Cinema i sèries
-
'Twin Peaks' recap: part 7
S'han fet esperar, però precisament per això la resolució d'algunes de les qüestions que Lynch i Frost han finalment ofert és encara més satisfactòria. La Part 7, l'estrella de la qual és sens dubte ... -
Nostàlgia| 'Memento' (2000)
Memento (Cristopher Nolan, 2000) és un meravellós repte per a la ment de l'espectador. Té una de les millors combinacions d'estil i narrativitat. -
Wonder Woman i l'ocupació d'espais masculins
Wonder Woman és la primera gran producció protagonitzada per una superheroïna des d’Elektra (2005).
Internet i videojocs
-
E3: de certamen professional a festival internacional
Atureu-vos a pensar-hi un moment: l’E3 –Electronic Entertainment Expo, la fira de videojocs més important del món- és exactament igual que Eurovisió. -
'Persona 5' i representació LGTBI, una ocasió desaprofitada
Persona 5 és un grandiós i meravellós joc que ha revolucionat el mercat del videojoc. -
'NieR: Automata': nines de porcellana
NieR: Automata és el darrer videojoc dirigit per Yoko Taro, director de videojocs japonès amb una granada trajectòria i una visió d’autor claríssima.
Literatura i Còmics
-
Manga tròspid| 'Ikkitousen'
Ikki Tousen podria traduir-se com a invencible: "Aquell poderós cavaller que s'enfronta a mil guerrers". -
"El universo de cristal"| Més a prop de les estrelles
El universo de cristal: La historia de las mujeres de Harvard que nos acercaron a las estrellas. Dava Sobel, 2017. Capitán Swing. Amb la seva cinquena obra, El universo de cristal, ... -
Feministes bones i dolentes, segons Roxane Gay
El títol del primer llibre d'assajos de Roxane Gay, Mala Feminista, és una polèmica declaració d'intencions.
- Segur que n’heu vist algun: reportatges de gent discapacitada que, malgrat tot, aconsegueixen l’èxit.
- El grup #OnSónLesDones, que recompta la presència d’homes i dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans, ha publicat el seu informe de març i abril.
- Aquest cap de setmana, les persones que estudiem estudis de gènere hem vist la llum i ens hem adonat que la nostra disciplina no val per a res. Qui ens ho ha demostrat, de forma definitiva, són Peter Boghossian i James Lindsay.
