De magical girls i solidaritat femenina: 'Little Witch Academia'

Aquest article conté spoilers sobre la franquícia Little Witch Academia.

Noies joves abillades en colorits uniformes, poders màgics, l'habilitat de transformar-se en qüestió de segons, la sempre essencial missió de salvar el món…

Ja poden imaginar-se de què parlaré avui, oi? És difícil no associar aquests trops narratius amb animes de magical girls (noies màgiques), un gènere popularitzat de forma massiva a occident per animes com Sailor Moon i Card Captor Sakura en els noranta i que, a dia d'avui, continua generant sèries cada temporada a Japó. Dins d'aquesta tradició de sèries protagonitzades per –encara que no sempre orientades a– noies joves, una franquícia que últimament ha obtingut una gran popularitat a Japó i, mitjançant internet, comença a collir seguidors a la resta del món és Little Witch Academia (2013-), a la qual dedico aquest article.

LWAFiuxy

Font: Fluxy.

Creada per Yō Yoshinari (conegut per uns altres animes com Tengen Toppa Gurren Lagann) i guionizada per Masahiko Otsuka, Little Witch Academia és una franquícia la popularitat de la qual ha anat escalant al llarg dels últims anys. Llançada originalment com un curtmetratge homònim el 2013, la història d'Akko (una noia del món no-màgic que, inspirada per les habilitats màgiques de l'heroïna de la seva infància, Shiny Chariot, decideix convertir-se en bruixa) i les seves amigues Lotte i Susy va resultar tan popular que, el 2015, una seqüela titulada Little Witch Academia: The Enchanted Parade va ser llançada després de ser parcialment finançada via crowdfunding –un fet que emfatitza la seva popularitat i la fidelitat dels seus fans. Similarment, la saga també ha donat lloc a dues curtes sèries de manga (una el 2013; l'altra el 2015) i, finalment, una sèrie d'anime (novament homònima) de 24 episodis llançada al gener.

És just aquesta sèrie –que pot veure's a Netflix– la que ha acabat per popularitzar del tot a la sèrie a internet, i en la qual centraré la meva anàlisi. I és que Little Witch Acadèmia no és solament un meravellós exemple de solidaritat femenina, sinó que a més es converteix en un emotiu homenatge al gènere de les magical girls al mateix temps que abandera la seva rellevància en la nostra societat. Per contextualitzar millor la meva anàlisi, és important que primer fem un repàs de la història del gènere en el qual s'enquadra.

LWARetornoAnime2

Animes populars del gènere inclouen Puella Magi Madoka Magica (esquerra), Card Captor Sakura (centre) i Sailor Moon (dreta).

Introducció als animes de magical girls

Malgrat que, a occident, el gènere de les magical girls és representat a grans trets per Sailor Moon, Card Captor Sakura o –a Espanya– Magical DoReMi, la veritat és que aquest tipus de personatge té força historia a Japó. Les noies màgiques van  aparèixer per primera vegada als mitjans durant els seixanta, concretament amb el manga Himitsu no Akko-Chan (Secrets d'Akko-Chan; adaptat a l'anime el 1969) i la sèrie d'anime Mahoutsukai Sally (Sally la Bruixa) –ambdues clarament influïdes per la sitcom fantàstica Bewitched (retransmesa per la cadena americana ABC entre 1964 i 1972). En els següents anys apareixerien moltes més sèries similars, donant lloc a diferents tipus de magical girls que podrien classificar-se en tres subtrops principals: bruixotes «maques» o princeses màgiques (Majokko), noies amb capacitats de transformació –adoptant habilitats i/o aparença d'una professió o transformant-se en una altra persona– i guerreres màgiques, sent aquest últim l'arquetip més popular en la cultura occidental [i]. Encara que inicialment aquestes narratives se centraven en preadolescents d'entre deu i dotze anys, heroïnes més adultes –i sovint sexualitzades– guanyarien fama en els setanta, mentre que l'arquetip de guerrera màgica tan popular a occident apareixeria sobre els anys noranta.

LWAToHollywoodAndBeyond

Fotograma de Sally, la bruixa. Font: To Hollywood and Beyond.

Malgrat que el boom mundial de les magical girls es va produir en els anys noranta, la veritat és que mai ha deixat d'estar presents a Japó, evolucionat cap a nous arquetips i trops. La gran majoria dels animes recents del gènere tendeixen novament a caure en tres categories: neo-clàssics, basats en els ideals dels animes pioners del gènere però adaptant-se a situacions modernes; d'acció, emfatitzant el model de la guerrera màgica i sovint oferint fanservice –escenes o al·lusions sexuals per atreure als espectadors– i, finalment, deconstructius, una variant postmoderna que analitza el gènere de forma més intertextual, tractant temes foscos i aprofundint en la psicologia de les protagonistes –un brillant exemple seria l'anime Puella Magi Madoka Magica, de gran culte en els últims anys [ii]. Analitzada dins d'aquest context, Little Witch Academia presenta una narrativa amb ressons als inicis del gènere però, d'altra banda, amb un caràcter a mig camí entre la deconstrucció i l'homenatge –tot això, això sí, amb un prisma de gènere.

L'aventura d'Akko: cerca d'identitat i admiració intergeneracional

Little Witch Academia ens posa en la pell de Akko, una noia provinent del món no-màgic amb desitjos de convertir-se en bruixa malgrat no havent nascut amb aquests poders –una motivació nascuda de la seva admiració per la bruixa Shiny Chariot, que va acostar la màgia a una audiència més àmplia gràcies als seus espectacles. El no posseir habilitats màgiques innates i, a més, admirar obertament a una bruixa amb mala reputació –sent acusada de trivialitzar la màgia amb finalitats banals– col·loca a Akko en una posició marginada en l'acadèmia de Lluna Nova, on s'enfronta a les seves dificultats per aprovar assignatures i, d'altra banda, la reprovació d'algunes de les seves companyes. Akko, no obstant això, compta amb la inestimable ajuda de Lotte, una aplicada bruixa sempre disposada a ajudar les seves amigues, i Susy, una noia de caràcter cínic però que, en el fons, mai deixaria de banda les seves companyes. Juntes viuen tot tipus d'aventures en les quals –si em permeten l'al·lusió a Embruixades– el poder de tres és totalment essencial.

LWAIGNLationamerica

De dreta a esquerra: Sucy, Akko i Lotte. Font: IGN Lationamerica.

Un aspecte interessant de Little Witch Academia com a sèrie és que, malgrat haver estat precedida per dues pel·lícules i magues, comença la narrativa de zero, convertint-la així en un reboot. En les pel·lícules de la franquícia, Akko aconsegueix l'admiració de la resta de Lluna Nova en derrotar a un perillós drac amb la llegendària Shiny Rod, una forta vara utilitzada prèviament per Shiny Chariot. Aquesta decisió de retornar la franquícia al seu punt inicial comporta interessants conseqüències a nivell argumental: com assenyala Richard Eisenbeis, «en començar des de zero, la sèrie pot centrar-se en Akko com una estranya: una noia normal que, guiada solament per la seva passió, decideix convertir-se en bruixa– malgrat ser una habilitat innata. A més, el seu amor per una pària ridiculitzada [Chariot] i la seva negativa a deixar que la seva ídol sigui escarnida accentua el seu caràcter marginal» [1] [iii]. Així doncs, Akko torna a enfrontar-se a l'escrutini de les seves companyes; això, però, permet posar en relleu dos aspectes clau: la cerca personal d'Akko per trobar la seva identitat com a bruixa i, al mateix temps, el poder de l'amistat femenina que la uneix a Lotte i Susy. Akko de vegades xoca amb alumnes de l'acadèmia, però la sèrie emfatitza que la solidaritat femenina és més important, sent al final l'element clau que els permet sobreviure a les seves aventures.

El poder de la solidaritat femenina va més enllà de la relació entre Akko i les seves amigues: Little Witch Academia també realça la importància de les relacions intergeneracionals entre dones, especialment entre Akko i la seva tutora a Lluna Nova, Ursula Callistis. Malgrat ser aparentment tímida i sovint infravalorada per les altres professores, Ursula destaca per la seva fe en Akko, a la qual ajuda amb tota la seva tenacitat malgrat conèixer els seus problemes d'aprenentatge. El que Akko no sap és que Ursula és, en realitat, la mateixa Shiny Chariot, que havent deixat enrere el seu passat adopta una altra identitat per protegir-se de les crítiques. La narrativa, si bé no explícita, deixa a entreveure molt clarament aquest secret des de l'inici, permetent-nos així apreciar la influència positiva de l'Ursula/Chariot en Akko –sent molt més que el seu ídol i convertint-se en un pilar acadèmic i personal, disposada a enfrontar-se a les seves pròpies superiors per protegir la seva pupil·la.

LWAReddit

Font: Reddit.

La màgia no mor: homenatjant el gènere de les magical girls

L'èmfasi en la cerca d'identitat de la jove Akko i la importància de la seva mentora, en certa manera, situen Little Witch Academia en concordança amb els primers animes de magical girls –no obstant això, la sèrie també conté subtrames que podrien considerar-se deconstructivws i celebratòries del gènere. A mesura que passen els episodis, ens adonem que el concepte de la màgia es troba en perill d'extinció, relegat a una posició arcaica en un món en el qual les bruixes han estat reemplaçades per la tecnologia. Tal és així que Lluna Nova es veu en perill de ser tancada, unint a alumnes i professores en el seu esforç per mantenir l'acadèmia a flotació i, al mateix temps, defensar la màgia com un art essencial.

Si analitzem aquestes trames en relació a la breu història del gènere recapitulada abans, Little Witch Academia ofereix dues perspectives en relació als animes de magical girls. D'una banda, podria dir-se que s'apunta a una ansietat en relació a l'estat del gènere després de més de cinquanta anys, especialment en una societat en la qual la màgia –sobretot, venint de bruixes– cada vegada és vist com alguna cosa arcaica. Per una altra, podríem dir que aquesta resistència al seu torn celebra la rica herència del gènere, exaltant un tipus d'història en la qual, si bé podríem qüestionar l'objectivació de les protagonistes en certs casos, ofereix models de noies fortes, entusiastes i amb les quals moltes nenes –i no solament nenes!– poden identificar-se i sentir-se reafirmades.

LWAAsenshiSubs

Akko amb una carta col·leccionable de Chariot, ara Úrsula. Font: Asenshi Subs.

Com anotava a l'inici d'aquest article, Little Witch Academia està aconseguint despertar un clam internacional força gran per als estàndards del gènere, propagant-se per xarxes socials com Tumblr o Twitter a través de fils o fanart. Això, sens dubte, és una gran notícia, tenint en compte els molts aspectes positius que la sèrie ofereix: i és que dóna gust pensar que, en aquests moments, noies de tot el món estan descobrint mitjançant les xarxes un anime que exalta no solament la solidaritat femenina intra i intergeneracional, sinó també el missatge que val la pena lluitar pel que creiem –transformant l'aventura màgica de Akko en una bella metàfora de la perseverança. Aquest és, sens dubte, el gran encant de Little Witch Academia.

Imatge destacada: Ramen para dos. Totes les imatges © Trigger, 2013-2017.

[1] Cita original: “By starting over from scratch, the series is able to focus on Akko as an outsider: the normal girl who, through drive alone, decided to become a witch–even as everyone else was literally born into the profession. Moreover, her love of a ridiculed outcast and her unwillingness to let her idol be made fun of makes her even more of one.”

---

[i] Grace Bellerby, “The History of Magical Girl Anime: Sparks without Cullens.” Presentació creada per la Amecon, celebrada a l'agost de 2012 a la Universitat de Keele, Regne Unit. <https://es.slideshare.net/gracebellerby/the-hstory-of-magical-girl-anime-sparkles-without-cullens> [Vist el 26 d'abril de 2017]

[ii] “Magical Girl,” TV Tropes <http://tvtropes.org/pmwiki/pmwiki.php/Main/MagicalGirl> [Vist el 26 d'abril de 2017]

[iii] Richard Eisenbeis, “Why Rebooting Little Witch Academia Was a Good Idea.” AnimeNow!, 16 gener 2017, <http://www.anime-now.com/entry/2017/01/16/003026> [Vist el 26 d'abril de 2017]

Altres fonts interessants:

Kaori Yoshida, “Evolution of Female Heroes: Carnival Mode of Gender Representation in Anime.” ASPAC: Asian Studies on the Pacific Coast, 2002. <https://web.archive.org/web/20090903170819/http://journals2.iranscience.net:800/mcel.pacificu.edu/ mcel.pacificu.edu/aspac/home/papers/scholars/yoshida/yoshida.php3> [Vist el 26 d'abril de 2017]

Jose Viera

Filòleg i investigador independent amb un màster en estudis anglesos avançats obtingut en la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de finalització de màster va versar sobre representacions d'homes homosexuals majors en els mitjans. Actualment prepara la seva tesi doctoral en representacions neo-victorianes de l'autor Charles Dickens.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR