Grace Hopper

Grace Hopper, la mare oblidada de la informàtica

Els orígens de la informàtica tenen nom d’home. Des de Blaise Pascal i la seva calculadora mecànica, George Boole i la seva àlgebra, Charles Babbage i el seu motor analític, l’ara celebèrrim Alan Turing –dut al cinema per Benedict Cumberbatch a The Imitation Game- fins als polaritzants Bill Gates i Steve Jobs. Els noms femenins a aquesta il·lustre història han estat relegats a la marginalitat i als peus de pàgina, i tot just ara surten a la llum del coneixement popular noms com els d’Ada Lovelace, primera programadora de la Història i col·laboradora imprescindible del ja esmentat Babbage.

Un altre nom insòlitament desconegut és el de Grace Hopper, pionera de la informàtica moderna, clau en la creació del primer ordinador comercial, l’UNIVAC-1, a més a més de dissenyadora d’alguns dels compiladors i llenguatges de programació fundacionals de la informàtica. Debem a Hopper l’accessibilitat dels llenguatges de programació actuals, l’aposta de la indústria informàtica pels ordinadors ubicus i personals i, sobretot, el nostre reconeixement. A Zena us oferim un breu passeig per la vida oblidada de Grace Hopper, la mare de la informàtica moderna.

Els inicis

Grace Hopper amb el manual de COBOL

Grace Hopper amb el manual de COBOL. Font: Universitat de Harvard.

Hopper neix a Nova York el 1906 i es llicencia en matemàtiques a Vassar. El 1930 obté el seu màster i el 1934 es doctora en matemàtica a la universitat de Yale i retorna com a professora a Vassar, una de les poques opcions que tenia com a dona doctorada a l'època. L’esclat de la Segona Guerra Mundial fa que Hopper deixi l’acadèmia i s’allisti a la Marina nord-americana, es graduï al programa d’ensinistrament i sigui destinada al Bureau of Ships Computation Project a Harvard.

Aquest programa, encapçalat per Howard Aiken, va produir la primera computadora de gran escala: el Harvard Mark I, que els enginyers d'IBM van construir per a la universitat sota les ordres d’Aiken. La màquina, basada en els principis de Babbage, es feia servir principalment per calcular trajectòries de projectils llançats des dels vaixells de la Marina.

Habitualment es concedeix la qualificació de primer ordinador a l’ENIAC de la Universitat de Pensilvània a causa de la seva capacitat d’emmagatzemar i recuperar dades, però el Harvard Mark I és la primera computadora automàtica: és a dir, du a terme una sèrie de càlculs de manera automàtica i autònoma. Tot i així, el Mark I és inimaginablement diferent als dispositius d’avui en dia. Tal com l’ENIAC, ocupava diverses habitacions i requeria manteniment constant i una legió de tècnics per operar-lo, a més a més d’operar exclusivament mitjançant targetes perforades en codi binari.

El Mark I i els primers programes

El Harvard Mark I

El Harvard Mark I. Font: Universitat de Harvard

El 1944 Grace Hopper arriba a l’equip d’Aiken, que la destina al desenvolupament de programes per al Mark I, fent d'ella una de les primeres programadores. Hopper, poc interessada en el maquinari del Mark I, es centra en escriure una sèrie de subrutines –o peces de programa emprades per construir programes més complexos-, essencialment el primer programari de la Història. Les subrutines de Hopper, emmagatzemades en targetes perforades i llibretes, es converteixen en la base dels programes emprats al grup de recerca d’Aiken. Hopper elabora tanmateix el manual d’ús de la computadora i és clau en el desenvolupament dels seus successors, el Mark II i el Mark III, que la Marina nord-americana empra després de la Segona Guerra Mundial.

Cinc anys després, el 1949, Hopper abandona l’exèrcit i entra a l'Eckert-Mauchly Computer Corporation de Filadèlfia, decidint-se per aquesta empresa per un factor molt específic: són els que més a prop estan d’obtenir el primer ordinador comercial –en contraposició als ordinadors acadèmics i governamentals de l'època-. Aquest ordinador és l’UNIVAC. Hopper, seguint la seva filosofia de fer de la informàtica quelcom universalment accessible, desenvolupa a l'Eckert-Mauchly el primer compilador informàtic de la Història.

Els primers compiladors i COBOL

La importància d’aquest fet és inestimable: un compilador és un programa, o conjunt de programes informàtics que permeten transformar codi escrit en un llenguatge de programació en codi en un altre llenguatge. A efectes pràctics, un compilador és el que fa possible que es puguin escriure programes mitjançant ordres escrites en un llenguatge intel·ligible per a humans i que aquests programes es puguin traduir automàticament al llenguatge màquina, basat en codi binari, que és l’únic que els processadors informàtics poden executar.

Quasi una dècada després, el 1957, Hopper completarà una altra peça clau a la informàtica actual: FLOW-MATIC, el primer llenguatge de programació que expressarà operacions fent servir frases similars a la llengua humana. Aquest llenguatge es convertirà en la base del primer llenguatge de programació universal, COBOL, que apareix el 1960. COBOL és el primer llenguatge de programació no específic: fins a la seva aparició cada model d’ordinador emprava un llenguatge de programació propi i diferent. L’aparició de COBOL revoluciona l’ús de la informàtica a la societat i la fa accessible per a usos empresarials del més mundà, traient d’un cop i per sempre la informàtica dels laboratoris on havia estat reclosa fins al moment.

El 1967 Grace Hopper torna a l’exèrcit nord-americà, on fins el 1986 (a l’edat de VUITANTA ANYS) du a terme funcions d’optimització de sistemes. El 1983 se li concedeix la condecoració més alta obtinguda mai per una dona a la reserva de l’exèrcit, la graduació de comodora, i posteriorment és condecorada a almirall de rereguarda, la graduació més alta obtinguda per una dona a l’exèrcit nord-americà fins al moment. El 1992 Grace Hopper mor i és enterrada amb honors militars complets al famós cementiri d’Arlington.

Quasi vint-i-cinc anys després, Grace Hopper segueix sent un nom poc reconegut a la història de la informàtica i està completament desapareguda de l’imaginari popular. La propera vegada que algú us parli d'Steve Jobs, aquell gran venedor d’invencions alienes, i de com va fer de la informàtica quelcom “accessible”, recordeu-li el paper de dones com Ada Lovelace i Grace Hopper. Li esteu fent un favor i esteu col·laborant al reconeixement de valors molt més positius per a la societat que el capitalisme salvatge i sense escrúpols.

Imatge de portada: Grace Hopper. Font: Universitat de Harvard.

 

I si creus que Jobs va fer més, explica-li a ella.

I si creus que Jobs va fer més, explica-li-ho a ella. Font: Marina dels EUA.


T'agrada la nostra feina?

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR