Cinema tròspid: Black Moon (1975)

Louis Malle és un respectat director de cinema francès, guanyador de la Palma d'Or, Lleó d'Or, BAFTAs, 3 premis Cèsar i diversos European Film Awards. El 1975, a meitat de la seva carrera, va tenir una ideaca: Crossover d'Alícia al país de les meravelles i Mad Max.

Black Moon té lloc en un un escenari apocalíptic en què aparentment els homes i les dones es maten entre ells. La pel·lícula comença amb l'escena del tràiler: la Lily (Cathryn Harrison), la protagonista de 15 anys, atropellant a un teixó mentre fuig d'un tiroteig. A la seva fugida, escoltant música clàssica extra èpica, troba un grup d'homes que controlen la carretera i afusellen allà mateix a un grup de dones. Sense cap sentit, la Lily aconsegueix escapar a tota metxa dels assassins i es troba, així una cosa darrera l'altra, amb: un ramat d'ovelles, el seu pastor penjat d'un arbre, dones amb pentinats dels setanta donant-li una pallissa a un home, una serp, insectes diversos, i, en un gir dramàtic dels esdeveniments, ni més ni menys que un unicorn nan. Un. Unicorn. Nan. QUE PARLA.

Icònic.

Icònic.

Corrent darrera d'un cavall, la Lily arriba a una granja en la qual nens nus corren amb un porc enorme. Quan a la granja troba un porc assegut en una trona de bebè i una senyora parlant amb una rata, queda clar que Black Moon és Alícia al país de les meravelles amb extra de mort.

També icònic.

També icònic.

La Lily sent una veu angelical al jardí, que resulta provenir d'un atractiu jovenet. Malgrat no conèixer-se de res, literalment corre als seus braços i es miren molt intensament durant un minut, fins que la protagonista talla el rotllo anunciant que "la senyora de la granja està MOLT morta". Ell la ignora i li toca la cara durant un altre minut que sembla no acabar mai.

Fa molta por.

Fa molta por.

A tot això la senyora no està realment morta i una noia que passa per allà li dóna el pit sense que ningú ho qüestioni. En comptes d'actuar com una persona humana i fugir d'allà, la Lily es tomba a fer la migdiada.

Que algú em tregui la imatge del cap.

Que algú em tregui la imatge del cap.

La resta de la pel·lícula és, de la mateixa manera, un sense sentit rere l'altre. Per descobrir-los tots haureu de veure-la, però avanço el final: la història es talla just quan la Lily es disposa a donar-li el pit a l’unicorn nan.

Això és una altra escena, però tant és.

Això és una altra escena, però tant és.

Imatges: Cinema International Corporation

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR