Not all men_1024

El gènere a Internet 2014 (I): No tots els homes / Totes les dones

Un dels esdeveniments clau per entendre l’evolució de les discussions sobre sexisme a Internet durant el 2014 és la popularització a Twitter de l’etiqueta #yesallwomen, sorgida com a resposta a tota una categoria d’arguments masclistes, els representats per l’etiqueta #notallmen.

El detonant per a l’aparició de #notallmen van ser els comentaris publicats per usuaris de Twitter en els dies posteriors als assassinats d’Isla Vista, Califòrnia. El 23 de maig de 2014 Elliot Rodger, de 22 anys, va apunyalar els seus dos companys de pis i un tercer jove, fets que els van causar la mort. A continuació, va carregar al portal web Youtube un vídeo, “Retribution”, en el qual explicava la seva intenció de cometre un atac violent i es justificava amb arguments misògins i racistes. També va enviar per correu electrònic a una dotzena de persones un document de cent quaranta pàgines en el qual detallava les seves motivacions. En les hores posteriors, Rodger va complir les seves amenaces i va dur a terme una sèrie de crims que es va iniciar amb un atac a la sororitat Alpha Phi de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara i va continuar amb agressions pels voltants del campus de la universitat, fins a finalitzar amb una persecució policial i el suïcidi de Rodger. El balanç van ser set morts i catorze ferits.

En els dies posteriors als fets, la presència de continguts clarament misògins en els documents publicats per Rodger va estimular l’aparició a la xarxa d’un gran nombre de comentaris sobre els perills de la violència masclista. Entre d’altres coses, l’assassí justificava la seva ira en la seva virginitat i en una suposada manca d’atenció per part de les dones del seu entorn. El fet que el seu atac s’iniciés en una sororitat universitària referma la idea que el seu mòbil principal era una venjança contra el gènere femení.

En resposta a l’onada de comentaris contra la violència masclista, un bon nombre d’usuaris de Twitter, majoritàriament homes, van publicar missatges assenyalant el fet que no tots els homes són partícips d’aquest tipus de violència. Alguns d’aquests missatges empraven el hashtag #notallmen. L'especialista en cultura web Jess Zimmerman explicava a la revista Time que l’etiqueta havia estat utilitzada majoritàriament com a expressió de frustració per part dels homes. Tanmateix, durant els dies posteriors als assassinats d’Isla Vista, l’etiqueta va ser reapropiada per la comunitat feminista de Twitter com una eina d’escarni contra respostes dissimuladament masclistes a les crítiques contra la violència masclista.

Juntament amb aquesta reapropiació, es va produir també una reacció explícita mitjançant l’etiqueta #yesallwomen, que incideix en el fet que totes les dones són víctimes d’aquestes formes de violència en una mesura o altre. Només en els quatre dies posteriors als assassinats, l’etiqueta va ser utilitzada en més d’un milió dues-centes mil piulades. Autores feministes com Zerlina Maxwell i Rebecca Solnit han destacat la importància d’aquesta resposta descentralizada i el seu impacte en la visibilització de la misogínia a Internet, especialment de les seves formes més encobertes. La contraposició entre #notallmen i #yesallwomen va trigar poc en transcendir el context de Twitter, i va saltar a altres mitjans i al discurs públic. Arran de la discussió,  #notallmen  es va convertir  en un meme extremadament popular a dins i a fora la xarxa i va donar lloc a l’aparició d’acudits en diferents mitjans. Aquests acudits tampoc van estar exempts de controvèrsia: l’1 de juny de 2014, el New York Times va negar-se a publicar un acudit gràfic de Michael Kupperman i David Rees sobre el tema "per tal de no ferir sensibilitats", la qual cosa va conduir a la publicació de la vinyeta a Internet per part dels autors i a una allau crítiques al mitjà, acusat de censura.

Com a resultat d’aquests intercanvis, la credibilitat d’una sèrie d’arguments habituals en les discussions sobre gènere a dins i fora d’Internet ha quedat fortament afectada. Com comenta Zimmerman en el seu article, l’argument que demana l’exempció explícita de culpabilitat per a una part dels homes sembla haver suplantat parcialment, d’un temps ençà, d'altres respostes masclistes tradicionals, com les basades en comparar els problemes masculins amb els patits per les dones.

En aquest context, la ridiculització massiva dels arguments de “no tots els homes” i la seva impugnació directa mitjançant l’etiqueta #yesallwomen ha contribuït a assenyalar el que les diferents respostes tenen en comú: es tracta d’intents de restar centralitat a les crítiques feministes, redirigint l’atenció al paper de l’home, sigui aquest el de víctima o el de dipositari d’una “presumpció d’innocència lògica". L'efecte és el de portar al terreny de l’ofensa personal un problema estructural.

Si bé és clar que les generalitzacions excessives poden conduir a fal·làcies, en la majoria de casos en què apareixen arguments del tipus #notallmen s’està ignorant flagrantment el fet que és innecessari que la totalitat dels homes participin d’una modalitat d’agressió perquè aquesta suposi un risc per a totes les dones. Des de maig de 2014, evitar aquesta mena de malentesos a la xarxa és, probablement, una mica més senzill.

 

Imatge: Un dels memes que circulen per internet.


T'agrada la nostra feina?

Andreu

Andreu

Sociòleg, filòleg i investigador al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR