Cançons inquietants: Sonata Arctica

Sonata Arctica és una banda finesa de power metal amb divuit anys de trajectòria. És també un dels meus grups de metall preferits, tant per les seves melodies com per algunes de les històries que expliquen, que inclouen una revisió a la inversa del conte de Pinotxo. Sí, un nen que volia ser un ninot de veritat.

El power metal és un subgènere del metall propens a explicar històries èpiques, bevent no només de l’imaginari medieval europeu, sinó també emprant la fantasia fantàstica com a referent (Blind Guardian té un disc basat en l’univers de El Senyor dels Anells). És per això que els seus seguidors solen estar molt amatents a la lletra de les cançons. En el cas de Sonata Arctica, algunes d’elles transmeten missatges sobre la relació dels homes heterosexuals amb les dones hetero molt preocupants. En aquest article se n’analitzen tres, Shy, Tallullah i The End of This Chapter, però n’hi ha d’altres, com Letter to Dana, que també mereixen una anàlisi a fons.

La dona seductora i malvada

Al principi vaig pensar que es tractava d’una jugada mestra de la banda, formada íntegrament per homes, per dir-li al seu públic, sobretot als homes heterosexuals joves, que hi ha actituds envers les dones que són intolerables, i per això em vaig creure que aquestes cançons eren capítols d’una història més gran que només s’entenia si escoltaves l’àlbum sencer, un recurs força emprat en el món del metall. Encara que fos així (que segurament no ho és i tot forma part del meu procés de negació), Internet permet que les cançons circulin soltes.

Escoltades en la seva individualitat, algunes cançons transmeten un ideal d’amor tòxic que banalitza la violència envers les dones en presentar-la com una conseqüència justa al rebuig per part de la dona de l’amant home, absolutament devot de la seva estimada, fins al punt que està disposat a morir per ella (a Shy, per exemple).

Les dones que apareixen a les tres cançons són presentades com a capritxoses i vanitoses. Totes elles van enamorar al protagonista i en són conscients, però al cap del temps el van deixar, a vegades per un altre, o bé els agrada que els vagi al darrere. Així, la tornada de Shy, sobre un noi tímid que no s’atreveix a parlar amb la seva estimada, diu:

“Sometimes I'm wondering why you look me and you blink your eye
You can't be acting like my Dana
I see you in Citylite diner serving all those meals and then
I see reflection of me in your eye, oh please

Talk to me, show some pity
You touch me in many, many ways
But I'm shy can't you see”

A vegades em pregunto per què em mires i em piques l’ullet

No pots estar actuant com la meva Dana

Et veig a la cafeteria Citylite servint tots aquells plats i llavors

Veig el meu reflex al teu ull, oh, si us plau,

Parla’m, compadeix-te de mi,

Em toques de moltes maneres,

Però sóc tímid, no ho veus

 

Més endavant, el narrador incideix en el poder que ella que té sobre ell:

“I see, can't have you, can't leave you there 'cos I must sometimes see you
But I don't understand how you can keep me in chains
And every waken hour, I feel your taking power From me and I can't leave
Repeating the scenery over again”

Ho veig, no et puc tenir, no et puc deixar, perquè a vegades t’he de veure,

Però no entenc com em pots mantenir encadenat

I cada hora que passa, sento que em prens el control i no puc marxar

Repetint l’escena cada vegada

 

A Tallullah, dues estrofes també incideixen en aquesta idea.

“I remember little things, you hardly ever do,
Tell me why, I don't know why it's over,
I remember shooting stars, the walk we took that night,
I hope your wish came true, mine betrayed me”.

Recordo petits detalls, tu quasi mai ho fas

Diga’m per què, no entenc perquè s’ha acabat,

Recordo estel fugaços, el passeig d’aquella nit

Espero que el teu somni es fes realitat, el meu em va trair

 

"I see you walking hand in hand with long-haired drummer of the band,
In love with her or so it seems, he's dancing with my beauty queen,
Don't even dare to say you hi, still swallowing the goodbye,
But I know the feelings still alive, still alive".

Et veig caminant agafada de la mà del bateria de cabells llargs de la banda

Enamorat d’ella o això sembla, ell està ballant amb la meva reina bella,

No m’atreveixo a dir-te hola, encara assumeixo l’adéu,

Però sé que el sentiment encara viu.

 

La lletra de Tallullah, a més, dóna a entendre que la dona no sap el que vol, mentre que l’home sí. Ell té clar que el seu amor és per sempre:

“You let my hand go and you fake a smile for me,
I have a feeling you don't know what to do,
I look deep in your eyes, hesitate a while,
Why are you crying

Tallulah,
It's easier to live alone than fear the time it's over,
Whoa, Tallulah,
Find the words and talk to me, oh,
Tallulah,
This could be heaven”

Deixes que la meva mà se’n vagi i fingeixes un somriure per a mi,

Crec que tu no saps què fer,

Et miro profundament als ulls, dubto un moment,

Per què plores?

Tallullah, és més fàcil viure sol que pensar que el temps s’ha acabat

Whoa, Tallullah, troba les paraules i parla amb mi,

Tallullah,

Això podria ser el paradís

La masculinitat subalterna o “l’agressor pobrissó”

A les tres cançons, la maldat de la dona és contraposada a la devoció i obediència cega de l’home, que és incapaç de controlar les passions que ella li desperta. Això porta a què la lletra banalitzi o presenti com a conseqüents actes de violència masclista. A Shy la timidesa del protagonista el porten a espiar-la i assetjar-la, esperant a què ella se’n compadeixi. Ho podem veure a les estrofes de la cançó seleccionades a l’apartat anterior, però també en aquesta:

“Working late in diner Citylite, I see that you get home alright
Make sure that you can't see me, hoping you will see me”
Treballant tard a la cafeteria Citylite, veig que arribés bé a casa

M’asseguro que no em veus, desitjant que em vegis

A Tallullah, el protagonista s’arriba a preguntar si amb la seva actitud indiferent, ella l’està castigant per “haver perdut la paciència” un cop, i segueix:

“I'll always love you, no matter what you do,
I'll win you back for me if you give me a chance”

Sempre t’estimaré, facis el que facis,

Et guanyaré si em dónes l’oportunitat

Tal com hem explicat a Zena, els patrons clàssics de seducció, transmesos en la cultura popular, mostren l’home com un conqueridor que ha de guanyar-se la dona. Malgrat que ella s’hi negui (no pot dir que sí a la primera perquè sinó seria una dona fàcil), cal anar insistint, tard o d’hora caurà. Aquest guió, però, té conseqüències diferents, i requereix d’estratègies diferents, en funció del tipus de l’home. El relat de seducció ens diu que els homes amb trets més propers a la masculinitat hegemònica solen ser els que tenen més probabilitats d’acabar triomfant, mentre que les probabilitats d’èxit s’allunyen a mesura que l’home s’aparta d’aquests cànons.

A Zena hem explicat com aquesta situació, lluny de portar a un replantejament del concepte de masculinitat, crea ressentiment en els homes amb masculinitats subalternes. Si prenem com a exemple les figures del nerd i el friki a la cultura popular, veiem com el relat d’aquestes històries o bé justifica que aquests homes maltractin les dones com a venjança pel seu rebuig, o bé disculpen les seves actituds masclistes presentar-les com a patètiques i, precisament perquè són llastimoses, efectives. És el cas de The Big Bang Theory.

Els bons nanos de Sonata Arctica opten per la primera opció. The End of This Chapter conté tots els elements que he anat desgranant al llarg de l’article. Us deixo la lletra perquè en tragueu les vostres conclusions.

Et vaig donar el meu temps,

Et vaig donar la meva vida sencera

Et vaig donar el meu amor, cada cèntim

Em van dir que era un crim

Te’n recordes?

O va ser en va

 

Vaig mirar la llum, vaig seure a la teva mina de carbó

La promesa que van fer, l’he de mantenir?

Assegurar-me que mai ens veurem

No ho puc recordar

La promesa que vaig fer de forma tan profunda

Diga’m que els temps passats no moriran

Diga’m que les mentides passades segueixen vives

 

Per cels enfosquits, he viatjat sense llum

M’he enfonsat en el pou de la meva ment

Massa fons, per no ser trobat mai

No ho puc recordar

Com vas ser tan vanitosa

Diga’m que els temps passats no moriran

Diga’m que les mentides passades segueixen vives

Un amor que va expirar fa massa temps

Em mata, m’excita

 

Tens un amor nou

I t’escau

Mai he desitjat que et morissis, encara

Ara pots tenir tot allò que mai et vaig poder donar

Mira per la finestra, sóc jo

 

Ho sento, sóc aquí

No sé si t’espanto

Et xiuxiuejo a cau d’orella

Per què hi és ell?

 

Mentre dorms, et robo una arracada,

Encenc una vela, aquest enuig que gestiono

Van dir que no et trobaria, però ara sóc al teu costat

No estic del tot estable

A aquestes alçades hauries de saber que ets meva

Diga’m que els temps passats no moriran

Diga’m que les mentides passades segueixen vives

Et dic que els temps passats no moriran

Et dic que les mentides passades segueixen vives

L’amor havia de caducar fa massa temps

Em mata, et matarà a tu

Els temps passats no moriran

Et dic que les mentides passades segueixen vives

Odio haver conspirat fa temps

Mata’m, si us plau, mata’m abans

Et dic que els temps passats no moriran

Imatge destacada: logotip de la banda. Font: lloc web de Sonata Arctica.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR