Cinema tròspid| 'El fantasma de l'òpera' (2004)

Comencem amb un petit advertiment: El Fantasma de l'Òpera (2004) no és exactament tròspida, perquè és massa correcta a nivell formal.

No obstant això, els efectes que produeix a l'espectador -un festí per als sentits, un qüestionament de la realitat del tipus “què veuen els meus ulls? - i els detalls com les màquines de fum i la presència d'un “lot 666” pertanyen al millor del gènere. De fet, el director és Joel Schumacher, que ja ens va delectar amb Batman i Robin fa un parell de dècades.

vlcsnap-2017-05-19-17h03m23s560

DUUUUUUN DUN DUN DUN DUN DUUUUUUUN

Posem-nos en situació. La pel·lícula El Fantasma de l'Òpera està basada en el musical del 1986 d'Andrew Lloyd Webber (Jesucrist Superstar, Evita, Cats), que va produir la pel·lícula. Al seu torn, el musical està basat en la novel·la del 1910 del mateix nom de Gaston Leroux, que va inspirar moltes altres adaptacions. A més d'aquest sediment textual, també és producte del seu context; el principi de mil·lenni va ser una època d'èpiques grandiloqüents de més o menys qualitat, des de la trilogia de El Senyor dels Anells a les preqüeles de Star Wars, passant per pel·lícules històriques com Troia o Alexandre el Gran, i del renaixement del cinema musical amb èxits com Moulin Rouge! o Chicago.

El Fantasma de l'Òpera va tenir pressupost i grandiloqüència per donar i per vendre, i ho demostra a cada plànol. Per si no fos poc, ho va embolicar en el vellut, el fum i el drama del gènere gòtic -però en més de dues hores de pel·lícula, els moments de més tensió són aquells en els quals apareix un mico tocant els platerets, fent l'efecte que seguirà tocant quan tots hàgim mort.

vlcsnap-2017-05-19-19h10m11s126

El Mal és real.

L'any 1870, l'Opéra Populaire està preparant una gran producció, però la diva Carlotta (Minnie Driver, obrint camí a Sharpay Evans) es nega a actuar perquè se sent maltractada; els treballadors del teatre, i especialment Madame Giry (Miranda Richardson) insisteixen que tot és cosa del Fantasma. Per sort, Christine Daaé, una joveneta d'ulls com a plats i cabell, vestuari i cintura de princesa Disney (Emmy Rossum), pot substituir-la, perquè és l'alumna d'un excel·lent però misteriós professor. L'actuació de Christine és un gran èxit i la porta a retrobar-se amb el seu amor d'infància, Raoul de Chagny (Patrick Wilson). No obstant això, també crida l'atenció del seu mestre -el Fantasma (Gerald Butler), que decideix felicitar-la i, ja que hi és, emportar-se-la a la seva casa sota el teatre.

vlcsnap-2017-05-19-17h21m33s194vlcsnap-2017-05-19-17h22m03s704

El Fantasma és el veritable epicentre tròspid del musical. Amagant alguna cosa sota la seva mitja màscara, l'home viu per les aesthetics (™); se'ns diu que és arquitecte a més de compositor, i efectivament la seva kely inclou passadissos il·luminats per braços, una góndola tètrica, espelmes que surten de l'aigua i s'encenen soles i, per descomptat, el mico tocant els platerets. Per estalviar-se un tros de camí i per demostrar com d'Extra (™) arriba a ser, té a mà un cavall. Tot el muntatge ésimprobable logísticament i metereològica, i en cap moment s'explica com funciona (qui cuida el cavall? qui porta les espelmes? d'on treu les taronges per no agafar escorbut? i les roses?); encara que cal suposar que Madame Giry l'ajuda, imaginar que el Fantasma té un hortet urbà és molt millor.

Per una vegada, l'actriu protagonista té la mateixa edat que el seu personatge -divuit anys- i l'obsessió del Fantasma amb ella resulta tant pertorbadora com hauria de ser. Mentre Christine està convençuda que el Fantasma és un àngel de la música enviat pel seu pare, el Fantasma es posa en el lloc del geni torturat que només vol que l'estimin. Així, la història comparteix elements tant amb La Bella i la Bèstia com amb Nostra Senyora de París -i també, fins a cert punt, amb el trop del mestre obsessionat per la seva alumna que acabarà per trair-lo, una narrativa que ja trobem en la matèria artúrica. El romanç -per dir-ho d'alguna manera- del Fantasma per Christine es presenta com a inquietant i opressiu, fet que convenientment es va oblidar a la seqüela del musical, Love Never Dies.

vlcsnap-2017-05-19-17h28m01s771

Quan fas un maniquí que s'assembla a la bae.

Les coses comencen a torçar-se (més) quan Christine desemmascara el Fantasma, fet que porta a l'HORRIBLE REVELACIÓ d'un rostre… una mica cremat. D'acord, sí, Gerald Butler és guapo i és una llàstima desfigurar-lo, però el resultat és un dels majors anti-clímaxs del segle XXI. A sobre, Butler no arriba al nivell vocal que el seu paper requereix -i tampoc es molesta a actuar massa.

vlcsnap-2017-05-19-18h54m16s566

Quan la bae no vol ser el teu maniquí.

El que segueix és més lluentor, més morts, més cançons, més drama i més vestits bonics; de mateixa manera que la música és excel·lent però les lletres deixen molt a desitjar, El Fantasma de l'Òpera demostra un excel·lent sentit de l'espectacle amb un guió que no està a l'alçada, especialment en els diàlegs mig cantats que rimen com per obligació. Les referències metatextuals són al teatre i a l'òpera, i els moments de pastitx escènic són els més enginyosos; tanmateix, no tenen el mateix efecte en una adaptació cinematogràfica. Potser un mockumentary hauria estat millor.

És difícil trobar la millor manera d'interpretar aquesta pel·lícula, el muntatge és massa professional i entusiasta com per veure-la irònicament i alhora és massa buit emocionalment com per sentir alguna connexió real amb els personatges. Odiar El Fantasma de l'Òpera és molt de fa quinze anys, així que proposem una cosa més senzilla: gaudir del viatge.

vlcsnap-2017-05-19-19h11m53s388


Imatge principal: Warner Bros. / Imatges: El Fantasma de l'Òpera (Warner Bros).

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR