'Gendernauts'

Gendernauts (Monika Treut, 1999) és una bona introducció al món de la transexualitat i l’intersexualitat, per bé que no acaba d’aprofundir en les històries dels protagonistes.

És un documental estàndard. No aporta cap  innovació tècnica, visual o narrativa, simplement es deixa veure. El seu atractiu rau en la potent història que hi ha rere cada personatge: transexuals que han emigrat a San Francisco a la recerca de la vida i la identitat que se’ls ha negat en altres indrets dels EUA.

El collage de personatges és divers i representatiu. Sí, hi apareixen més dones que van decidir fer el pas i convertir-se en homes, però això no deixa de resultar interessant. L’imaginari col·lectiu té més imatges tipus del que és una dona transexual, però no dels homes transexuals.

El documental se centra en la vida a San Francisco de cada un d’ells i elles, si bé ofereix pinzellades de la seva vida passada -sorprèn comprovar el canvi a partir de les imatges de la seva infantesa. En alguns casos, no deixa de ser una llàstima: és abans de l’arribada a la ciutat californiana quan molts dels protagonistes van experimentar els cavis, dubtes i contradiccions que els han portat a ser qui són. Destaca, per exemple, el cas de l’Stafford, amb un passat a l’exèrcit que hagués valgut la pena explorar, o el de Tomboy, que té la necessitat de formar “una família” allà on va.

Dels personatges, els que més desentonen són Susan Stryker i Annie Strinkle, una actriu que ha realitzat vídeos pornogràfics amb transexuals. El sexe és important al documental, però les escenes al bar on es reuneixen els protagonistes són molt més il·lustratives que no pas el que aporta Strinkle. Les declaracions de Susan Stryker sobre el misticisme de la transexualitat, alguna cosa així com el següent pas en l’envolució humana, són tedioses, trenquen el ritme i no acaben d’aportar gaire contingut, tenint en compte que la majoria dels personatges són persones “normals” que han volgut viure una vida d’acord amb el que senten, estimen i pensen. Per això resulta molt més atractiva i propera la història de la intersexual (hermafrodita) Hiba, una persona oberta que explicava la seva vida amb total naturalitat.

Amb tot, el documental és valent: si no fos per l’estètica -que desvela que es tracta d’un documental del mil·leni passat-, el documental podria ser ben bé d’actualitat, pels dilemes i problemàtiques que s’hi exposen. Sorprèn veure com, en quinze anys, poques coses han canviat.

Podeu comprar el documental aquí

El documental aprova el Test de Bechdel

 

PER SABER-NE MÉS...

Article a la revista TIME sobre intersexualitat.

Entrevista a Hiba i a altres persones intersexuals al programa d'Oprah Winfey (Part 1)

Entrevista a Hiba i a altres persones intersexuals al programa d'Oprah Winfey (Part 2)

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR