Cinema tròspid: "The bye bye man"

Els films de terror acostumen a tenir un patró molt discernible. Una fórmula creativa que cada ics anys es revitalitza amb una nova narrativa o amb un nou monstre i que després s'explota fins a la sacietat amb productes a vegades bons i majoritàriament mediocres. Exemples com Divendres 13 i Halloween van popularitzar el cinema slasher, Ring i Ju-on van popularitzar el terror de fantasmes de tall asiàtic i atmosfèric, Saw va popularitzar el "torture-porn".

Dins de la mediocritat del cinema de terror derivat, solem trobar-nos amb pel·lícules que de tan dolentes donen la volta. Aquest factor no es dóna exclusivament en el cinema de terror, també en altres gèneres.

Screen-Shot-2017-01-05-at-10.51.50-AM

Aquesta pel·lícula, The bye bye man, o coneguda en el nostre territori com "Mai diguis el seu nom" entraria perfectament en aquesta categoria tròspida. El film es pren tan seriosament en la seva absurditat, en el seu plantejament, premissa i en el seu monstre, que l'únic camí que té l'espectador és suportar-la amb rialles, amb moltes rialles. Freddy, Jason, Jigsaw o Pennywise no crec que volguessin tenir entre les seves files de la lliga de la malignitat a un monstre semblant. Per vergonya aliena.

Doug-test-day-shhhh

Mai diguis el seu nom (per cert, caldria aplaudir la persona que tradueix els títols, ja que més spoiler, no pot ser), utilitza el concepte de l'home del sac, intentant ser una mena "babadook" però es queda més en un "babapuff", un monstre que no existeix tret que els interessats creguin en la seva existència. Parlar d'ell, pensar en ell, esmentar-lo qual Candyman d'estar per casa, desencadenarà l'aparició d'aquest ser que els farà embogir i finalment els matarà.

Des de l'inici, ja s'ensuma que aquesta història estarà plena de trops, de personatges estereotipats i de situacions d'allò més absurdes sobre cases encantades, llegendes urbanes i monstres immortals.

(Left to Right) Lucien Laviscount, Douglas Smith, Jenna Kanell, and Cressida Bonas in THE BYE BYE MAN

Espiritisme

Tres universitaris, una parella i el seu millor amic, es muden a una casa fora del campus on passes coses estranyes i misterioses ... uuuuuh. Aquests tres amics descobreixen de l'existència del maligne en una tauleta de nit amb les paraules "no ho pensis, no ho diguis" cosa que els obligarà a pensar-hi ... Des d'aquest moment diferents efectes de so, cops i presències els faran embogir, és a dir, el de sempre. Els tres intentaran sense èxit que l'existència del bye bye man quedi en secret, encara que sigui cometent les majors atrocitats (perquè destruir tota existència prèvia, cremant la casa o destruint fotos no els va passar pel cap als anteriors propietaris)... I a més tot amanit amb un tractament de la violència i les morts "per a tots els públics" és a dir, sense sang i de lluny.

La llàstima i la gràcia més gran del film és que intenta prendre's seriosament constantment, en un intent de ser "terror del bo".

Una de les coses que com a espectador serà remarcable de veure, és com aquest film és una obligació per a actors i actrius de reconegut talent com Carrie-Ann Moss o Faye Dunaway per cobrir una quota de films amb la productora o per pagar les despeses del pipican de Beverly Hills.

Carrie Ann Moss

Carrie Ann Moss

Faye Dunaway

Faye Dunaway

Un film de terror per riure una mica, sempre salvant les infinites distàncies.

Imatges: Promocionals del film.


T'agrada la nostra feina?

Javi Morán

Javi Morán

Graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC i especialitzat en guió audiovisual. Activista LGTBI+.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR