Dues visions sobre la dona a l'Orient Mitjà al DocsBarcelona

La imatge de la dona de l'Orient Mitjà submissa i oprimida pels seus marits, amagada rere un vel, és freqüent en el nostre imaginari social. Tanmateix, en la dinovena edició del festival de documentals DocsBarcelona s'han exhibit històries en primera persona protagonitzades per afganeses, iranianes i sirianes que poc tenen a veure amb aquesta representació tan esbiaixada com monolítica.

'Sonita'. Rokhsareh Ghaemmaghami

Sonita va emigrar de l'Afganistan cap a Teheran, la capital d'Iran, quan tenia vuit anys. Allà viu amb una germana, la seva neboda i un germà. No té papers, i viu com pot treballant i assistint a classes a un centre de menors. Seguint l'exemple de la seva ídol, Rihanna, Sonita vol ser cantant de rap en un país on les dones no poden cantar en solitari. Per si no fos prou difícil, la mare tornarà de l'Afganistan amb l'objectiu de casar-la per 9.000 dòlars.

Una de les escenes més impactants del llargmetratge és una conversa entre Sonita i les seves companyes de classe -les seves primeres fans-, en què parlen dels homes adults amb qui es casaran i quant pagaran per elles, com si fos la típica conversa adolescent sobre nois. El fet que el documental estigui articulat mitjançant les veus de les dones que hi apareixen fa que ni Sonita, ni cap de les seves companyes, sigui retratada com a víctima passiva, sinó com a subjecte que es rebel·la contra el seu destí.

A banda de retratar la vida de la protagonista, el documental presenta un dilema periodístic de primer ordre: la directora, la iraniana Rokhsareh Ghaemmaghami, va haver de triar entre intervenir en la història de la noia o no incidir-hi i seguir amb el paper de narradora.

SONITA (Trailer) from filmswelike on Vimeo.

'Síria: una història d'amor'. Sean McAllister

Raghda Hassan va ser activista del Partit Comunista sirià durant el règim de Hafiz al-Assad, pare de l'actual dictador. Va acabar a la presó, i va ser entre tortura i tortura quan va conèixer el pres palestí Amer, que es convertiria en el pare dels seus fills. Just abans de la primavera àrab, Raghda va tornar a ser empresonada per haver escrit un llibre crític amb el govern de Baixar al-Assad. Va ser llavors quan el director, Sean McAllister, va conèixer Amer, que en aquell moment cuidava els fills i lluitava perquè Raghda sortís de la presó. La van alliberar en una amnistia que el dictador sirià va decretar per apaivagar les manifestacions que es van fer en el marc de la primavera àrab. Malgrat la implicació inicial de la família en la revolta -el director del documental va ser detingut per les autoritats sirianes per la seva relació amb ells-, finalment van haver d'abandonar el país. Una decisió que va trencar emocionalment Raghda, que volia quedar-se per lluitar contra el règim.

I és en aquest punt on Amer, que durant tot el film ha tingut una actitud de quasi veneració -i un pèl de dependència emocional- envers la seva dona presa política, es mostra absolutament contrari a què Raghda, que no acaba de recuperar-se psicològicament del pas per la presó, s'impliqui en la lluita contra el règim: "No es pot ser mare i Che Guevara". Viure a l'exili per culpa d'una guerra és evidentment un trasbals per a tota la família, però el fet que des del primer moment se'ns presenti la relació entre els dos com una història d'amor apassionat emmascara patrons de relació absolutament tòxics. Un altre dels peròs del documental és el no aprofundiment en l'activitat política de la família, sobretot de Raghda. El relat sobre la família és bo, en especial perquè ofereix un document únic sobre com afecta un conflicte d'aquestes característiques als dos fills de la família, però no es pot evitar tenir la sensació que si el documental hagués comptat amb traductors i no s'hagués obligat als protagonistes a parlar anglès, el resultat hagués estat molt més rodó.

Imatge de portada: fotograma del documental 'Sonita'

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR