Cinema tròspid | 'Date Movie'

L'equador de la dècada dels 2000 ha quedat marcat en la nostra psique per moltes raons.

Entre els esdeveniments que han redefinit la nostra societat podem esmentar la tímida entrada d'Internet en les nostres vides, mòbils cada vegada més lleugers i interconnectats –vídeos i fotos en una andròmina de la grandària d'una butxaca? quina sort tinc de ser un millenial!–, estrelles adolescents cantant temes pop/rock descafeïnats… i, molt convenientment per a la nostra secció de Cinema tròspid, una infinitat de pel·lícules paròdiques que no sé què pretenien realment: si fer-nos passar una bona estona al cinema, o experimentar fins a quin punt pot arribar la nostra tolerància al cinema escombraries. Possiblement una barreja d'ambdues coses.

Des de l'arribada de la gran(?) Scary Movie allà pel 2000, un reguitzell de pel·lícules paròdiques sota el prefix –Movie van començar a emergir a gairebé una per any. El palmarès obtingut per la franquícia inclou joies com Scary Movie 2, 3 i 4 (amb una cinquena llançada el 2013), Epic Movie, Superhero Movie, Spanish Movie (gran Silvia Abril!) i, com veurem avui, Date Movie (2006). El que va començar com una original forma de parodiar pel·lícules des d'una perspectiva trash va acabar convertint-se en una infinitat de pel·lícules pràcticament iguals i que més que riure, ens feien posar cara de fàstic –Date Movie probablement tendeix a ser d'aquestes últimes pel·lícules però, així i tot, no deixa de destil·lar un aire nostàlgic de finals dels noranta i inicis de segle XXI. Tot, a través de paròdies de comèdies romàntiques de l'època –petardeig pur, vaja.

date_movie-951725023-large

Date Movie ens acosta a la vida de Julia Jones (Alyson Hannigan), una jove amb sobrepès amb un clar somni en la vida: trobar l'amor veritable (visca els personatges plans!) i no acabar com la seva veïna de davant, un paradigma –massa literal– del trop de «dona dels gats». Decidida a canviar el rumb de la seva vida, Julia surt al carrer amb un clar objectiu: arrambar cuixa. És llavors quan presenciem un dels moments més grotescs del llargmetratge: Julia donant-ho tot al ritme de la mítica “Milkshake” de Kelis. El resultat? Massa cares de disgust i, possiblement, una escena massa incòmoda que podrien haver-se estalviat. Però això és Date Movie, i la cosa només pot embogir encara més.

Després de provar sort amb resultat infructuós –encara ens trobem lluny de l'edat d'or de Tinder, i en aquesta peli es nota–, Julia arriba a la feina, un restaurant grec (referències òbvies, digui'm?) familiar en el qual coneixem la seva família: el seu pare jueu grec negre, la seva mare índia i la seva germana japonesa. La seva família és tan genèticament interessant com repressiva –especialment el seu pare, que té clar que Julia ha de casar-se amb el seu fidel treballador, Nicky. Julia ignora per complet les pressions del seu pare i es disposa a servir a la clientela, moment en el qual es creua amb Grant Folloatuhija, un jove pel qual Julia sent una instantània atracció (si no definim els estereotips des de l'inici, no es tracta d'una peli romàntica cutre).

grant

Grant també sembla quedar captivat per Julia però, desafortunadament, Julia es gira un moment i li dóna un cop amb la cafetera per accident. En girar-se, no veu el seu estimat (que està estès a terra, probablement inconscient) i assumeix que ha fugit d'ella. Una altra decepció a la vida de Julia Jones. Quin drama.

sadjulia

Tot i això, la nostra heroïna, està decidida a no rendir-se i recorre a un professional de l'amor –el qual, si parlem de mitjan els 2000, no podia ser ningú més que Hitch. Però no el de Will Smith, que el caché probablement estava molt alt.

hitch

El nostre Hitch particular és força honest: arreglar la vida sentimental de Julia serà una tasca difícil. Però com en tota comèdia romàntica digna d'aquest nom, els deus exmachina sempre apareixen quan més es necessiten. Hitch porta Julia a un taller de xapa i pintura (literalment), on li fan una reconstrucció en la qual, novament, s'apel·la a la nostra sensibilitat… o a la falta d'ella. La cosa és que Julia experimenta el seu propi canvi radical (no paren les al·lusions a 2005) i està més que llesta per la seva següent part del pla. Que no és una altra que anar a un concurs de seducció en el qual Grant és el solter a conquistar. Això és un no parar.

taller

Ja al concurs, Julia aconsegueix emergir victoriosa –per sort, perquè totes les altres candidates eren disparades amb un rifle en ser eliminades– i té una reeixida cita amb Grant, amb el seu corresponent polvo post-sopar. Va tot tan, tan bé que Julia convida a Grant a conèixer als seus pares –una idea que, tenint en compte com de tancada és la seva família (i possiblement el fet que solament es coneixen de dos dies), tan sols pot anar… fatal. Fins al punt que Grant accidentalment destrueix l'urna que conté el cadàver –sí, el cadàver– de l'àvia de Julia (paròdia hipèrbole d'Els pares d'ella).

argument

Desanimada per la desastrosa cita, Julia pensa que és millor acabar la relació, però Grant li demana matrimoni -mentre que, de fons, Michael Jackson és estomacat per una mare; el bon gust estava alguna cosa demodé en 2006-. Viscaaa. El festeig segueix endavant (incloent la trobada de Julia amb els pares de Grant, molt a l'estil Els pares d'ell) fins que Julia finalment coneix a la millor amiga de Grant, Alex. Una dona que de fet va ser promesa de Grant en el passat. Més comcretament, fins a fa tres setmanes. Quin estrès, eh –en aquesta pel·lícula sento que tot pansa molt ràpid.

alex

Sobra dir que Alex no ve en to de pau. Després d'anar juntes a comprar el vestit de núvia, Julia es cortocircuita amb uns cables –però que ningú s'esgarrifi, no mor. En el seu lloc, obté el poder de llegir la ments (què esperaven?) i descobreix que Alex pretén sabotejar la boda per recuperar Grant. És llavors que Alex i Julia s'encaren en una batalla al més estil Kill Bill (literalment) –la guerra ha començat.

killalex

…O això crèiem, però la veritat és que la guerra no dura molt. El dia de la cerimònia, Julia s'adona que té un gra enorme a la barbeta –la qual cosa la manté ocupada per una hora i la fa arribar tard a la boda. És llavors que Alex aprofita la seva oportunitat i, malgrat la negativa per part de Grant a tornar junts, li planta un petó de comiat –moment idoni perquè Julia arribi ies produeixi (encara més!) drama. Julia trenca immediatament amb Grant, i un flashforward ens porta a uns mesos després.

juliawedding

Mig any després de la ruptura, Julia continua dolguda pel succeït, però finalment accedeix a casar-se amb Nicky. Quan són a punt de casar-se, Julia té una sèrie de flashbacks sobre la seva relació amb Grant i, quan és a punt de dir el «sí, vull», el seu pare objecta. Sembla haver-se adonat que això no és el que Julia vol, i li diu que gràcies als flashbacks s'ha adonat que Grant és un bon home (sí, segons sembla els flashbacks no són personals, sinó que tots els personatges els veuen). Llavors li mostra una retall de revista –un article de Grant per a Cosmopolitan en el qual es lamenta dels errors que va tenir amb Julia– i Julia ho té immediatament clar: ha de córrer a trobar-lo. Al terrat de la seva pròpia casa, per ser més precisos.

Menció d'honor mereix  l'escena en la qual Julia agafa una moto per arribar més ràpid i, amb tota la cara del món, ens mostren a un home musculat fent de doble. Suposo que el més còmode de rodar una –Movie és que el punt és justament no currar-s'ho.

stunt

Tornant a la narrativa: com és d'esperar, Julia i Grant es retroben, es perdonen i, per rematar-ho tot, es casen. La pel·lícula, però, no acaba sense deixar-nos un altre moment esperpènticament tròspid: ja casada, la parella marxa a la illa de Kong i graven una estranya versió de King Kong en la qual Carmen Electra és despullada i grapejada pel primat. Possiblement sigui la rematada final a la nostra capacitat de tolerància.

carmenelectra

En certa manera, Date Movie acaba com va començar: dividint-me entre no saber si apreciar la seva trospidesa o si condemnar-la com una pel·lícula que passa del políticament incorrecte al sexista directament. En veure-la de nou aquesta setmana per escriure l'article, vaig sentir una estranya contradicció: em reia molt menys del que vaig riure en veure-la fa deu anys, però era més receptiu a les referències i fins i tot podia apreciar la seva intertextualitat. Date Movie no deixa de ser dolenta –molt dolenta–, però irònicament deixa un missatge clar: les comèdies romàntiques poden arribar a ser molt estúpides, i el nostre error de confondre-les amb la realitat, també. Una vegada més, la hipèrbole i el grotesc potser oculten veritats importants.

Tots els fotogrames i imatges © 20th Century Fox.


T'agrada la nostra feina?

Jose Viera

Filòleg i investigador independent amb un màster en estudis anglesos avançats obtingut en la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de finalització de màster va versar sobre representacions d'homes homosexuals majors en els mitjans. Actualment prepara la seva tesi doctoral en representacions neo-victorianes de l'autor Charles Dickens.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR