Gamergate_2

El gènere a Internet, 2014 (II): Gamergate, primera part

De totes les polèmiques relacionades amb gènere a Internet al llarg de 2014, la més espectacular és sens dubte la que es coneix com a Gamergate. Tot i que els fets que van donar-hi origen i els elements centrals de la discussió estan ben marcats, les seves ramificacions han crescut fins al punt que és difícil identificar-ne els límits. La paraula Gamergate mateixa ha passat de referir-se específicament a un suposat escàndol dins del món dels videojocs a ser emprada per alguns com a bandera per denunciar la corrupció percebuda en els mitjans especialitzats en videojocs. Alhora, es fa servir de manera habitual per nombrar la discussió mateixa i el seu impacte en la comunitat gamer (persones que juguen a videojocs), i especialment per referir-se a la onada d’assetjament masclista vinculada  a la polèmica.

Per entendre què és el Gamergate cal remuntar-se  al context en què es va popularitzar l’etiqueta. El 16 d’agost de 2014, Eron Gjoni, ex parella de la desenvolupadora de videojocs Zoe Quinn, va publicar en forma de bloc una sèrie d’acusacions contra ella, acompanyades de captures de pantalla de converses privades entre els dos. Al llarg de sis entrades amb més de 9.000 paraules, Gjoni no es limitava a presentar Quinn com una persona emocionalment tòxica, sinó que l’acusava implícitament de falta d’ètica professional esmentant la seva relació sexual amb Nathan Grayson, redactor de la revista Kotaku, en la qual el seu joc Depression Quest havia estat ressenyat positivament.

Tot i que no va trigar a desmentir-se que Grayson hagués participat en cap article relacionat amb el videojoc, l’aparició del bloc de Gjoni va incitar una campanya d’atacs contra la desenvolupadora i la seva reputació, incloent formes greus d’assetjament a la xarxa. Quinn va ser objecte d’insults misògins i d’amenaces de violència sexual i assassinat, i va patir atacs de doxxing (publicació de dades personals a la xarxa per tal de facilitar atacs), així com invasions als seus comptes de diferents serveis a la xarxa. La desenvolupadora va veure’s forçada a canviar d’habitatge i va aconseguir una ordre d’allunyament contra Gjoni, però això no va impedir que paral·lelament als atacs s’organitzés a la xarxa una corrent d’opinió, originalment reunida sota el nom de quinnspiracy, que es posicionava en contra seva i la presentava com a exemple d'una forma suposadament estesa de corrupció en les relacions entre indústria i premsa. Els defensors d’aquesta “teoria de la conspiració” la van rebatejar com a Gamergate arran d’un tuit sobre l’assumpte publicat per l’actor Adam Baldwin el 27 d’agost.

Les crítiques i atacs no es van mantenir enfocats en Quinn, sinó que es van estendre ràpidament a altres persones,  com ara els seus defensors als mitjans i a la xarxa, especialment les dones, i altres personalitats femenines rellevants en el món dels videojocs. El cas més clar és el de l’assetjament a Anita Sarkeesian.  Sarkeesian, una critica cultural feminista canadenco-americana que ja havia estat objecte d’assetjament a causa de les seves anàlisis en una sèrie de vídeos anomenada Tropes vs Women in Video Games, va publicar un nou vídeo d’aquesta sèrie el 24 d’agost, la setmana següent de la publicació del blog de Gjoni i en plena explosió de la polèmica. Durant els mesos posteriors, Sarkeesian va ser sotmesa al mateix tractament que Quinn: va rebre insults misògins i amenaces de tot tipus, les seves dades personals i les de persones properes van ser publicades a Internet, i  es va veure obligada a canviar de casa.

Anita Saarkesian

Anita Sarkeesian, en un moment del seu videobloc on analitza el sexisme al món dels videojocs.

El 14 d’octubre, Sarkeesian va haver de cancel·lar una conferència a la Utah State University després que un anònim amenacés amb dur a terme una massacre durant l’esdeveniment i la universitat es negués a controlar l’entrada d’armes al recinte. L’amenaça incloïa referències a la matança de l’École Polytechnique de Montreal, un acte terrorista dut a terme el 1989 amb motivacions explícitament antifeministes.  El perfil públic de Sarkeesian i el seu posicionament com a crítica feminista l’han convertit en una de les cares més visibles del Gamergate, però altres persones relacionades amb la indústria, com la desenvolupadora Brianna Wu i l’actriu Felicia Day, també van patir el mateix tipus d’atacs després de posicionar-se sobre l’assumpte. Tot i que també hi ha hagut casos de crítiques i assetjament a homes que s’han mostrat contraris al Gamergate, com en el cas del desenvolupador indie Phil Phish, que va abandonar la indústria poc després d’aquest episodi, i fins hi tot hi ha partidaris públics del Gamergate que han denunciat maltractaments, com Milo Yiannopoulos, l’assetjament relacionat amb la polèmica es produeix fonamentalment en una direcció i en base a raons de gènere.

Gamergate_1

Captura d'una piulada de la desenvolupadora de videojocs Brianna Wu que destaca les contradiccions en els arguments dels partidaris del Gamergate.

Les relacions exactes entre l’assetjament misogin i el suposat moviment de denúncia de males pràctiques són difícils d’establir, com ho és també el nivell de representativitat que els defensors del Gamergate pugui tenir envers la comunitat d’usuaris de videojocs. Els partidaris del Gamergate es va organitzar per dur a terme atacs a través de pàgines com 4chan i Reddit, i segons les anàlisis d’experts com Andy Baio, una part significativa de les més de dos milions de piulades publicats utilitzant l’etiqueta durant setembre i octubre de 2014, especialment per part del sector pro-Gamergate, provenien de comptes de nova creació. En qualsevol cas, el fet que es publiquessin diversos articles en defensa de Quinn i condemnant l’assetjament misogin i que diverses pàgines, 4chan entre elles, prohibissin les discussions relacionades va ser emprat per alguns com a argument en favor de l’existència d’una conspiració entre la indústria, els mitjans i els pejorativament anomenats “guerrers de la justícia social” (és a dir, feministes com Sarkeesian i persones que comparteixen el seu punt de vista) per perjudicar la comunitat gamer.

Si bé la relació entre la polèmica del Gamergate i el sexisme a Internet és òbvia a un determinat nivell, les possibles implicacions del conflicte pel que fa a la cultura gamer i la seva relació amb el masclisme són complexes, i han estat àmpliament debatudes des que va iniciar-se la discussió. Tot i que alguns defensors del Gamergate encara sostenen que es tracta fonamentalment d’un conflicte relacionat amb l’ètica periodística i la corrupció en el món dels videojocs, la majoria de comentaristes consideren que el debat aporta llum sobre l’existència d’un conflicte cultural important en les comunitats de jugadors. En el proper article intentarem apuntar algunes d’aquestes qüestions, i repassar el que els protagonistes i veus autoritzades n’han dit al respecte.

Imatge que il·lustra l'article: tira d'humor publicada al web sobre videojocs 'The Escapist' que parla sobre l'evolució del periodisme de videjocs. A l'última vinyeta, s'intueix una dona (una desenvolupadora de videojocs) fent una fel·lació a un periodista.


T'agrada la nostra feina?

Andreu

Andreu

Sociòleg, filòleg i investigador al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

5 comments

  1. La història dels premis Hugo | Zena 25 agost, 2015 at 14:27 Respon

    […] Rere els Rabid Puppies hi ha Theodore Beale, àlies Vox Day. A més d’escriptor, Beale és dissenyador de videojocs, editor i músic. S’ha declarat en contra de l’homosexualitat, la diversitat racial i s’ha mostrat partidari de retirar el dret de vot de les dones, ja que, assegura, valoren la seguretat per sobre de la llibertat, de manera que “són fàcils de manipular”. A més a més, ha dit la seva en altres polèmiques, com el Gamergate. […]

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR