Batman-v-Superman-Dawn-of-Justice-Logo

Batman, Superman i el tràfic de dones

AVÍS: Aquesta publicació conté SPOILERS de la pel·lícula Batman vs Superman.

El 1975, Gayle Rubin publicava l'assaig El tràfic de dones, notes sobre l'economia política del sexe. L'antropòloga estatunidenca hi analitzava els mecanismes socials pels quals el sexe biològic dels éssers humans esdevenia gènere, i per què aquesta nova dimensió relegava la dona a una posició secundària en moltes de les societats que hi havia al món. Rubin explicava que el rol subaltern de la dona l'exposava a ser una mercaderia per ser intercanviada entre homes o un camp més de disputa entre ells.

La dona com un bé a preservar

El film Batman vs Superman dedica bona part del seu temps a teixir l'antagonisme entre les dues figures heroiques. Una de les escenes que serveix per reforçar-ho és una en què Bruce Wayne, alter ego de Batman, salva una nena que estava al mig del camp de batalla entre Superman i agents extraterrestres. Que la pel·lícula sigui el pròleg de les que vindran sobre la Lliga de la Justícia obliga a què els dos herois s'hagin de reconciliar. I succeeix. Quan és a punt de ser vençut per Batman, Superman li demana al cavaller fosc que al menys salvi la seva mare, Martha, que ha estat segrestada pel malvat, Lex Luthor Jr. És llavors quan Batman té una espècie de revelació. La seva mare, a qui no va poder protegir quan era un nen i va morir assassinada, també es deia Martha. Els dos herois arriben a un acord: Batman salvarà la mare de Superman mentre aquest va a enfrontar-se a Luthor.

No és el primer cop que Lex Luthor utilitza una dona com a esquer per debilitar Superman. Sacrifica la seva ajudant en una explosió per incriminar l'Home d'Acer. Els trets asiàtics de la dona compleixen l'estereotip d'eficiència i letalitat (per allò de saber arts marcials) que acompanya les dones asiàtiques a l'imaginari popular. La seva sexualització -les asiàtiques sexy són tot un clàssic de la pornografia- contribueixen a la seva deshumanització. L'altra dona amb entitat a la pel·lícula que mor en l'explosió és la senadora Finch, que gosa qüestionar els mètodes de Luthor. El personatge masculí més rellevant que vola pels aires és l'home amb discapacitat que ha interposat la demanda contra Superman, subornat pel dolent.

Durant tot el metratge, Luthor es dedica a posar en perill a Lois Lane, l'interès romàntic de Superman, que és salvada per l'Home d'Acer en repetides ocasions. Lane és un personatge absolutament inútil i molest, fins al punt que l'espectador arriba a desitjar que Superman no sigui a temps de salvar-la. No tindria per què: és una periodista valenta i amb galons, més capaç per fer la seva feina que Clark Kent, l'alter ego periodista de Superman. Tot i així, la seva trama, que gira al voltant d'una investigació que pot desemmascarar Lex Luthor, cau en un cul de sac. I Lois esdevé una versió moderna de la dama en perill.

L'única dona de les cinc amb entitat del film que no és instrumentalitzada o volada pels aires per Lex Luthor durant el seu conflicte amb els herois masculins és l'única que té superpoders, Wonder Woman.

Ella és, de fet, el millor de la pel·lícula. És qui insinua que el destí dels dos herois potser no és l'antagonisme sinó la col·laboració. Malgrat que té un flirteig amb Batman, no s'acaba de consumar, i en moltes facetes se la presenta més capaç que ell. També és bona en escenes de lluita. Grinyola, però, que una dona amb recursos necessiti l'ajuda de l'home rat-penat per desencriptar informació. Que tingui banda sonora pròpia acaba de donar identitat al personatge.

Tot i així, la presència de Wonder Woman és menor comparada amb la dels dos protagonistes masculins, i no deixa de ser un tast de la pel·lícula que protagonitzarà l'any que ve. Perquè, envoltada de dones victimitzades, una femella d'acció té moltes possibilitats de convertir-se en una mina.

Dues masculinitats oposades

Batman és un personatge fosc, turmentat, rude, individualista, marcat pel trauma que suposa veure morir assassinats els pares. Com a Bruce Wayne ha viscut una vida de playboy milionari. El Batman de la pel·lícula passa els quaranta anys i té el cul pelat i el cos ple de cicatrius de lluitar contra malvats, cosa que li atorga un toc extra d'agror. No té superpoders, sinó diners, astúcia (Batman sempre té un pla, per això guanya), mala llet i voluntat de treballar dur. Lex Luthor Junior comparteix amb ell la capacitat intel·lectual, l'individualisme i la fortuna milionària. La diferència és que Luthor està boig. I/o va encocat. Com a resultat, la seva dinàmica de relació amb els altres es basa en la manipulació per satisfer els deliris de grandesa, mentre que Batman ha trobat en la protecció de Gotham un motiu per viure.

Superman, en canvi, és tot el contrari, malgrat compartir amb Batman la mort dels progenitors biològics. Criat per una família adoptiva d'origens humils, hi manté vincles a l'edat adulta. Té una relació sentimental estable amb Lois Lane -i li porta flors i fan el ronso a la banyera, no com Wayne, que es lliga una dona a qui no veiem la cara-. És noble i un punt ingenu. Clark Kent segueix el mateix patró i és el gendre perfecte.

Batman qüestiona, però, l'heroïcitat de les seves gestes: fins a quin punt s'és valent si saps que ningú et pot derrotar? Batman, igual que Luthor, és un humà que ha arribat al capdamunt del sistema, mentre que Superman és un semidéu que hi està per sobre. La masculinitat més dolça i relaxada recau, doncs, en un personatge amb el qual és més difícil identificar-s'hi, un model inabastable per a qualsevol mortal.

Imatge: promocional del film.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR