Haraway i el cíborg en la ciència ficció contemporània

Aquest mes de febrer s’han realitzat tota una serie d’activitats i seminaris al CCCB al voltant de la pensadora feminista Donna Haraway, amb motiu de la seva visita a Barcelona.

La nord-americana impartirà una conferència al CCCB el dia 5 de març, i debatrà amb Marta Segarra, directora d’investigació del Laboratoire d’Études de Genre et de Sexualité del CNRS francès. Tant el seminari sobre la filòsofa com la seva conferència han esgotat places, la qual cosa és indicativa de la importància d’aquesta pensadora i la seva reformulació de la figura del ciborg en la literatura i en el pensament feminista.

Donna Haraway, nascuda als Estats Units als anys quaranta, es va doctorar en biologia amb una tesi sobre els usos de la metàfora en els dissenys experimentals en el camp de la biologia. Però si per alguna cosa és coneguda és pel “Manifest cíborg”, que va publicar al 1984. Aquest manifest va tenir un gran impacte tant en el camp del feminisme com en el de la literatura de ciència ficció. Tot i que la paraula cíborg va ser creada per Manfred E. Clynes y Nathan S. Kline als anys seixanta, referint-se específicament a humans millorats que podrien viure fora d’entorns terrestres, podríem dir que la figura híbrida del ciborg ha tingut presència en la literatura des de ben d’hora. Un dels primers exemples de cíborg que pot venir al cap és el del monstre de Frankenstein, però des de la mitologia clàssica trobem exemples de personatges artificials o augmentats a través de la tecnologia.

Amb el “Manifest cíborg”, Haraway aporta un punt de vista feminista a aquesta figura d’aparició comuna tant en relats ficticis com en relats del món social i científic.  Així doncs, el manifest fa servir aquesta figura per denunciar la tendència a l’essencialisme d’algunes posicions ideològiques feministes, marxistes i intel·lectuals en general. L’escrit defensa la figura monstruosa, híbrid d'organisme i tecnologia, per senyalar com moltes de les categories que ens travessen en discursos científics, polítics i socials són sempre construïdes i “carregades”  políticament. Haraway intenta desdibuixar fronteres, és a dir, criticar construccions de la realitat social i material, moltes vegades suportades per discursos científics o polítics. Realitat / ficció, cos / ment, ésser humà / animal, organisme / màquina són binomis que ja no tenen sentit en l'era del cíborg, i utilitzant un llenguatge naturalizador és impossible escapar d'elles.

El  pensament de Haraway i la seva reformulació del cíborg han tingut molta presència en el camp de la literatura posthumanista i de ciència ficció. Si aquest gènere ha donat molt de sí pel que fa a les reflexions sobre els límits d’allò humà i sobre la qüestió del gènere en general, les reflexions de Haraway sobre la dissolució de les fronteres entre allò humà i allò tecnològic han donat peu a noves exploracions sobre la qüestió de la identitat. Un dels llocs on més s’ha pogut veure aquesta influència ha estat en el món de l’anime i el manga. A finals dels anys vuitante, Shirow ens va sorprendre amb la seva obra Ghost in the Shell, on hi apareixia com a protagonista principal una dona cíborg anomenada Kusanagi, que es preguntava sobre la seva identitat com a dona. Amb la seva pel·lícula homónima,  Mamoru Oshii es va endinsar en qüestions encara més filosòfiques com els límits de l’individualitat i el paper d’allò col·lectiu en la tecnologia.

Donna Haraway, com a pensadora feminista, ens va ajudar a pensar-nos no com a monstres o deeses, sino com a cíborgs, com allò que escapa les categories essencialistes, i ens va donar noves maneres de crear ficció més enllà de models patriarcals.

Imatge: Donna Haraway. Font: Wikipedia.

 


T'agrada la nostra feina?

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR