Cannes 321x2018

El festival de Cannes és conegut pels seus comitès prestigiosos, les catifes vermelles per streaming eternes, els auteurs i els wunderkinds, i sobretot per les desenes de preestrenes, estrenes, premis i jurats que fan la vida impossible als no-iniciats que només volem saber què s’ha presentat oficialment i si ha agradat o no. Sí que tenim clar que és un dels festivals de més pes dins la indústria fílmica occidental: al llarg de 72 anys s’han presentat ni més ni menys que 1645 pel·lícules.

steps

82 treballadores de la indústria fílmica protesten a Cannes / Font: Hollywood Reporter

D’aquestes, però, només 82 les han dirigit dones. Dit d’una altra manera, les pel·lícules dirigides per dones amb prou feines arriben al 5% de les que s’han presentat a Cannes al llarg de la llarga història del festival. Com a protesta davant d’aquestes dades, Cate Blanchett, que presideix el jurat d’aquest any, i 81 treballadores de la indústria -entre d’altres s’hi han sumat les directores Ava DuVernay i Patty Jenkins i les actrius Kristen Stewart, Jane Fonda, Marion Cotillard i Salma Hayek- van fer una marxa en silenci el dissabte 12 que va acabar a les escales del Palais des Festivals, on Blanchett i Agnes Varda van llegir el manifest del col·lectiu 5050x2020. Així expliquen les seves idees:

Creiem que s’ha de qüestionar la distribució de poder. Creiem que la igualtat equilibra el poder. Creiem que la diversitat canvia les representacions en profunditat. Creiem que s’ha d’aprofitar l’oportunitat de treballar en un ambient igualitari i inclusiu perquè estem segures que el poder compartit en parts iguals promourà una profunda renovació creativa.

Aquests objectius es volen aconseguir mitjançant dues accions:

1. Enfrontar-nos a les nostres institucions culturals, amb comitès de direcció paritaris l’any 2020.

2. Crear un observatori per fer un seguiment de la igualtat a la nostra indústria, analitzant dades i estadístiques de les pel·lícules franceses per promoure la consciència col·lectiva i quantificar-ne l’evolució.

Per tant, el col·lectiu 5050x2020 busca promoure no només la igualtat sinó també la inclusió i la diversitat mitjançant la visibilitat de les dones, amb més presència institucional, organitzant actes públics que assenyalin la manca de dones i analitzant la representació tant als crèdits de les pel·lícules com al seu contingut. Fins aquí sembla relativament fàcil -comptar és el primer pas- però el col·lectiu també es proposa millorar les condicions de feina de les dones a la indústria fílmica, equiparant sous -el seu web inclou dades sobre les diferències de sou i presència segons feina i gènere- i col·laborant amb iniciatives d’altres països com ara Dissenso Comune, CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales) i Time’s Up, que busca acabar amb l’assetjament sexual a l’àmbit laboral:

Adreçar la desigualtat i la injustícia sistèmica als llocs de treball que han impedit que grups infrarepresentats compleixin el seu potencial. Associar-nos amb defensores de la igualtat i la seguretat per millorar lleis, contractes laborals i polítiques corporatives; ajudar a canviar el rostre de consells corporatius i empresarials, i fer possible l’accés de dones i homes al nostre sistema legal per responsabilitzar els malfactors.

Si bé pot semblar que Time’s Up és dirigida per i per a un sector d’elit, ja que els noms més destacats són actrius conegudíssimes, ha fet servir l’interès de la premsa, les xarxes socials i les catifes vermelles de la temporada de premis per redirigir l’atenció cap a activistes i iniciatives que defensen col·lectius més desprotegits, com ara la xarxa Imkaan, la National Domestic Workers Alliance o les organitzacions contra la violència sexual que pateixen les treballadores rurals als Estats Units.

El festival de Cannes ha pres mesures formals com a resposta al moviment #MeToo i a les denúncies de casos d’assetjament sexual, com ara una línia telefònica que permet denunciar aquestes situacions. L’any passat l’actriu Jessica Chastain, que era membre del jurat, va reclamar que s’incloguessin més creadores a l'hora de seleccionar pel·lícules pel premi principal, la Palma d'Or. La seva petició no es va complir: de 3/19 l’any 2017 es va passar a 3/21 l’any 2018. El director del festival, Thierry Fremaux, ha anunciat que tot i que mai s'apostarà per la discriminació positiva es tindrà més cura en la selecció dels jurats [1].

164155_1330814.jpg.1500x998_q95_crop-smart_upscale

'Les filles du soleil', d'Eva Husson / Font: Festival de Cannes

Les tres pel·lícules en qüestió són Capharnaum, de la libanesa Nadine Labaki; Les filles du soleil, de la francesa Eva Husson; i Lazzaro Felice, de la italiana Alice Rohrwacher: la Palma d’Or, que fins ara només ha guanyat una dona (Jane Campion per El piano), s’entregarà dissabte 19. Hi ha més creadores a la secció Un Certain Regard, on el jurat el formen periodistes, crítics i altres professionals de la indústria:

  • Chuva é Cantoria na Aldeia dos Mortos (João Salaviza i Renée Nader Messora)
  • Gueule d’ange (Vanessa Filho)
  • Euforia (Valeria Golino)
  • Les Chatouilles (Andréa Bescond i Eric Métayer)
  • Manto (Nandita Das)
  • Mon tissu préferé (Gaya Jiji)
  • Rafiki (Wanuri Kahiu)
  • Sofia (Meryem Benm’Barek-Aloïsi)
GettyImages956409046H2018

Les actrius i la directora de 'Rafiki' / Font: Hollywood Reporter

També hi ha la secció Queer Palm, que premia la millor de les pel·lícules seleccionades a les diferents competicions de Cannes de temàtica LGBTI:

  • L’Amour debout (Michaël Dacheux)
  • El ángel (Luis Ortega)
  • Carmen y Lola (Arantxa Echevarria)
  • Cassandro the Exotico! (Marie Losier)
  • Diamantino (Gabriel Abrantes i Daniel Schmidt)
  • Die Stropers (Etienne Kallos)
  • Euforia (Valeria Golino)
  • Girl (Lukas Dhont)
  • Gräns (Ali Abbasi)
  • Plaire, aimer et courir vite (Christophe Honoré)
  • Rafiki (Wanuri Kahiu)
  • Sauvage (Camille Vidal-Naquet)
  • Shéhérazade (Jean-Bernard Marlin)
  • Un Couteau Dans Le Cœur (Yann Gonzalez)
  • Whitney (Kevin Macdonald)

La programació del festival de Cannes també inclou classes magistrals, on directors i actors parlen de la seva feina. Els quatre escollits, no cal dir-ho, han estat homes, i alguns amb una aura d’especial repelús. No obstant això, ens quedem les paraules del director Ryan Coogler, que va parlar del paper del colonialisme, el racisme i les desigualtats sistèmiques a Hollywood i la influència d'aquests elements en la creació i el contingut de Black Panther. A més, va subratllar que les seves directores de fotografia sempre han estat dones i que li encantaria dirigir una pel·lícula sobre les dones de Wakanda [2].

Ens ho apuntem, igual que ens apuntem l'anunci de la pel·lícula d'espies 355 (dir. Simon Kinberg), ideada per Jessica Chastain i protagonitzada per ella mateixa, Penélope Cruz, Marion Cotillard, Lupita Nyong'o i Bingbing Fan.

jc

Les actrius de '355' a Cannes / Font: Hollywood Reporter


Imatge principal: 'Variety'

.[1] New York Times

[2] Indiewire


T'agrada la nostra feina?

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR