A Normal Lost Phone: Íntim i personal

L’u de desembre, Sam va rebre un telèfon nou, amb un nou número. Com es sol fer, va enviar a tots els seus contactes un missatge:

“Tinc un telèfon nou! Ara tens el meu número! Sam.”

Dos mesos després, el telèfon es va perdre, i tu el vas trobar.

A Normal Lost Phone és el primer títol d’Accidental Queens, un petit estudi independent francès, i s’inscriu a un gènere de videojocs nou i fascinant: el dels telèfons trobats. Com si fos l’equivalent al món dels videojocs de La Bruixa de Blair o Paranormal Activity, però no sempre amb aquests tons terrorífics, jocs com Sarah is Missing, Replica o l’impronunciable Mr. Robot:1.51exfiltrati0n.apk són experiments narratius imbricats a l’experiència a vegades similar a un puzzle de navegar pels menús d’un smartphone –què, a mi em sembla un puzzle, sóc vell, quan jo era jove els Nokias eren la hòstia perquè tenien el Snake i et permetien programar els teus propis politons, què coi és un Snapchat?-.

1

Personalment, mai m’he trobat amb un telèfon aliè, i menys un smartphone aliè que contingués la vida sencera d’una persona i que pogués desbloquejar, i suposo encara més que una invasió de la intimitat d’una persona de similar profunditat em resultaria impensable. Però A Normal Lost Phone deixa això de banda d’entrada, amb la primera pulsació que et fa desbloquejar el telèfon. Resulta problemàtic, però no massa més problemàtic que el que suposava Dracula quan ens proposava llegir fragments dels diaris i cartes dels personatges. De fet, els jocs d’aquest estil comparteixen una bona colla d’atributs amb les novel·les epistolars, al cap i a la fi la lectora, la jugadora, s’espera que composi una narrativa coherent a partir de fragments inconnexes del protagonista.

Per molt que la pretesa finalitat altruista del joc sigui la excusa per a fer coses que a la vida real trobaríem invasives i fins i tot immorals, A Normal Lost Phone ens convida a deixar això a la porta. Comencem directament a l’aplicació de missatgeria, i llegim les converses de Sam amb un pare que acaba tots els seus missatges signant “Papa”, amb un tiet que ho escriu tot amb majúscules, amb un cosí que és un cunyat de ca l’ample. És tot tendrament familiar, fins que aquests missatges agafen un tombant fosc, quan tots es repeteixen: On ets? Vens a la teva festa d’aniversari? Estem preocupats. La mare vol trucar a la policia.

2

El que descobreixes sobre Sam és un SPOILER COM UNA CASA, i resulta frustrant escriure sobre un joc com aquest anant de puntetes, o sigui que us recomano directament pagar l’euro i mig que val –està rebaixat tant en PC com en Android i OSX- i passar-hi una hora i mitja que us farà pensar tant per a esbrinar petits enigmes com empatitzar d’una manera poc freqüent amb el protagonista d’un videojoc. No llegiu més. Això si, us aviso que el joc toca temes sensibles i que poden resultar difícils d’afrontar, fins i tot s’esmenta el suïcidi en un parell de moments. Però és un joc, malgrat les seves mancances, profundament interessant i recomanable, que explora amb desesperança i afecció, crueltat i tendresa temes absolutament rellevants.

3

Val, heu tornat?

Comencen els SPOILERS a partir d’aquí, quedeu avisades.

A Normal Lost Phone ens ofereix una història personal sobre la transsexualitat i la descoberta de la pròpia orientació sexual i identitat de gènere, tot plegat de manera molt didàctica i expansiva, especialment quan tenim en compte la complexitat del tema i les seves múltiples vessants. Tot i així, si esteu interessades en el tema, molta de la informació –i suport- que ofereixen a la Sam les participants a un fòrum LGTBI+ fictici pot resultar redundant. Malgrat tot el joc compta amb una gran capacitat d’immersió, que fa més fàcil de perdonar els seus pocs mèrits més enllà del seu format, que estira els límits d’allò que considerem un videojoc, cosa que sempre és benvinguda. Espero trobar-me molts més telèfons com aquest, especialment si m’ofereixen històries tant especials com aquesta.

Totes les imatges © Accidental Queens

 


T'agrada la nostra feina?

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR