Arrimadas-titella

És 'Polònia' masclista amb Inés Arrimadas?

El divendres 15 de gener Inés Arrimadas atacava a RAC1 les paròdies que es fan d’ella a programes de sàtira política com Polònia de TV3 o el Versió RAC1 de Toni Clapés. Això no seria destacable normalment, de polítics amb poc sentit de l’humor i menys capacitat d’autocrítica ja fa temps que en tenim, si no fos perquè Arrimadas acusava a aquests programes de masclisme.

El cert és que Arrimadas, com altres polítiques catalanes i espanyoles, ha rebut en ocasions un tractament sexista als mitjans de comunicació. En vam parlar arran de la polèmica sobre la fotografia de El Mundo on apareixia amb el cap tallat, i també en motiu de la publicació de nombrosos perfils on es feia més ressò de la seva vida personal i del seu aspecte físic que no pas dels seus mèrits polítics. No obstant això, la sàtira de Polònia -especialment en el gag concret del que es queixa Arrimadas, on se la representa com una titella- és part d’aquest relat sobre la cap de l’oposició al govern català?

L'origen de la polèmica

Jordi Basté mateix qüestionava la posició d’Arrimadas, que considerava que el fet que se’n faci mofa dient que si no hi és Albert Rivera per contestar ella no pot dir res és masclisme. Arrimadas rematava dient, a més a més, que qualsevol crítica envers a ella com a “única dona cap de llista”, en el sentit de dir que té a un home a darrera, és pròpia del masclisme més execrable. Basté recordava a Arrimadas que també s’ha dit del (ja) President Puigdemont que és un home de palla, i que a Polònia s’ha fet sàtira en aquest sentit de diversos polítics.

Arrimadas, amb l’estil de rèplica instantània i de lladruc típica de la dialèctica del seu partit, contestava al locutor dient que “té molt sentit de l’humor” i que s’ha de fer humor amb els polítics, però sempre que no siguin dones. Que qualsevol crítica a les dones al capdavant d’un projecte, sigui el que sigui, és masclisme i fa “mal a la igualtat”. Curiosa la defensa de la igualtat per part d’un partit que ha proposat eliminar de pla la protecció especial envers la dona a la llei de violència de gènere.

Reaccions

Les rèpliques a Arrimadas no s’han fet esperar, començant per l'entrevistador mateix, que l’acusava de tendenciosa, recordant que masclisme és la crítica envers a la dona pel fet de ser dona, i que les crítiques que ha rebut Arrimadas són per la seva retòrica calcada a la d’Albert Rivera. En particular, Arrimadas es mostrava ofesa per aquest gag:

Basté li recordava aquest altre, on tots els candidats a les darreres autonòmiques catalanes eren passejats com infants en cotxet pels seus “progenitors” polítics:

Arrimadas negava la major dient que això no és comparable a què se la representi com a titella. Per la seva part, Pilar Rahola no va trigar a ironitzar sobre la posició d’Arrimadas, afirmant que si la representés un “home pelut” com el que representa a Rahola, demanaria la intervenció de “la Guardia Civil”:

Més tard, Rahola acusaria directament de “victimisme barat” a Arrimadas:

Tampoc es faria esperar la resposta de Toni Soler, director de Polònia:

Arrimadas també arremetia contra el Polònia dient que si ara es fa un gag representant a algun altre candidat com a titella es tractarà d’una disculpa buida.

Arrimadas al 'Polònia'

La clau de la qüestió és que Inés Arrimadas considera que aquesta crítica obeeix a criteris exclusivament masclistes, negant el caràcter de sàtira del gag i considerant-lo “un tracte desigual envers les dones”. Caldria considerar també que l’única persona que s’ha mostrat ofesa és Arrimadas, i que la crítica és únicament envers ella.

També es pot considerar que davant l’aparició del no-res d’Arrimadas en un partit amb un lideratge tant mediàtic i unipersonal com el de Rivera la crítica de ser un simple vehicle del discurs del seu líder s’hauria produït igualment si fos un home. També podríem destacar que Ciutadans ha titllat a Carme Forcadell, anterior presidenta de la ANC, repetidament de titella d’Artur Mas, i llavors no ho van considerar masclisme.

Des de Zena proposem directament una anàlisi dels gags de Polònia on apareix la imitació d'Inés Arrimadas per constatar si se la representa de manera masclista. A tal efecte, podem consultar l’arxiu de gags de Polònia que contenen aparicions d’Inés Arrimadas durant aquesta temporada. Som-hi:

En aquest gag Arrimadas truca a un hospital per preguntar per Albert Rivera, en veure que no apareix per televisió, ironitzant sobre la mediatització de la candidatura de Ciutadans. Rivera apareix i Arrimadas s’hi abraça, preguntant-li si està bé. L’únic que es podria criticar de la representació d’Arrimadas és la relació romàntica implícita entre ella i Rivera, però seria filar molt prim.

Baños i Arrimadas es troben, i el primer que Baños li destaca és que “el posa”. La resta del gag es centra en un atac al discurs repetitiu d’atac a Artur Mas per part de Ciutadans, a més del fet que malgrat afirmar en campanya que Ciutadans mai investiria un candidat corrupte han estat claus a les investidures de Díaz i Cifuentes. Responent a Baños, Arrimadas critica a la CUP per personalitzar les problemàtiques de Catalunya en Mas, reblant que “per això et poso”. En aquest cas podem criticar que el primer que es citi d’un personatge femení sigui el seu físic, aquest «em poses» reforça la idea masclista que un personatge femení ha de ser necessàriament l'interès romàntic d'un personatge masculí.

Iceta, Arrimadas i Albiol acudeixen al Constitucional a demanar la impugnació de la declaració del Parlament sobre la sobirania nacional i interpreten una versió del gag històric del Tricicle amb la cançó de Julio Iglesias “Soy un truhán soy un señor”. Res a destacar des d’un pla de gènere aquí.

Inés Arrimadas apareix i Rivera la rep amb un “Hola guapa, ¿qué quieres, un selfie?”, sense reconèixer-la. Podem atribuir això més a l’egolatria de Rivera, que tracta a Arrimadas com a una subalterna i li dóna l’americana, però finalment s’ho repensa perquè “és massa responsabilitat”.

El gag de la discòrdia. Albert Rivera fa servir a Arrimadas com a titella. No és que ella es quedi en blanc, ni que no sàpiga el que ha de dir, sinó que es mou talment com un ninot. No hi ha, però, cap referència al gag ni a l’aparença d’Arrimadas ni a la seva condició de dona. Un cas similar és aquest gag de Tardà i Carod Rovira arran de les declaracions “Mori el Borbó” del primer. En aquest cas, els dos polítics parodien l'escena de la pel·lícula El jovenet Frankenstein en què Tardà és representat com la criatura:

Sense ànim de voler equiparar comparacions els dos mitjans, el web espanyolista Dolça Catalunya ha utilitzat també el recurs del titella per retratar la relació entre l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i Artur Mas:

Puigdemont i Mas

Puigdemont i Mas

Arrimadas i Rivera són caracteritzats ambdós de joguines. En tot cas se’ls atribueixen als dos les mateixes característiques, excepte el fet que Arrimadas no parla perquè ja ho fa Rivera per ella. Però, de nou, es tracta més d’una crítica a la repetició per part d’Arrimadas del discurs de Rivera que no pas una crítica a la seva condició de dona.

Recuperant la temàtica dels polítics i els seus benefactors a nivell estatal, veiem als caps de llista al Parlament sent-hi duts pels caps de llista espanyols com si de nens que van a l’escola se’n tractés. Rivera es refereix dient a Arrimadas que “cómo has crecido” però no dient-li que és tota una dona, sinó tota una cap de la oposició.

Rivera afirma que la seva campanya es basa en la igualtat de tots els espanyols “excepte jo que molo més”. També afirma que no li interessa l’opinió d’Arrimadas, que repeteix el que diu Rivera. Arrimadas i Rivera eliminen les “desigualtats” de diferents zones d’Espanya, i apareix l'espanyol “prototip” que quedaria, que el primer que fa és dir “tía buena” a Arrimadas, que rebla “todos los hombres sois iguales”. Arrimadas i Rivera es posen a aplaudir davant d’aquest “iguales” però també podríem entendre que és una crítica a què Ciutadans no proposi res en matèria de gènere.

Arrimadas, Iceta, Rabell i Albiol participen en un combat de boxa “pel cinturó roig”, fent un parel·lelisme entre els cinturons de boxa i el cinturó del Llobregat, tradicionalment socialista. Tots els candidats van en pantaló curt i samarreta menys Arrimadas, que duu un top blanc. També es podria dir que se li fan un parell de primers plans d’estil sexi. El gag que més carrega les tintes sobre l’atractiu d’Arrimadas, però després se la veu repartint a tort i a dret com a la resta de candidats sense importar que sigui una dona, tot i que a Arrimadas és l’única a qui no colpegen explícitament. Bé i malament.

Albert Rivera, parlant a càmera, s'ofereix a negociar el que assumim que serà la investidura de Rajoy, oferint-se a posar-se al lloc de l'altre i a cedir. No obstant, la càmera gira i veiem que està intentant convèncer a Arrimadas que marxi ella al Parlamento espanyol a fer de quarta força, perquè Rivera prefereix el protagonisme de cap de l'oposició. Aquest gag suposa una inversió de la dinàmica habitual entre Arrimadas i Rivera al programa, i resulta interessant per l'apoderament d'Arrimadas, que manté la seva posició davant d'un Rivera al que veiem per primer cop poc segur de si mateix i en una posició de debilitat.

Conclusions

Malgrat que en gags concrets es faci referència al físic d’Arrimadas (a la trobada entre Baños i Arrimadas, al gag de les nines i al de la igualtat), en cap cas s’ataca la seva capacitat intel·lectual o se la critica pel fet de ser dona –tot i que centrar-se gratuïtament en el físic d'un personatge femení es pot considerar tranquil·lament masclisme. També podem eliminar l’acusació que sigui l’únic candidat a qui s’infantilitza, car ho veiem tant al gag dels cotxets com el dels candidats duts al Parlament. La crítica de ser reduïda a un titella de Rivera es sosté, però en cap cas es diu que això sigui perquè és una dona, i Rivera també és caracteritzat de ninot en un altre gag.

Per altra banda, a Polònia sí que podem trobar qüestions que serien interessants d'analitzar des d’una perspectiva de gènere. Una seria el fet que hi hagi personatges femenins, com Pilar Rahola mateixa, que són interpretades per actors, mentre que en els últims anys no hi ha hagut cap personatge masculí interpretat per una dona.

D'altra banda, ens hauria de semblar també sospitós que, tot i que hi ha gags que sí que resulten sexistes amb el personatge d'Arrimadas, el gag que ella mateixa critica per masclista sigui un dels que no ho és, al menys d'una manera observable i explícita, sinó que es centra en la presumpta manca de discurs propi d'Arrimadas.

Veredicte: sense que serveixi de precedent, en una frase que pensava que no diria mai, coincideixo amb Pilar Rahola. Victimisme de llibre, marca de la casa. I, si no, serà que és culpa d’en Mas i la fractura social que està provocant a Catalunya. Culpa de Mas y la fractura social que está provocando en Cataluña.


T'agrada la nostra feina?

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR