Grace and Frankie contra l'edadisme a la televisió

36 anys després de 9 to 5, Jane Fonda (77 anys), i Lily Tomlin (75), són les estrelles de Grace and Frankie, la sèrie de Netflix en què interpreten dues dones divorciades als setanta. De la mà de Marta Kauffman (co-creadora de Friends) i Howard J. Morris, es tracta d'una de les poques sèries que situa les dones grans com a protagonistes en lloc de relegar-les al paper secundari d'àvia entranyable o mare excèntrica.

GRACEFRANKIE_3

Els marits de la Grace i la Frankie revelen haver mantingut una relació durant 20 anys (Netflix)

Grace (Jane Fonda) és una dona elegant, intel·ligent i fan del vodka. Frankie, la seva antípoda: una artista hippie, mística, que es grava a si mateixa experimentant amb noves drogues. Malgrat les seves diferències, la premissa de la sèrie les uneix: els seus marits, socis de feina, es divorcien d'elles per casar-se entre si. El concepte pot semblar redundant a hores d'ara (i quedar-se curt després de produccions com Transparent d’Amazon), però la sèrie resulta original i divertida i, si bé viu d'un tipus de comèdia deixada enrera als noranta, el repartiment carrega amb ella de forma immillorable.

És cert que centrar la sèrie en el drama de les dones treu importància a l'experiència queer dels marits, encara que la representació d'aquests sorprèn no només per l'edat dels seus protagonistes sinó per no estar desexualitzada i mostrar la intimitat de la parella. Però el protagonisme de Fonda i Tomlin no deixa de ser revolucionari, tant com a actrius com pels seus personatges, en un context en què les dones majors de quaranta anys són rarament representades com a personatges plens i Hollywood té un clar problema de sexisme i edadisme, o discriminació per edat (fa poc Maggie Gyllenhaal, amb 37 anys, va revelar que l’havien descartat com a interès romàntic d'un actor de 55). Grace i Frankie són dones grans, i alguns gags giren entorn als seus estereotípics problemes, però la sèrie s'assegura de ser crítica amb com la societat les percep i les tracta, pràcticament com a invisibles.

08frankie-master675

Les dones, inicialment enemigues, troben suport l'una en l'altre (Netflix)

El llegat de Golden Girls

Les dones grans semblen no tenir lloc a la televisió fora dels rols de suport com a mares o àvies secundàries, però hi ha algunes sèries, com Grace and Frankie, que lluiten contra aquesta discriminació. L'exemple més obvi és Golden Girls, una sèrie increïble no només per la qualitat dels seus guions sinó per l'impredictible -sota la lògica de Hollywood- del seu èxit, perquè estava protagonitzada per quatre dones grans solteres. The Good Wife és un altre cas en què les dones de més de quaranta són representades com a personatges rodons amb històries complexes, cosa que també aconsegueix House of Cards, malgrat estar protagonitzada per un home.

Les dones de Golden Girls (EW.com)

Les noies de Golden Girls (EW.com)

S'ha escrit un crim mereix també ser esmentada, no només pel personatge d'Angela Lansbury sinó també per la seva influència, que permet sèries com Rosemary & Thyme: una ficció de crim britànica sobre dues dones que investiguen assassinats a partir del seu hobby, la jardineria. Laura Thyme (interpretada per Pam Ferris, amb 68 anys) treballava amb la policia fins que ho va deixar per tenir els seus fills i, 27 anys després de casar-se, el marit la deixa per una noia més jove. Rosemary Boxer (Felicity Kendal, 69) era professora d'horticultura a la Universitat fins que el seu cap i examant la va acomiadar injustament. L'amistat entre la Laura i la Rosemary les porta a treballar juntes per resoldre crims combinant les seves habilitats com a policia i fitopatòloga.

Rosemary and Thyme, investigant crims des del jardí (Telegraph.co.uk)

Rosemary and Thyme, investigant crims des del jardí (Telegraph.co.uk)

Tot i aquests exemples, l'escassetat de sèries protagonitzades per dones grans és una mostra de la invisibilitat d'aquest tipus de personatges a la televisió, i la discriminació que comporta de les actrius grans. Potser Grace and Frankie no sigui perfecta, ni la comèdia més divertida de Netflix, però sí que resulta revolucionària en aquest aspecte i demostra el potencial que es perd en donar l'esquena a grans actrius quan passen dels quaranta.

 

Imatge principal: Netflix


T'agrada la nostra feina?

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR