El drama de la dona geni (I)

Que Hermione Granger és més intel·ligent que Harry Potter i millor bruixa que ell és ben sabut. Tanmateix, la història ens recorda una i altra vegada per què ell ha de ser el protagonista: és l'escollit i, com a tal, té poders innats que el fan especial. I punt. Així doncs, la lògica porta a creure que si les dones que apareixen als còmics, a les sèries de televisió, a la literatura o a les pel·lícules també fossin genis, elles en serien les protagonistes. Doncs sembla que no ben bé: hi ha representacions força problemàtiques de les dones talentoses a les narratives de ficció que impedeixen el seu protagonisme actiu.

La dona boja

L'associació de la genialitat amb els problemes de salut mental, tant en homes com en dones, no és nova. El Sherlock Holmes de Benedict Cumberbatch -que s'autodescriu com un "sociòpata altament funcional"-, el doctor House de Hugh Laurie -amargat, cínic i addicte a la vicodina- o el físic teòric Sheldon Cooper de The Big Bang Theory són alguns dels exemples més recents de genis a les sèries de televisió. Personatges secundaris que encaixarien dins del perfil són l'antropòleg forense i becari Zack Addy, de la sèrie Bones, i Spencer Reid, de la sèrie Ments Criminals, nens prodigi amb greus problemes per mantenir relacions socials. En tots ells, s'identifiquen característiques comunes:

  • La salut mental no acostuma a ser impediment perquè assoleixin l'èxit. En alguns casos, els ajuda a assolir-lo. Zack Addy trenca la tendència: es converteix en aprenent del caníbal Gormogon i acaba a un psiquiàtric. Tot i així, des d'allà ajuda l'equip de forenses protagonistes a resoldre alguns casos.
  • En molts casos, els problemes de relació amb l'entorn es deriven de la tendència a racionalitzar en excés qualsevol situació, actitud que els porta a eliminar el factor emocional en les decisions que prenen. Solen tenir al seu costat una persona que aporta aquesta vessant: Sherlock té a Watson, House al doctor Wilson i Sheldon al físic experimental Leonard.

El personatge femení que s'ajusta a aquest perfil és l'antropòloga forense i protagonista de Bones Temperance Brennan, una dona brillant amb una capacitat de racionalització tan bèstia que sembla un robot. Al llarg de la sèrie s'explica, però, que una part dels problemes de socialització de Brennan són fruit de la seva convulsa situació familiar: el pare i mare eren criminals a la fuga, el germà va ser un jove vàndal i ella va haver de viure en famílies d'acollida. La doctora té una gran afinitat amb Zack, i l'infortuni de l'aprenent no deixa de ser un avís del que li podria passar a ella. El paper de company que li aporta la vessant emocional el fa l'agent de l'FBI Seeley Booth, que es converteix en pare de la seva filla i marit.

Un trop habitual quan s'aborda el talent innat en el cas de personatges femenins -sobretot en obres on n'hi ha de masculins igual de talentosos que hi tenen un paper rellevant- és el de la dona amb un estat psicològic que frega la bogeria o amb una inestabilitat mental tan gran que l'acaba apartant del sistema.

  • Anna Maria és la dona del maestro Rodrigo a la comèdia Mozart in the Jungle. És presentada com una força de la natura, una violinista amb un talent tan gran a l'alçada de Rodrigo, la jove promesa que ha de situar l'Orquestra Simfònica de Nova York entre els referents mundials. Tot i que Rodrigo té aquelles excentricitats característiques d'un geni, Anna Maria és un personatge inestable del qual no te'n pots refiar, viu apartada de qualsevol circuit artístic -arriba a ingressar a un convent- i, al llarg de la sèrie, és presentada com l'única temptació que pot fer que Rodrigo s'aparti del camí de l'èxit. El personatge d'Anna Maria és l'oposat al de l'oboista Hailey. Una noia amb molt talent, sí, però que segueix pas a pas les directrius del maestro -n'és la seva protegida- per triomfar.
  • Bruixa Escarlata (Còmics de Marvel). Els seus poders d'alteració de la realitat la situen al mateix nivell que herois com Dr. Estrany, el seu pare Magneto o el seu marit, Visió. Tanmateix, a la saga House of M perd el control dels seus poders i pateix una crisi que la portarà a crear un món dominat per famílies de mutants on la dinastia de Magneto és de les més poderoses. I on, com no podia ser d'una altra manera, ella és feliç criant fills. La gran revelació arriba quan se sap que el germà de la Bruixa Escarlata l'ha manipulada per muntar tota aquesta història i no Magneto, que és el que tothom sospitava. L'única decisió que pren la Bruixa per ella mateixa arriba al final de la història, quan treu els poders als mutants.
  • Als films d'X-Men, la força Fènix es presenta com un trastorn de la personalitat de la telèpata Jean Grey que Charles Xavier es dedica a reprimir per evitar que faci mal a ningú -com bé explica Marc Bellmunt aquí, en el món dels superherois amb problemes de salut mental, el diàleg i la teràpia són de fluixos-. Quan la força Fènix pren el control de Grey, es converteix en la mutant més poderosa del planeta -més que Xavier i Magneto- però no pot dominar -la. El resultat: Magneto se n'aprofita i, quan fins i tot a ell la cosa se li escapa de control, només queda que Logan la mati. La representació de Grey contrasta amb la d'Apocalipsi, un mutant que té un poder absolut però que no només és capaç de controlar-lo, sinó que sedueix altres mutants perquè el segueixin.

La imatge de la masculinitat als còmics de Marvel, sobretot als més antics, facilita la perpetuació d'aquest trop. La immensa majoria de personatges amb una intel·ligència superior solen ser homes, i la majoria de malvats -en especial els que tenen un pla per fer alguna cosa megalòmana-, també. Personatges femenins malvats com Enchantress de Thor solen estar motivades per raons emocionals -gelosia-, i solen ser presentades com a éssers irracionals.

La genialitat femenina associada a situacions fora de control sembla que no és exclusiva del món de ficció. La revista musical Pitchfork va comparar el tractament que havia rebut la mort d'estrelles joves de la música com Kurt Cobain, Amy Winehouse, Janis Joplin o Jimmy Hendrix a la premsa estatunidenca. Segons la revista, els mitjans solien ressaltar el talent dels homes, mentre que es recreaven més en les causes -els vicis i les inestabilitats emocionals- que havien portat les intèrprets femenines a la seva dissort.

La dona com a instrument

L'article de Pitchfork apunta una altra diferència: l'èxit de les artistes se solia associar a l'obra d'una figura masculina. La imatge transmesa en l'imaginari col·lectiu de l'home com un ésser racional i la dona com a quelcom inestable dominat per les emocions facilita l'adopció d'un altre trop en ficció: el de la dona talentosa com a instrument perquè un altre personatge -generalment masculí- assoleixi alguna cosa.

  • El control masculí de les dones genis és un element rellevant tant a la pel·lícula El cigne negre com a la sèrie Flesh and Bone, ambdues dedicades al món del ballet. La fragilitat de les dues ballarines protagonistes és explotada per dos dèspotes directors. En el cas de la sèrie de televisió, al final de la primera temporada Claire comença a adonar-se del seu veritable poder.

En el món dels superherois Marvel, hi ha exemples rellevants:

  • Tant la Bruixa Escarlata a House of M com Jean Grey a les pel·lícules són utilitzades per desenvolupar els plans d'un personatge masculí.
  • Una altra saga il·lustre als còmics és la del Fènix. És una força espacial que engoleix planetes i que pren com a hoste el cos d'alguna persona amb prou poders com per tolerar-ho. Si bé colonitza cossos masculins i femenins, els hostes més insignes han estat Jean Grey i Hope Summers, dones.
  • A la sèrie de Netflix Daredevil, Elektra es presenta com el Black Sky, la força maligna que la Mà busca per dominar el món. El mentor d'Elektra i Daredevil, Stick, coneix la veritable identitat de la noia des que és petita. Lluny de fer-li saber i donar-li eines perquè pugui fer front al seu destí, li amaga la seva condició, l'envia a viure amb una família aliena a les lluites entre les forces del bé i el mal i, quan ja de gran, veu que no pot protegir-la, decideix assassinar-la. Com succeeix amb la Jean Grey de les pel·lícules, Elektra acabarà atravessada per una arma i morta als braços de l'home que l'estima. Als crèdits finals de la sèrie, es mostra com la Mà roba el cos d'Elektra per utilitzar-la. Una altra característica comuna entre Elektra i Jean Grey és que els únics personatges que les animen a controlar els seus poders i a prendre decisions sobre la seva vida malgrat el seu destí són homes que estan enamorats d'elles.

 

Imatge de portada: Anna María. Font: captura de pantalla de 'Mozart in the Jungle'.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR