Cinema Tròspid| 'Glitter'

Mariah Carey! La dècada dels vuitanta! Ballarines! Somnis que es fan realitat! Comèdia! Romàntica! Musical!

GLITTER!

BRILLA, MARIAH CAREY, BRILLA. Font: Oh! That Film Blog.

BRILLA, MARIAH CAREY, BRILLA. Font: Oh! That Film Blog.

Corria l'any 1997 quan Mariah Carey va començar la seva relació amb aquest apassionant projecte que acabaria desembocant en una pel·lícula estrenada el 2001. El film, produït per 20th Century Fox i Columbia Pictures, com tota obra mestra cinematogràfica que ho valgui, va ser dirigit per Vondie Curtis Hall. La trama és original i trencadora: Billie Frank (Carey), que es guanya la vida ballant en un club nocturn, persegueix el seu somni de convertir-se en cantant professional. Un cop de sort la posa en el camí d'un DJ, que promet ajudar-la en la consecució del seu objectiu i, no ho hauríeu endevinat mai, l'amor sorgeix entre ells! (Nota mental: considerar si això vol dir que el clàssic musical de la meva vida, amb una trama gairebé idèntica, Tu la Letra y Yo la Música, qualifica com a cinema tròspid també).

La crítica es va acarnissar amb Carey, titllant la seva actuació de ridícula i mancada d'emoció. Perquè és clar, Meryl Streep hagués definitivament pogut salvar aquest desastre de cliché rere cliché. Carey, per la seva part, va descriure Glitter com un "moment kitsch de la història... de la història de la meva vida". La pel·lícula va rebre sis nominacions als Razzy Awards, entre les quals Pitjor Actriu, Pitjor Film i Pitjor Parella Protagonista.

El seu cabell és així de gros perquè amaga molts secrets. Font: 9movies.

El seu cabell és així de gros perquè amaga molts secrets. Font: 9movies.

Malgrat que la pel·lícula fos destrossada per la crítica, Glitter té algunes coses bones. Per començar, ens trobem amb una protagonista racialitzada, amb una història origen marcada de crítica sociopolítica. La Billie reb el suport en tot moment de les seves dues millors amigues, llatines i cantants. Dones donant suport incondicional a altres dones! Bé! A més, Glitter no té el final convencional de conte de fades que podríem esperar (alerta, SPOILERS!). La parella protagonista no acaba de camí al viatge de noces, supeditant així la felicitat i raison d'etre de la protagonista femenina a la seva relació romàntica amb un home. En canvi, l'interès de la Billie és assassinat (això fa força bajona, la veritat) i MIRACLE, la felicitat de Billie es basa en l'èxit i és fruit del seu esforç: ha aconseguit ser una cantant professional gràcies al seu talent i bona feina. A més a més, al final de la pel·lícula, Billie es retroba amb la seva mare, a qui no havia vist des que, de molt petita, els serveis socials les separen, gràcies al seu difunt interès romàntic.

Però no tot el que brilla és glitter. La pel·licula està plena d'escenes i diàlegs innecessaris i insubstancials. Els personatges són plans i ni tansols la protagonista evoluciona de cap manera, mai aixeca la veu per expressar el que vol o el que necessita, i sempre és el seu interès romàntic qui la vocalitza. De traca és el personatge de l'interès romàntic de Billie, una espècie de fill dels trops de la làmpara sexy i el manic pixie dream girl sense personalitat ni motivacions a la vida a part de servir la protagonista, com si d'una fada padrina amb qui manté relacions sexuals es tractés. Coses com "tu ets diferent" o "vestida així, amb tot penjant" surten de la seva boca.

Els 80. Font: fotograma.

Els 80. Font: fotograma.

En conclusió: Glitter no és una pel·lícula d'aquelles que de tan bona és dolenta. Simplement és... molt dolenta. No té enlloc per on agafar-se. La cosa més tròspida de la pel·lícula, però, me l'he deixada per al final. En el preàmbul de l'obligatòria escena de sexe entre els protagonistes, ell la sedueix... tocant el xilòfon...i funciona. No tinc paraules, només vull que em tornin aquesta hora i 44 minuts de la meva vida.

Imatge destacada: fotograma de la pel·lícula.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR