Firewatch: pèrdua i masculinitat tòxica

Firewatch, publicat per Campo Santo en una gran varietat de plataformes, és un videojoc trencador en més d'un sentit. Començant pel seu tractament visual, clarament inspirat en l'expressionisme i liderat pel pintor britànic Olly Moss, fins a la seva temàtica, passant per les seves mecàniques de joc. Firewatch ens proposa posar-nos a la pell de Henry, un home de 40 i escaig anys que decideix passar un estiu a una torre de vigilància d'incendis en completa solitud en mig d'un parc natural nord-americà com a fugida d'una situació personal insostenible.

És el darrer exemple, però potser un dels més notables, d'una fornada de videojocs molt més interessats en la narrativa que en la interactivitat tradicional o fins i tot podríem dir en les mecàniques tradicionals de joc. També és, al seu nucli, un discurs sobre la pèrdua, l'acceptació o fugida de la mateixa i sobre la toxicitat dels rols de gènere masculins tradicionals. (Avís: a partir d'aquí spoilers per a Firewatch.)

Pèrdua i fugida

Firewatch

Als primers deu minuts del joc, en una sèrie de paràgrafs i eleccions, viurem els darrers anys de la vida d'en Henry. Va conèixer a la seva dona en un bar, la Julia, una brillant acadèmica amb una carrera que tot just als quaranta anys està arribant a la seva plenitud. Viuen junts, tenen un gos, beuen vi i cervesa mirant la posta de sol. I un dia, Julia oblida que aquella casa és on viu. Un matí es desperta i no recorda qui és en Henry. La Julia té 41 anys i Alzheimer precoç, amb un pronòstic greu. En Henry té cura d'ella, però eventualment necessita l'ajuda d'un assistent. Als pocs mesos, la Julia necessita les atencions d'una residència especialitzada només per a dur a terme la seva rutina diària.

I en Henry fuig. Fuig per passar l'estiu vigilant incendis en un parc nacional, donant l'excusa d'escriure una novel·la amb una màquina d'escriure a la que, nit rere nit, escriu un diari de com ha perdut la Julia. I a la torre, per la ràdio, coneix la Delilah.

La relació entre en Henry i la Delilah ha estat el focus de la majoria de discussió sobre Firewatch. Els seus diàlegs, amb una química digna dels millors moments de Hollywood, es pot entendre com una fantasia masculina al cap i a la fi, una connexió natural i profunda amb una dona que tot just ha conegut el protagonista masculí. La Delilah està encantada amb en Henry, i en Henry amb ella, tot i que és evident que no es coneixen. Els dos són la fugida de l'altre, la mateixa Delilah afirma que tots els vigies, inclosa ella, fugen dels seus problemes anant als boscos de Shoshone a albirar incendis a l'horitzó.

Delilah: la fugida permanent

Firewatch

Ben aviat al joc veurem que la Delilah, més enllà de ser una veu a la ràdio, és el mirall d'en Henry. La Delilah és també, clarament, l'alternativa a la Julia. Tot i així, mentre que el jugador que controla en Henry pot arribar a fer-lo crèixer i acceptar i gestionar la seva perdua, Delilah segueix tossudament clavada a la seva torre, manifestant una por clara a perdre aquesta feina i veure's forçada a tornar amb la seva família, a la seva relació amb un home amb qui s'ha distanciat i a una societat per la que no té cap interès. La Delilah pren decisions que van en contra de l'aconsellable i voregen l'autodestructiu -com emborratxar-se en un moment de perill, per exemple-, i mentre que en Henry decideix tornar, la Delilah roman al parc, i deixa enrere en Henry i en certa manera trenca la fantasia de la seva relació, abandonant un Henry que decideix enfrontar-se a la seva pèrdua.

Moralitat i agència

Firewatch

Un dels grans encerts de Firewatch, clarament, és en part arrabassar l'agència al jugador. Un tòpic habitual a les narratives de videojocs és la figura de l'heroi, el protagonista que és un compendi de virtuts, altruista, que només pensa en els demés i que és quasi mesiànic en el seu sacrifici. En Henry, en contrast, és egoista. Deixa la seva dona malalta enrere independentment de les accions del jugador al pròleg, i fins i tot abans, podríem dir que alguna de les seves accions són egoistes i inhibeixen la carrera de la Julia. Al final del joc, no hi ha final feliç per a en Henry. Retorna a una dona malalta, a un entorn que li retreurà aquest estiu al parc, i deixa enrere la Delilah. Per molt que la seva acció sigui moralment acceptable, segueix sent un home imperfecte.

Aquesta imperfecció, aquest egoisme, pinta un protagonista molt més similar a una persona real que qualsevol constructe que hagués pogut elaborar el jugador jugant al joc. Arrabassant-nos l'opció de ser perfectes, Campo Santo ens proposa una discussió molt més sentida sobre la pèrdua i sobre com no sempre som capaços de prendre, o ni tan sols de veure, una decisió que ens permeti solucionar els nostres problemes. A Firewatch no hi ha finals feliços.

Ned i Brian Goodwin: conseqüències de la masculinitat tòxica

Firewatch

Ned i Brian Goodwin, pare i fill, són la segona trama que recorre Firewatch. La relació entre pare i fill serveix per parlar sobre els rols de gènere masculins propugnats per la societat patriarcal i com no conformar-se a aquests rols produeix refús. Ned i Brian van ser els anteriors ocupants de la torre, ens explica la Delilah, i un bon dia van desaparèixer. També ens explica que en Ned era un ex-marine condecorat, que se'l va obligar -textualment- a tornar del front quan la seva mare va caure malalta i ningú es va poder fer càrrec d'en Brian, el seu fill.

Detectem d'entrada que en Ned va perdre, o com a mínim es va separar, de la mare d'en Brian, el seu fill. Això podria ser part del seu estranyament en vers el seu fill. Però en un paral·lel clar amb la fugida d'en Henry, en Ned va fugir de la tasca de prendre cura de la seva mare, emportant-se amb ell el seu fill. Perquè fuig en Ned de la cura de la seva mare però no de la del seu fill?

Perquè el seu fill és per a ell un fracàs.

Firewatch

En Ned s'endú a en Brian, el seu fill, al parc per tal de poder-lo «fer un home», ens explica la Delilah. En Brian és un noi introvertit, amb hobbies que cauen fora de la normativa de la masculinitat patriarcal: en comptes de ser un home «fet i dret» com el seu pare, és un noi de quinze anys introvertit, que no fa esport i que prefereix hobbies intel·lectuals com els jocs de rol. De fet, trobem llibres deixats per en Brian a la torre i el mateix Henry els refereix com «nerd bombs» -bombes friquis- a la Delilah per la ràdio.

La tensió entre en Brian i el seu pare, que el du a escalar, fer excursions i s'insinua que el pega quan no acompleix les seves expectatives, creix al llarg de l'estiu. En Brian, eventualment, amaga la seva motxilla amb el material d'escalada dins, deixant una nota per a qui la trobi explicant que si us plau l'enviï per correu a casa seva, que lamenta haver-la perdut intencionadament però que no pot seguir amb les lliçons d'escalada que el seu pare el força a fer perquè no les suporta i no li vol dir-li que no les vol fer perquè tem tant decepcionar-lo com les represàlies que el seu pare pot prendre.

Firewatch

Eventualment descobrim que després d'aquest episodi en Ned du al seu fill a fer espeleologia a una cova local i en Brian cau per un esvoranc i mor. En Brian és una víctima, literalment, de les expectatives projectades en ell per un pare que no veu en ell la masculinitat que desitja del seu fill. La pressió d'un pare normativament masculí i la seva falta d'encaix amb el seu fill li costen a aquest darrer la vida.

Després d'aquest accident, en Ned decideix no tornar a la societat i perpetuar la seva fugida convertint-se en un ermità que viu furtivament al bosc. Si en Henry decideix tornar i enfrontar la seva pèrdua, en Ned, mascle prototípic i emocionalment infradesenvolupat, és manifestament incapaç de fer-ho i descendeix a la depressió i la bogeria a causa de la seva imprudència i immaduresa emocional. Finalment, en l'incendi forestal al clímax de Firewatch, en Ned deixa una nota on veiem que s'ha convertit en víctima de la seva pròpia masculinitat patriarcal en decidir que l'única sortida a la seva situació és el suïcidi «honorable» esperant a que el foc el consumeixi, «rentant els seus pecats».

Fugida, pèrdua, i manca de control

Firewatch

Al cap i a la fi, mitjançant la impossibilitat de tenir el control complet sobre la vida del protagonista, sobre els esdeveniments previs i actuals, Firewatch ofereix un discurs punyent i sobretot verosímil. Henry, Delilah, Ned i Brian són tots productes i víctimes de la societat, dels seus valors imperants i d'unes narratives vitals que no encaixen dins dels valors en què els van educar. Mitjançant la pèrdua, la vulnerabilitat, l'egoisme i el dol Firewatch es converteix en un dels imprescindibles del videojoc contemporani.

Totes les imatges són © Campo Santo: http://www.Firewatchgame.com/media/


T'agrada la nostra feina?

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR