Hermione Granger i els Pulitzer

L’edició d’aquest any dels Pulitzer ha premiat, en categories individuals de periodisme, sis homes i sis dones. El veredicte contrasta amb el de l’edició del 2014, en què es va premiar una dona a títol individual. La xifra d’aquest any –similar a la del 2014– podria considerar-se desproporcionada, tenint en compte que les dones representen el 36% del personal a les redaccions dels Estats Units. Podem pensar que el resultat és fruit de la casualitat, o bé considerar-lo com un exemple d’igualtat de gènere. Tanmateix, les dades indiquen que és més complex.

Segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Missouri i la Universitat de Hong Kong, des del 1917 fins al 1991 les guanyadores dels premis Pulitzer tenien més formació que els seus companys, provenien de grans àrees urbanes, treballaven a un mitjà de prestigi i solien formar part d’un equip. És a dir, segons els investigadors, havien de disposar de “més recursos” que els seus companys per tenir el mateix èxit. A més, tenien més possibilitats de ser premiades que ells per treballs d’investigació o reporterisme local. L’estudi mostra també una evolució positiva en el nombre de guardonades: en els trenta primers anys només es van premiar dues dones. A partir de 1991 i fins al 2010, les diferències entre els i les guanyadores es redueixen i, de fet, els homes tenen més possibilitats de guanyar si són part d’un equip. Tanmateix, el percentatge de guardonades se situa al voltant del 27%, per sota de la mitjana de dones a les redaccions.

Per assolir el reconeixement professional, que és, en definitiva, el que atorguen els Pulitzer, la feina d’un candidat o candidata és valorada per tercers, sovint en base a criteris subjectius. Aquests, al seu torn, poden estar influenciats per estereotips.

La revista Science va publicar a principis d’aquest any un estudi que indicava que les dones estan subrepresentades en camps acadèmics on es valora ser una persona brillant o un geni per sobre del treball i la dedicació, com les matemàtiques, la física o la filosofia. La investigació també tracta com la genialitat i el talent innat solen associar-se als homes, mentre que les dones solen estar representades en la cultura en papers com els d’Hermione Granger (Harry Potter), els èxits de la qual són fruit “de llargues hores d’estudi minuciós”. A l’altra banda hi ha personatges com el doctor Haouse, capaços de resoldre els casos més complexos amb un cop d’inspitació.

La investigació de les universitats de Missouri i Hong Kong sobre els Pulitzer acaba el 2010, però el digital Five Thirty Eight ha pres el relleu fins ara. Segons les seves dades, les dones tenen més possibilitats de guanyar per feines a nivell nacional i segueixen tenint molt bones expectatives en la categoria d’investigació en profunditat. No obstant això, tenint en compte els resultats d’aquests últims anys, el mitjà recomana a les periodistes que siguin sent més aplicades en els estudis que els homes. Sense una mostra més gran en el temps, sembla que encara és millor ser una Hermione Granger que una Sherlock Holmes.

L'article ha estat publicat també a El Periódico de Catalunya.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR