'American Vandal': qui va dibuixar les polles?

Què és més veritable, la nostra idea de nosaltres mateixos o la manera com ens veuen els altres? En quin moment de la nostra vida podem dir que hem acabat de formar la nostra identitat? Són les decisions que prenem irracionalment les més honestes? Se’ns pot jutjar per una mala decisió? Per què amaguem les coses que amaguem?

Tot això explora American Vandal, una sèrie captivadora que s’endinsa en un misteri de vida o mort: és Dylan Maxwell el vàndal que va graffitejar vint-i-set penis als cotxes de vint-i-set professors del seu institut?

Heu vist aquest tipus de documental milers de vegades; les sèries Making a Murderer, The Jinx o Soupçons, les pel·lícules Crime Story o The Thin Blue Line i el podcast Serial són exemples del seu èxit universal. Ja sabeu què vull dir: un apassionat periodista es fixa en un crim aparentment ja resolt i comença a sospitar que es va culpar la persona equivocada. S’entrevisten testimonis, es plantegen noves perspectives i proves, es comproven coartades i, sobretot, et comences a acostar emocionalment al suposat culpable. Com li han pogut fer això? És que no hi ha justícia? Cap al final -alerta!- una nova prova et fa pensar que potser sí ho havia fet ell. T’ha enganyat el carisma de l’assassí? T’has deixat emportar pels teus instints de protegir algú innocent? Però espera: un testimoni final ho torna a posar tot en dubte. Tornes a confiar-hi?

Aquest tipus d’històries tenen un atractiu innegable: combinen l’interès morbós en el mal i la violència, la crítica social, els personatges captivadors i la curiositat cap a la vida dels altres. En alguns casos, també hi ha girs argumentals dignes d’un episodi d’aquells de l’habitació tancada de Detectiu Conan. Bé ho saben els creadors d’American Vandal, Dan Perrault i Tony Yacenda, que han convertit la seva afició pel gènere en una meravella de la comèdia que ha passat força desapercebuda.

Tots hem vist penis dibuixats a superfícies on no toquen -a llibretes, parets, al sostre del lavabo de la segona planta de l’edifici antic de la Universitat de Barcelona, a la cara del pobre innocent que s’adorm en una festa- i tots ens hem preguntat quin impuls primari porta l’artista a deixar la seva marca. American Vandal és un mockumentary, és a dir, un fals documental, que pren la fórmula del true crime i l’aplica a aquest crim tan universal de la manera més rigorosa possible.

Screen_Shot_2017_08_03_at_2.08.41_PM.0

Reconstruint el crim. (Font: The Verge)

La situació és aquesta: Dylan Maxwell (Jimmy Tatro) és el pallasso de la classe i té  precedents relatius a la transgressió ancestral de deixar fal·lus dibuixats per allà on passa. A més, no suporta la professora de castellà. Quan els professors surten del claustre i es troben un penis dibuixat als seus cotxes, i la professora de castellà té una roda punxada per acabar d’alegrar-li el dia, en Dylan és el principal sospitós. La seva coartada no s’aguanta per enlloc -era amb els seus amics, amb la seva nòvia, o havia anat a defecar a Priceless Moments, la botiga d’antiguitats?-  i hi ha un testimoni que afirma que el va veure en acció: Alex Trimboli (el magnífic desconegut Calum Worthy), el preferit dels professors.

tumblr_owcqjxsxvU1qbc1clo1_1280

Proves circumstacials. Font: Netflix.

La solució és fàcil: expulsen en Dylan de l’institut, i si ja no pot anar a la universitat... Bé, ningú creia que arribaria gaire lluny. Però, espera: Alex Trimboli afirma moltes coses, incloent-hi un, hum, tête-à-tête amb la popularíssima Sara Pearson. Pot ser? L’institut sencer ho dubta, i Peter Maldonado (Tyler Alvarez), del club d’audiovisuals, comença a sospitar de tot plegat. I si el testimoni principal del cas té precedents com a mentider...

Peter Maldonado decideix fer justícia i, de pas, dirigir una obra mestra: un documental, anomenat American Vandal, que alliberarà en Dylan, descobrirà la veritat sobre Alex Trimboli, exposarà els conflictes entre el professorat, i, sobretot, respondrà la gran pregunta:

Who did the dicks?

Per tal de descobrir qui va dibuixar els penis, Peter Maldonado entrevista companys, professors, veïns i pares, reconstrueix escenes digitalment, i fins i tot munta una pissarra amb fotografies, notes, i fil vermell. Tanmateix, l’èxit del documental entre els seus companys porta conseqüències i posa en perill la seva amistat amb els seus companys de producció, Sam Ecklund (Griffin Gluck) i Gabi Granger (Camille Hyde). Sense abandonar la sàtira i l’humor -entre diàlegs àcids i intel·ligents i acudits sobre, bé, sobre penis- American Vandal explora les relacions entre adolescents en un ambient tan tancat i estratificat com pot ser un institut de manera molt més encertada que la majoria de sèries.

American Vandal és una sèrie creada i dirigida per homes -amb alguna dona entre els guionistes, però- que no intenta presentar l’experiència del noi adolescent blanc americà de classe mitjana com a quelcom universal, sinó que l’explora en el seu context. Davant o darrere de la càmera, Peter Maldonado està present a totes les escenes; per tant, la sèrie no passa el Test de Bechdel. Tanmateix, sabem que estem veient la seva perspectiva, incompleta, parcial i marcada pel seu gènere. En Peter parla de la vida sexual de la Sara Pearson, per exemple, sense adonar-se'n de l’slutshaming al que l’exposa, fet que ella li recrimina. S’exploren subtilment les dinàmiques entre diferents tipus de masculinitats, repassant el conflicte entre esportistes i nerds sense simplificar-lo del tot.

a49af38a-b415-4493-8a44-914ba8e3dd4c-american_vandal_horizontal-main_rgb

Conspiracions. Corrupció. Mentides. Vida o mort. (Font: Bustle)

Al llarg dels vuit capítols, els personatges es comuniquen com adolescents de veritat i fan servir expressions, memes i xarxes socials d’una manera que no fa vergonya aliena (tots sabem que “heyy”, amb dues ys, vol dir que hi ha marro, oi?) I més enllà de les bromes i el surrealisme de plantejar un acte vandàlic com una situació de vida o mort, els personatges joves de la sèrie parlen de la seva percepció de si mateixos i del món que els envolta de manera realista, intel·ligent, tot i que poc articulada, i sense cap tipus de condescendència o Moment Educatiu(™).

És impossible fer un anàlisi més profund de la representació de dinàmiques entre gèneres i generacions a American Vandal sense esbudellar la trama: haureu de veure-la i reflexionar-hi… Si no us distraieu intentant descobrir qui va dibuixar els penis.


Imatge principal: 'The Wrap'.

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR