La millor manera d’entendre de què va Jez Jerzy (George the Hedgehog/Jordi l’Eriçó) és mirar-ne el tràiler:
Jez Jerzy és un còmic polonès que va fer el salt a la gran pantalla el 2011. Llegeixo a Wikipedia que va començar com una tira còmica infantil (!!) però que va acabar com a sàtira política a pàgines de còmic per adults. Entre les víctimes d’en Jez hi ha polítics, skin heads, ecologistes i els anomenats dresiarz, mot en polonès per designar els homes d’una classe social baixa i que sovint són representats com a persones amb pocs estudis i força violents.
A la pel·lícula, uns científics nazis decideixen crear un clon d’en Jez perquè destrueixi l’eriçó. La resta de la història queda perfectament resumida al tràiler. Recordo que quan la vaig anar a veure al Festival d’Animació d’Annecy –aquell any es dedicava un cicle a l’animació polonesa– la presentaven com un exemple d’animació subversiva.
Les escenes que més em van impactar van ser les que en Jez s’ho feia amb dones –ties sexys, per suposat i, en el cas de la dona trans, l'escena conté una pàtina vexatòria inquietant. Si ja em sembla violenta la imatge de la dona com a mer objecte sexual al servei de les necessitats del protagonista per la càrrega de deshumanització que comporta, que aquest protagonista sigui un animal em sembla un grau de deshumanització envers la dona molt més elevat. En Jez no és l’únic animal mascle de ficció que té la costum de sortir amb femelles humanes: el gos Bryan de Family Guy/Padre de Familia també ho fa.
Tot i que opino que cap gènere cinematogràfic és essencialment masclista, racista, homòfob, transfob o capacitista –no, el porno tampoc– en el cas de cintes que utilitzen la sàtira i la subversió com a arma –és el cas de Jez Jerzy, però també d’Aachi Wa SSipack– sembla que el menyspreu o la broma cap a certs col·lectius –que no són precisament els més apoderats, sinó tot el contrari– és un dels segells d’autenticitat d’aquest tipus d’animació.
En aquest sentit, em resulta interessant com cintes que intenten crear discursos contraris a les cultures dominants o a corrents ideològiques totalitàries –el cas del nazisme i els skin heads de Jez Jerzy– incorporen altres discursos que han servit per apuntalar desigualtats sistèmiques.
Dit això, la pel·lícula no té cap altre atractiu que no sigui el d’entrar en contacte amb una corrent d’animació alternativa d’un país del que en sabem poca cosa des d’un punt de vista cinematogràfic.
Ja que hi som, us deixo una llista dels curts a competició del Festival d’Annecy d’aquell any, 2013, perquè molts són una autèntica joia.
Totes les imatges són fotogrames de la pel·lícula, propietat de Film Produkcja.
