Marvel i el "problema" de la diversitat

El 31 de març, David Gabriel, el vicepresident de vendes de Marvel, ens va oferir aquesta gemma en una entrevista a ICv2:

El que hem sentit és que la gent no volia més diversitat. No volien personatges femenins en un lloc tan prominent. Això és el que hem sentit, tant hi fa si ho creiem o no. No sé si és realment cert, però és el que vam veure a les vendes.

Vam veure que les vendes de qualsevol personatge divers, qualsevol personatge nou, els nostres personatges femenins, tot el que no fos personatges del nucli de Marvel, feia que la gent arronsés el nas. Va ser difícil per a nosaltres, perquè teníem un munt d’idees noves i emocionants, idees fresques que volíem escampar i al final res de nou va funcionar realment.

La resposta va córrer com la pólvora, fans de Marvel i lectores de còmic en general es van mostrar emprenyades i alarmades. Això volia dir que cancel·larien la sèrie de Miss Marvel? De Spidergwen o Miles Morales? Moltes van preveure la fi d’un avanç en la representació i la inclusió dels col·lectius menys representats en el còmic.

david-gabriel

David Gabriel. ICv2.

És important saber en quin context es van fer aquestes declaracions per entendre algunes coses. L’entrevista era part de la cimera de Marvel amb minoristes de còmic. En aquesta cimera, certament, dos minoristes van comentar que el públic no volia veure diversitat, que merament volien entreteniment:

No vull que feu aquestes coses”, em  va dir un venedor, parlant del contingut polític d’alguns còmics Marvel. “Vull que ens entreteniu. Aquesta és la vostra feina. Un dels meus clients fins i tot em va dir l’altre dia que vol històries i que tot i que no li fa res que tinguin missatge, no vol que li refreguin a la cara aquestes coses.

Un altre minorista també va afegir:

Quan parles dels Oscar, i de com [la inclusió i la diversitat] és un tema important, jo miro la freda i dura realitat: jo faig negocis. Un munt d’aquestes pel·lícules, i d’altres productes mediàtics, no són màquines de fer diners. Per a mi és més important si ho vendré o no.

retailers

Reunió de minoristes. ICv2

Altres minoristes, però, van remarcar l’èxit de còmics com Miles Morales o Miss Marvel, amb herois no-blancs. És inevitable pensar que la resposta de David Gabriel quan ICv2 li va preguntar sobre el descens de vendes no és només un reflex de la impressió de dos minoristes a la convenció. Pot ser per tirar pilotes enfora, o la seva impressió real sobre el tema i que s’escudi amb el “No senyoreta, no és que jo ho pensi, és que ell m’ho ha dit”. Tot i que David Gabriel es va retractar i va afirmar que còmics com Miss Marvel, Miles Morales o Spidergwen no serien cancel·lats, el mal ja estava fet. Tot i això, ens hem de preguntar: els minoristes tenen raó?

Els problemes de Marvel

És absurd culpar del descens de vendes de Marvel a la diversitat i la inclusivitat en el seus còmics. És important esmentar que les vendes a minoristes són només una mètrica per mesurar l’èxit o fracàs d'alguns còmics. És important considerar les vendes digitals en un context d’evident canvi en la manera en què consumim aquest producte.

Segons un informe del 2015 de Comixology, els còmics amb protagonista femenina dominen el mercat digital, amb una estrella clara, Miss Marvel, un còmic sobre una superheroïna musulmana. Quina merda la diversitat, eh?

Evidentment són moltes les raons per les quals Marvel ha pogut perdre vendes físiques, canvis en l’economia, falta de màrqueting -centrat, gairebé de manera exclusiva, en els productes audiovisuals-... Una de les raons pot ser, també, la falta de noves idees en el rellançament del All-New, All-Diferent després de l’esdeveniment de Secret Wars de l’any passat. Una gran majoria de sèries van continuar amb el mateix equip creatiu. En gairebé cada cas, les sèries que van continuar després de l'esdeveniment van perdre vendes. És important renovar equips creatius per oferir trames interessants i innovadores que puguin sorprendre i enganxar el lector.

all-new-marvel-header

Promocional All-New All-Different. Marvel

Entre 2015 i 2017 Marvel va llançar o rellançar almenys 104 sèries de superherois, amb una mitjana de sis primers números per mes. No és sorprenent que un gran nombre d’aquestes noves sèries no han trobat l’audiència que esperaven. Aproximadament un quart d’aquestes sèries van ser cancel·lades després de deu números o menys.  Tan sols tres números d’aquesta sèrie de cancel·lacions tenen com a protagonistes dones o són racialment diversos, la resta estan protagonitzats per homes blancs i herois tradicionals.

La meva experiència personal en enfrontar-me a la secció de còmics de Marvel a la meva botiga de còmics preferida és d'aclaparament davant la gran quantitat de crossovers, esdeveniments, rellançaments i, per què ens hem d’enganyar, els preus dels primers números o números inicials. Després de fullejar diversos còmics que semblen interessants finalment sempre acabo comprant nous números d'Image, que són més barats i les idees dels quals em semblen potencialment més interessants o, si més no, innovadores.

Més enllà de les vendes

Dir que la culpa de la baixada de vendes és la diversitat no només és fals (com hem intentat demostrar en aquest article). També és mandrós. Propocionar narratives interessants, que impliquin i enganxin a l’espectador no està renyit amb un planter de protagonistes divers. Superèxits com Saga, d'Image o, com hem escrit, Miss Marvel, ho demostren. En comptes de prendre la via del conservadorisme i assumir que tornant a una representació majoritàriament blanca, masculina i heterosexual es garantirà l’èxit de les vendes, Marvel hauria de preocupar-se d’aplicar una política d’inclusivitat al seu personal, més llibertat als seus creadors i creadores (sí, sóc fan d'Image) i apostar per narratives interessants i innovadores.

ms-marvel-kamala-khan

Promocional Ms Marvel. Marvel

Hem parlat molt sobre les vendes i els beneficis econòmics de la diversitat als còmics de Marvel. Però hi ha quelcom que no s'acostuma a dir. Entenem que Marvel és una empresa que cerca beneficis, com els cerca? Mitjançant l’art del còmic. La diversitat i la inclusivitat són un valor inquantificable quan parlem de còmic, literatura o pel·lícules.

No hauria de ser quelcom esperable o desitjable que, veient un potencial de lector de còmic divers, els protagonistes de les històries reflectissin aquesta diversitat? Més enllà dels números i les estadístiques, els còmics proporcionen models a seguir, una realitat a la que podem escapar i a la vegada en la que ens hauríem de sentir reflectides, els herois i les heroïnes són un nou panteó pop que ens ensenyen valors de justícia i igualtat o, almenys, ens fan reflexionar sobre valors compartits. La diversitat no hauria de ser una estratègia de venda o quelcom a reclamar, sinó una realitat que ja hauria d’haver estat assolida.

Imatge de portada: promocional de Marvel.


T'agrada la nostra feina?

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR