky no es recuperarà, no aconseguirà un cert grau d’autonomia ni podrà aprendre a gestionar els seus problemes fins que els seus amics decideixin que és el moment. En Bucky, dit d’una altra manera, és un subjecte completament passiu al que s’ha d’aïllar de la societat perquè és un perill per a ell mateix i per a tots els que l’envolten.

A la mateixa pel·lícula, la Bruixa Escarlata, que pateix estrès posttraumàtic després que els seus poders fereixin a gent innocent per accident, primer és confinada a casa “pel seu propi bé” per la seva parella sentimental –només es fan comentaris graciosos i cuinen plegats, però tu ho saps, jo ho sé, Visió i la Bruixa Escarlata són la parella més adorable de l’univers cinemàtic Marvel- i després és empresonada i posada directament en una camisa de força. És com el segle XIX amb una capa d’efectes especials preciosos i una dosi de masclisme important de regal.

Jean Grey (C) Marvel

Jean Grey (C) Marvel

Remuntant-nos uns anys, la trama sencera d'X-men 3 gira sobre el fet que Jean Grey és incapaç de gestionar els seus poders i que una personalitat reprimida fins al moment l’està dominant i la converteix en una força extremadament destructiva. Com s’afronta la situació? Amb les urpes d’en Logan travessant-la i matant-la, perquè la teràpia i el diàleg són de fluixos.

Si abans parlàvem de superherois amb “discapacitats” al camp físic que són més que compensades pels seus poders, la malaltia mental tampoc s’escapa d’aquest tractament. A Moon Knight, una de les col·leccions de Marvel, trobem un exemple del trastorn d’identitat múltiple com a superpoder. El protagonista, Marc Spector, està “posseït” per una deïtat egípcia ancestral que essencialment el converteix en la versió de Marvel de Batman. Però aquesta possessió ha “fragmentat la seva ànima”, i Moon Knight assumeix, en el seu procés mental, les identitats de Spiderman, el Capità Amèrica i Wolverine com a manera d’afrontar amb humor, heroisme o ràbia assassina respectivament, els reptes de lluitar contra el crim.

Moon Knight, Captain America, Wolverine, Spiderman (C) Marvel

Moon Knight, Captain America, Wolverine, Spiderman (C) Marvel

Deixant enrere l’univers Marvel, a Batman trobem una manera de representar la gent amb malaltia mental força problemàtica. Només cal pensar en Arkham per adonar-nos que a Gotham els problemes psicològics i la maldat més pura van de la mà. Heu pensat mai què és el que fa que el Joker sigui tant perillós? És el fet que és la encarnació d’absolutament tots els prejudicis sobre les malalties mentals.

El guariment d’Oracle

Si fins ara hem esmentat les maneres en què els superherois invisibilitzen o distorsionen la discapacitat, cal parlar del cas d’Oracle.

A La broma assassina, un dels còmics més celebrats d’Alan Moore, el Joker deixava en una cadira de rodes a la filla del Comissari Gordon només per tornar-lo boig en un exercici de crueltat gratuïta i deliberada. Lluny d’escombrar al fons a Barbara Gordon i convertir-la en una víctima, DC va fer que el seu personatge fos un exemple perfecte de superheroïna discapacitada.

The Joker, Barbara Gordon (C) DC Comics

The Joker, Barbara Gordon (C) DC Comics

Barbara Gordon deixa enrere després de l’atac del Joker la identitat de Batgirl, que essencialment va crear per impressionar a Batman, i es converteix en Oracle, una hacker extremadament competent que dirigia equips de superherois i era un geni tàctic i intel·lectual. Malgrat no intervenir directament en l’acció, Oracle és un exemple d’un personatge amb impacte i agència, que no empra la seva discapacitat com a vehicle per a una narrativa de guariment miraculós sinó d’apoderament personal compatible amb la discapacitat. Per primer cop, hi ha una superheroïna discapacitada que ho és malgrat no poder ser guarida.

9

Oracle (C) DC Comics

Fins que el 2011 DC Comics va rellançar les seves col·leccions i després de 20 anys d’Oracle es va decidir que el que venia més era Batgirl i que DC necessitava un personatge adolescent i fresc i que aquest seria el nou paper d’Oracle. De fet, Oracle va deixar d’existir. De ser una dona independent amb una identitat heroica pròpia, Barbara Gordon es va tornar a convertir en una versió inferior de Batman. El missatge als -molts- fans discapacitats d’Oracle és el següent: un superheroi no pot anar en cadira de rodes.

Un gran poder comporta una gran responsabilitat

Ja fa temps que demanem a les narratives populars una representació més diversa i sobretot més igualitària de les minories que s’hi representen. Una de les minories oblidades, i fins i tot instrumentalitzades, fins ara som els discapacitats. La discapacitat es representa com un mitjà de superació, es banalitzen les seves conseqüències, s’estigmatitza la diferència.

No volem ser una causa de compassió.

No volem ser víctimes.

No volem ser el dolent.

Volem ser herois.


T'agrada la nostra feina?

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

2 comments

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR